El rebuig del PNB deixa la clau de la reforma laboral a Ciutadans i els partits petits

La reforma laboral entra en un túnel fosc. Per ara, i a dues setmanes de la votació al Congrés, al Govern no li surten els números. La negociació amb els socis d’investidura continua encallada. ERC es nega a convalidar el text «tal com està», el PNB exigeix que consti la prelació dels convenis autonòmics per sortir de la seva negativa, Bildu afegeix a aquesta petició la millora de la indemnització per acomiadament. Conscient que els aliats habituals venen car el seu suport, l’ala socialista del Govern ja mira cap a la dreta. Cap a Ciutadans, que sí que ofereix el seu recolzament gratis «si no es toca una coma» de l’acord. Ja de manera explícita obre la porta a noves «majories», perquè una reforma que cataloga «d’Estat, de país» tiri endavant sense l’auxili dels socis d’esquerres. Unides Podem fa mala cara: introduir en l’equació la formació taronja, adverteix, és una «trampa». El problema és que la via de sortida amb els d’Inés Arrimadas, si el PNB s’aferra al no, oferiria una pista d’aterratge factible, tot i que arriscada per a l’Executiu: la votació a la Cambra seria molt ajustada. Molt. Tot dependria de com inclinessin la balança els partits petits com Més País i Compromís. O fins i tot UPN.

La disposició de la Moncloa i Ferraz a veure convalidat el decret el 3 de febrer amb els vots de Cs ja era evident en privat els últims dies, però aquest dijous va quedar consolidada amb meridiana claredat a través de les paraules de dos dels dirigents més pròxims al president, de la seva màxima confiança: Félix Bolaños i Adriana Lastra. El titular de la Presidència, en un esmorzar informatiu a Madrid, va apostar per «eixamplar majories» en temes «fonamentals». I una d’aquests és, va al·legar, la reforma laboral, al ser una qüestió «d’Estat», per la qual cosa «totes les forces polítiques i principalment el PP haurien d’estar també a l’altura i recolzar la reforma laboral al Congrés».

Bolaños, com Lastra posteriorment des de Ferraz, van ser molt insistents que s’ha de «preservar» i «respectar» el contingut de l’acord subscrit amb la patronal i els sindicats. Sense canvis. Sense modificacions posteriors, perquè en cas d’introduir-ne saltaria pels aires el consens amb els agents socials, que el PSOE sota cap concepte vol perdre.

La vicesecretària general va insistir en la mateixa idea: s’ha de convalidar el que han beneït els empresaris i els treballadors, perquè és una reforma «bona» per tots dos, i aquesta apel·lació es dirigeix a «tots» els grups, sense «excloure ningú de poder-hi donar suport», va dir, preguntada explícitament per Cs. ¿Prefereix la via a l’esquerra o la dreta? «No es tracta de preferències. L’única preferència que té aquest Govern és que tiri endavant la reforma perquè recuperem drets i establim un nou marc laboral», va respondre la número dos del PSOE de manera eloqüent.

No donar per fet «cap vot»

Després de l’esmorzar de Bolaños, van córrer les declaracions del president del PNB, Andoni Ortuzar. Taxatives també: la seva «responsabilitat» com a partit és amb Euskadi, i per això defensarà «la prevalença dels convenis autonòmics davant el marc estatal». «Si això no es garanteix, el nostre vot serà no, sense abstencions tàctiques», va assegurar. «No donem per fet cap vot encara», responien fonts de l’Executiu. «El PNB és un dels socis prioritaris amb què sempre ens entenem. És un soci confiable i més aviat que tard arribarem a l’acord o els acords en què ja estem treballant», va assegurar Lastra a la seu federal.

La número dos s’afanyava així a mimar els nacionalistes. No en va, el secretari d’Organització, Santos Cerdán, i el portaveu parlamentari, Héctor Gómez, havien viatjat aquest dijous a Bilbao per tenir un dinar de feina amb Ortuzar i el seu home al Congrés, Aitor Esteban. La cita era conseqüència d’una anterior trobada dels quatre a Madrid, però com van indicar fonts assistents a la reunió –a què també va assistir el líder del PSE, Eneko Andueza, i la seva mà dreta, Miguel Ángel Morales–, sí que es va fer una «repassada general» de diferents temes, com ara la reforma laboral.

El decret podria ser convalidat amb el no del PNB, però la votació se li complicaria molt a l’Executiu. Hauria de fer front a un màxim de 173 vots en contra, els que sumarien PP-Fòrum (89), Vox (52), Junts (4), la CUP (2), BNG (1) i tres dels socis habituals, ERC (13), Bildu (5) i el PNB (6). És a dir, que socialistes i morats (154 diputats) necessitarien com a mínim 174 sí i dues abstencions, un llindar que podrien aconseguir amb el sí imprescindible de Cs (9) i el PDECat (4) i l’ajuda de Terol Existeix (1), Coalició Canària (1), Nova Canàries (1), el PRC (1), UPN (2), Més País (2) i Compromís (1). L’abstenció del PNB alleujaria la pressió, ja que els números no estarien tan ajustats i el llistó de vots en contra baixaria de 173 a 167 escons.

«Si no es toca ni una coma»

El cop de porta (almenys per ara) d’Ortuzar servia Unides Podem per advertir els seus companys de Gabinet que l’opció de Cs no és possible. Jaume Asens, president del grup morat a la Cambra baixa, va parlar de «trampa», parada per «torpedinar» el bloc d’investidura. La tesi del soci minoritari de la coalició és que fer entrar Cs en l’equació és perillós, ja que queden dos anys de legislatura i s’hauran de continuar traient lleis socials que els taronges no podran recolzar.

A aquest retret Lastra va respondre assenyalant que el que li resultaria «desconcertant» i «inexplicable» és que els grups no recolzessin la reforma laboral. Edmundo Bal, portaveu de Cs al Congrés, va confirmar que els seus nou diputats votaran a favor del text «si no es toca ni una coma». Des de l’ala socialista de l’Executiu defensen que no es pot «boicotejar» el sí dels liberals tenint en compte que no hi ha cap negociació ni aquests demanen canviar res del decret. És a dir, que no es poden rebutjar vots gratis. A la tele, a La Sexta, el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, confirmava els «intensos contactes» de Treball amb els socis i va mostrar la seva confiança de poder tirar endavant la reforma amb aquests. El departament de Yolanda Díaz ofereix als grups no tocar el decret però sí donar curs a algunes de les seves peticions a través d’altres iniciatives que toquin la legislació laboral (no l’acord).

El PSOE es nega a aquesta alternativa. Bolaños va participar a la tarda en un acte organitzat a Ferraz per l’agrupació socialista de Madrid ciutat i va insistir que el contingut no es pot tocar, perquè aquest és un «acord molt singular»: procedeix de la negociació dels agents socials, no del Consell de Ministres. És a dir, que ja està parlat i consensuat, no és un text que l’Executiu impulsa i que requereix l’aportació dels grups. «Qualsevol modificació» pot acabar amb els «equilibris» que el sustenten, va dir.

«No és el punt final»

En aquest acte, Bolaños estava flanquejat pels secretaris generals de CCOO i la UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez. Tots dos havien estat al matí al seu esmorzar. Els dos líders sindicals van llançar durant tota la jornada un missatge coincident amb el del PSOE: la reforma no s’ha de tocar.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«Demanem als partits, i particularment els partits d’esquerra, que pensin més en la possibilitat que milions de treballadors d’Espanya tinguin un contracte indefinit que en les pròximes eleccions generals», va clamar Sordo, que va recordar que la patronal i les centrals són els «agents interessats» en qualsevol modificació del mercat de treball. Aquesta reforma «no és el punt final», «queden dos anys de legislatura per fer canvis laborals», va assenyalar, per intentar convèncer els socis.

«És un acord molt treballat –va convenir Álvarez–. Ens agradaria que s’aprovés sense tramitació parlamentària [posterior]» perquè el text és fruit de «centenars d’hores de treball» a tres bandes. El cap de la UGT va elogiar l’impuls de l’Executiu durant aquests mesos. Aquest missatge, que de forma privada els sindicats també han repetit als grups durant aquestes setmanes, era capital per al PSOE per apuntalar la seva advertència que no es pot tocar el text. No només perquè no ho vol el president, sinó perquè ho rebutgen la patronal i, també, els representants dels treballadors.