Puig refreda les relacions amb Aragonès

«Sobrava», sentencien taxatius a l’equip del president de la Generalitat, Ximo Puig. I responsabilitzen l’Executiu que lidera Pere Aragonès, a qui veuen al darrere de l’última campanya de l’esmentada entitat, algunes de les accions de la qual a Catalunya han suscitat polèmica en el passat. Consideren les esmentades fonts que és «una falta de respecte» cap a la Generalitat haver actuat unilateralment en territori valencià en un tema sempre sensible. Més ara, quan s’entreveu una disputa entre la dreta tradicional i la més radical per encapçalar un identitarisme valencianista i la tesi d’un pla «colonitzador» de Catalunya.

Iniciativa congelada

El malestar de Puig ja s’ha plasmat en fets. El president havia emparaulat en la seva última trobada amb l’actual mandatari català, Pere Aragonès (ERC) una iniciativa conjunta sobre assumptes mediambientals que preocupen els dos executius. Però, de moment, ha quedat congelada. Per ara no es fa, assenyalen les fonts consultades.

Presidència s’aparta de debats lingüístics. El terme ‘català’ té un ús filològic , però històricament al País Valencià s’ha dit valencià a la llengua pròpia. Creuen que és el criteri a seguir, el que genera menys distorsions i conflictes buits. Les altres coses, tot i que sigui filològicament correcte, suposen donar munició gratuïta a una dreta que, com sol ocórrer quan està en l’oposició, vol explotar el component sentimental que té tot el relacionat amb la llengua i la identitat.

I tota aquesta polèmica succeeix en l’Any Fuster. No deixa de ser ressenyable. La Plataforma per la Llengua no és la primera vegada que promou campanyes en els mitjans de comunicació públics (i privats) de el País Valencià. En d’altres sí que ha utilitzat la denominació de ‘valencià’ per referir-se a l’idioma. En aquesta, per alertar de l’«emergència lingüística» de la llengua compartida, ha optat per evitar adaptacions. Fins i tot el registre verbal és de la parla de Barcelona. Podria ser normal en un país normal. Però el passat recent en el País Valencià és el que és.

Notícies relacionades

El PPE mostra la seva "preocupació" per l’estat de dret a Espanya

Feijóo i el risc de recolzar Mazón

L’entitat, segons la seva última memòria, rep prop d’un milió d’euros de finançament públic. Bona part procedeix del Govern. Però també el Consell li ha concedit ajudes en convocatòries de pública concurrència: per una mica més de 300.000 euros des del 2016, segons el PP.

Puig havia reactivat relacions amb Catalunya després de l’arribada al poder d’Aragonès i després d’una etapa de congelació total després de l’episodi independentista i el mandat de Quim Torra, amb qui no hi va haver cap entesa. El desacord actual torna a ser un obstacle més.