Aragonès limita la col·laboració olímpica amb Aragó a l’àmbit «tècnic»

El president, Pere Aragonès, ha defensat aquest dimecres la jerarquia de les comarques del Pirineu per decidir si vol optar o no a uns Jocs Olímpics (d’hivern, l’any 2030) i, alhora, ha asseverat que la candidatura que traçaria el seu Govern, si en la consulta popular guanya el ‘sí’, seria merament tècnica. I en aquest apartat no va descartar cap col·laboració amb Aragó, però sempre sota aquest criteri tècnic, és a dir, «de veure quines infraestructures es necessiten i quines són les millors ubicacions». Cap cessió de protagonisme, doncs.

Aragonès, en la sessió de control, va esquivar tot intent de Ciutadans d’abraçar una candidatura conjunta i en igualtat de condicions» amb la comunitat veïna. Amb la reunió amb el president aragonès, Javier Lambán, divendres vinent, a la vista, el president va insistir que la candidatura és catalana i per servir les comarques pirinenques. No ho va dir, però membres del Govern expliquen ‘sottovoce’ que se senten forts per com el Comitè Olímpic Internacional (COI) «estima Barcelona». És a dir, la marca de la ciutat és prou forta com per desafiar, fins i tot, els desitjos de l’Estat per enllaçar Catalunya a la resta de l’Estat amb un nou al·licient olímpic.

Jocs sense neu

Des de l’altre costat de l’arc parlamentari, la CUP i els comuns van acerar les seves crítiques per motius ambientals i econòmics. De fet, Jéssica Albiach, després d’aprovar els Pressupostos de la Generalitat, va fer seu bona part de l’argumentari de la CUP per oposar-se a aquests comptes. A saber, l’aposta pels macroprojectes, com els mateixos jocs olímpics, però també «el megacasino de Tarragona i l’ampliació de l’aeroport del Prat».

Junts, per la seva banda, va posar sobre la taula el diàleg amb l’Estat pel conflicte català. Una vegada més va vituperar la taula de diàleg «que no de negociació, perquè Pedro Sánchez mai ha tingut cap intenció de negociar» i acollint-se a les paraules del mateix Aragonès, en el seu discurs de Sant Esteve, el va emplaçar a construir ja una alternativa per arribar a la independència.

Notícies relacionades

Catalunya i el finançament autonòmic

Albert Dalmau: "Gestionar és el més revolucionari que pot fer un Govern"

Taules de diàleg

Aragonès va respondre, en la línia del publicat aquest dimecres per EL PERIÓDICO, que el 2022 era l’any en què s’havia de «començar a desbloquejar el conflicte, amb tota la mobilització de l’independentisme». El líder de l’oposició, Salvador Illa, per la seva banda, després de comprovar que Aragonès es reunirà amb partits i entitats independentistes, coincidint amb el primer aniversari de les eleccions del 14-F, va demanar cita amb el president. I aquest li va dir que sí, que «òbviament».