La fiscal general de l’Estat va intervenir directament en el cas Stampa

Fins ara, Delgado va informar el Consell Fiscal, el 24 de novembre passat, que es va mantenir al marge de la gestió d’aquestes diligències i que les va tirar endavant el fiscal en cap de la seva secretaria tècnica, Álvaro García, que, al seu torn, va explicar que Delgado no estava al corrent de les suggeriments-instruccions de caràcter «reservat» que ell havia cursat a la fiscalia del TSJM i que, precisament, pretenien allargar les diligències.

La prolongació d’aquestes diligències va tenir dues fases. La primera fins al 27 d’octubre del 2020, data en què el Consell Fiscal, òrgan assessor de la Fiscalia General de l’Estat, havia d’adjudicar vuit places fixes als fiscals aspirants –entre els quals hi havia Stampa– a la Fiscalia Anticorrupció.

El fiscal Ruiz de Alegría va proposar, després de completar la seva investigació, arxivar les diligències el 5 d’octubre del 2020 al recollir que no existia la pretesa revelació de secrets per part de Stampa a una de les acusacions populars –-la d’Unides Podem en el cas Tàndem-Villarejo–. El fiscal en cap de la secretaria tècnica, García, «va suggerir» noves diligències. Ruiz de Alegría va fer les diligències i va tornar a concloure que s’havia d’arxivar el 23 d’octubre del 2020.

Però es tractava de mantenir obertes les diligències, segons va declarar a EL PERIÓDICO el fiscal Ruiz de Alegría, perquè el Consell Fiscal no prengués nota de l’arxiu. «La finalitat de tot això era retardar la conclusió de les diligències perquè estiguessin vives en el moment que es resolgués el concurs de les vuit places a la Fiscalia Anticorrupció».

El 27 d’octubre del 2020, Delgado va aconseguir el suport de la seva pròpia associació, la Unió Progressista de Fiscals (UPF), i de la conservadora Associació de Fiscals, de la qual era membre Stampa, a la llista de vuit fiscals als que s’adjudicava la plaça fixa. Amb més de quatre anys de servei instruint el cas Tàndem-Villarejo, després d’investigar casos de corrupció a Lanzarote, el fiscal Stampa era apartat de la instrucció per la via de denegar-li la plaça a què aspirava.

La segona fase de la prolongació artificial de les diligències va tenir lloc després del 27 d’octubre del 2020 amb l’objectiu d’encobrir, segons fonts judicials, que només s’havien allargat puntualment fins a la reunió del Consell Fiscal del 27 d’octubre, i exhibir que es projectaven més enllà de la seva celebració.

La fiscal general de l’Estat, contra el que informaria un any després, el 24 de novembre del 2021, arran de la «reobertura» del cas Stampa en el Consell Fiscal, estava al corrent dels «suggeriments-instruccions» que es cursaven des de Fortuny a la plaça de Las Salesas, seu de la fiscalia del TSJM.

Va ser ella qui va anunciar públicament al diari ‘El País’ l’1 de novembre del 2020 la continuació de les investigacions. «Les diligències obertes contra el senyor Stampa continuen vigents fins que s’esgoti la investigació, que podria estar pendent de noves actuacions».

Es dona la circumstància que aquestes «noves actuacions» encara no havien sigut sol·licitades pel fiscal en cap de la secretaria tècnica, García, a l’instructor de les diligències, el fiscal Ruiz de Alegría. Aquestes «noves actuacions» tardarien encara un mes a ser «suggerides». El 2 de desembre del 2020, les cursava García al fiscal Ruiz de Alegría, que va rebutjar de ple els «suggeriments». «l’hi vaig dir al meu superior, Caballero Klink, i per escrit em vaig negar a fer-les. Eren inútils», va dir el fiscal a EL PERIÓDICO en l’entrevista ja citada. Aquest rebuig va tenir lloc el 9 de desembre del 2020.

Caballero Klink es veia obligat a ordenar-li que executés els «suggeriments-instruccions» de García (article 27 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, EOMF), cosa que permetria a Ruiz de Alegría plantejar la qüestió davant la Junta de Fiscalia, que resoldria el conflicte. Però Caballero Klink va considerar que havia d’assumir directament les diligències mitjançant una avocació a si mateix d’aquestes, és a dir, decidia substituir Ruiz de Alegría.

El problema plantejat era que l’article 23 de l’EOMF exigeix que la «substitució serà comunicada al Consell Fiscal, que podrà expressar la seva opinió». Per evitar aquesta comunicació, la fiscal general de l’Estat va citar Caballero Klink el desembre del 2020 a una reunió al seu despatx. Fonts fidedignes assenyalen que també hi van participar el llavors fiscal en cap de la Inspecció, Fausto Cartagena, i el fiscal en cap de la secretaria tècnica, García.

La posició transmesa per Delgado consistia a interpretar, segons una instrucció de l’FGE, que totes les diligències d’investigació són diligències del fiscal en cap –en aquest cas, Caballero Klink–, que sol delegar la seva tramitació en els seus fiscals subordinats. La presència del fiscal en cap de la Inspecció, Cartagena, va respondre, segons les fonts judicials consultades, a la necessitat de donar «solvència jurídica a aquesta interpretació».

Notícies relacionades

La caixa negra de la FGE, una investigació d’Ernesto Ekaizer

L’opaca gestió de l’arxiu de les diligències del Suprem sobre Joan Carles I, per Ernesto Ekaizer

Caballero Klink, però, va seguir endavant amb la seva avocació, el 15 de desembre del 2020. No obstant, la qüestió de l’avocació de Caballero Klink la Fiscalia General no la va portar a la reunió del Consell Fiscal del 22 de desembre del 2020.

El fiscal superior del TSJM va fer les diligències que se li van demanar i el 16 de febrer del 2021 va proposar –aquesta tercera vegada seria la bona– arxivar les diligències. El Consell Fiscal del 26 de febrer del 2021, finalment, sense conèixer tots els detalls apuntats, a l’abordar el tema de l’avocació de Caballero Klink, va considerar que era conforme a les normes.