El Parlament va activar el protocol contra l’assetjament psicològic per una queixa sobre Bayona

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la Mesa va acordar el 18 de gener, abans de rebre la carta de Bayona, encarregar a la secretària general que engegués el protocol per a la prevenció, la detecció, l’abordatge i la resolució de situacions d’assetjament psicològic després de la queixa de l’arxivera Blanca Martínez sobre els comportaments del lletrat. Ella, juntament amb Bayona i una altra lletrada, Anna Casas, formaven l’Òrgan de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (OGDAIP) i els tres van dimitir a comptagotes, i per motius diferents, en l’embolic per la publicació de les llicències per edat que va destapar el diari ‘Ara’. 

El 25 de novembre l’arxivera, que treballa en la Direcció d’Estudis Parlamentaris sota les ordres de la coordinadora executiva i que havia sigut subordinada de Bayona quan va aquest va deixar el càrrec de lletrat major, va presentar davant la secretària general la seva renúncia com a membre de l’OGDAIP. En l’escrit de la seva dimissió, a què ha tingut accés aquest diari, Martínez revela que va rebre «una resposta extemporània i desmesurada, amb acusacions inconcretes però contundents, de no actuar amb imparcialitat i de deslleialtat». Una situació que considera que «no és pròpia de qui pertany a un òrgan col·legiat que, com a tal, ha de tenir els fonaments del seu treball en el debat i el consens, i que hauria de basar el seu funcionament en el respecte a les persones, les seves idees i la llibertat d’expressar-les».

En un correu enviat quan la informació sobre les llicències per edat ja era pública, l’arxivera aclareix al personal del Parlament que va dimitir perquè el seu criteri dins de l’OGDAIP no era escoltat «de la mateixa manera» al no ser lletrada i per les «males formes» del seu company al no acceptar discrepàncies sobre com procedir a respondre a les peticions d’informació del diari. Per tot això, la Mesa va sol·licitar que s’activés el protocol contra l’assetjament psicològic, i és la primera vegada que es posa en marxa, perquè va ser aprovat el passat 21 de desembre. A més, demana a la secretària general que entregui a la Mesa l’escrit de dimissió de Martínez, així com el de Bayona, que va renunciar al càrrec dins de l’òrgan de transparència el 23 de desembre. Un mes després. 

La versió de Bayona

El relat de Bayona, segons la seva missiva, és que la dimissió de Martínez provoca el «bloqueig» de l’organisme de transparència. Però Andreu, en el seu comunicat, ho nega «rotundament». De fet, la secretària general assegura que el motiu que va donar lloc a la paràlisi va ser un altre de molt diferent: «L’actitud i el comportament del lletrat respecte a una altra membre d’aquest òrgan». 

Sobre això, ja s’havia pronunciat abans Bayona: «Voldria assenyalar, finalment, que considero molt greu que la secretària general utilitzés davant la Mesa l’escrit de renúncia de l’arxivera –que tenia en el seu poder des de feia dos mesos– sense haver-li donat cap tramitació. Si aquest escrit era «sensible», és injustificat haver-lo retingut. Potser hi ha una altra explicació», deixa caure. I prossegueix, ja anticipant-se a un posterior comunicat d’Andreu: «Considero especialment greu que la secretària general fes una lectura parcial d’aquest escrit per deduir-ne un presumpte assetjament laboral imputable a la meva persona». Per això exigeix una investigació interna perquè considera que la secretària general ha anat «en contra de les elementals normes de la funció pública que exigeixen el respecte als subordinats i als procediments de tipus disciplinari, que es basen en la confidencialitat i la presumpció d’innocència».

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

Després de diversos intercanvis d’informació que segons Bayona eren incomplets, i «no compatibles amb el principi d’independència», el lletrat acaba presentant la seva dimissió amb un escrit a la Mesa el 23 de desembre en què al·lega que «aquest òrgan no està en condicions de garantir el compliment de les seves resolucions».

En l’encreuament d’acusacions, Bayona nega que fos ell el responsable que la informació no es donés i que es posés en dubte el seu «propi caràcter com a persona i funcionari». Andreu, en canvi, ofereix una altra versió i assegura que el lletrat «es posa en una posició de superioritat jurídica i moral, considerant-se en possessió de la veritat, sense acceptar les diverses interpretacions que poden contenir els textos de naturalesa jurídica, i no assumint cap tipus d’implicació en el bloqueig de l’OGDAIP del qual forma part».