El Parlament «repara» la memòria de les dones condemnades per bruixeria

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres una resolució d’ampli consens que «repara» la memòria de les dones condemnades per bruixeria a Catalunya i titlla el fet de «persecució misògina», i fa una crida als ajuntaments perquè revisin el nomenclàtor dels seus carrers per incorporar els noms d’aquestes dones.

La caça de bruixes a Catalunya va deixar centenars de feminicidis documentats després d’investigacions historiogràfiques que mostren una societat feudal i descentralitzada en què les dones amb coneixements mèdics, vídues o no normatives eren acusades de bruixeria i assassinades amb la connivència social.

A la vall d’Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà (Lleida), un dels llocs amb més execucions, es va aprovar la llei contra el crim de «bruixeria» més antiga d’Europa, datada el 1424. En aquest context històric, la resolució aprovada ha tirat endavant amb els vots favorables dels grups que l’han presentat (ERC, JxCat, la CUP i comuns) i el PSC-Units, a més de l’abstenció de Ciutadans i el ‘no’ de Vox i el PPC.

La resolució també planteja que els ajuntaments catalans revisin les seves llistes de carrers per incorporar els noms d’aquestes dones, com a exercici de «reparació històrica i de feminització» del nomenclàtor.

Crítiques de Vox i el PP

Les principals crítiques de Vox i el PP s’han centrat en el fet que es porti a ple una resolució sobre un tema que no té «rellevància», mentre que des del PSC i Cs també han opinat que s’hauria d’haver votat en comissió. En el debat de la proposta, la diputada d’ERC Jenn Díaz ha posat en relleu la memòria històrica per «reparar» les víctimes i ha assenyalat que es tracta d’un tema que té connexió amb el present.

L’aprovació en el ple del text, ha dit Díaz, ha de servir per demanar «perdó a un col·lectiu de dones que van ser acusades de bruixes». Des de JxCat, la diputada Aurora Madaula ha assenyalat que el Parlament «pot i ha de ser un referent en la defensa dels drets de les dones». Madaula ha recordat que les acusacions de bruixeria eren «catalitzadores de tensió social» amb un «marcat caràcter de gènere».

I la diputada de la CUP Basha Changue ha afirmat que la «cacera de bruixes» no es pot entendre sense «parlar de capitalisme», ja que aquestes dones eren perseguides «perquè molestaven al desenvolupament del patriarcat capitalista».

Caça de bruixes

El text aprovat també demana que es posin en marxa estudis acadèmics «amb perspectiva de gènere sobre la caça de bruixes» i incorporar-ho al currículum acadèmic. A aquest fet s’ha referit durant el debat la diputada d’En Comú Podem Susanna Segovia, que ha defensat recuperar els noms d’aquestes dones, «torturades, perseguides i assassinades» perquè tenien «un nom i una vida».

La diputada del PSC Gemma Lienas ha justificat que el seu grup no hagi firmat el text perquè, segons el criteri dels socialistes, aquest s’hauria d’haver votat en comissió, si bé hi han votat a favor i han lamentat la connotació negativa del concepte «bruixa»: «És increïble que s’oblidi que aquestes dones eren guaridores».

Notícies relacionades

Memòria, justícia i reparació per a bruixes i metzineres

La política catalana és cosa de bruixes

Per seguir el debat s’han acostat fins al Parlament per part de la revista Sàpiens, que impulsa la campanya ‘No eren bruixes, eren dones’, la seva directora, Clàudia Pujol i Agustí Alcoberro, a més de l’historiador Pau Castell.

Les paraules més dures contra la proposta les ha proferit la diputada de Vox Mónica Lora, que ha lamentat que, mentre hi ha pobresa a Catalunya i inseguretat, en el Parlament es debati «sobre les bruixes».