El Govern central retarda la taula de diàleg fins a la primavera per prioritzar el 13-F i la Conferència de Presidents

Un cop complerts dos anys de legislatura, marcats per l’esdeveniment històric que ha sigut la pandèmia de coronavirus i fets inesperats com l’esclat del volcà de La Palma, la retirada de l’Afganistan i ara la tensió amb Rússia per Ucraïna, el Govern central aconsegueix per fi tenir una planificació sobre el calendari dels pròxims mesos. Fins ara els esforços contra les successives onades de contagis s’han combinat amb l’empenta per augmentar la producció legislativa, que lliga la recuperació econòmica amb una agenda social, però els primers símptomes del control definitiu de la crisi sanitària permeten a la Moncloa organitzar mínimament els seus següents moviments polítics. Sempre amb tota la cautela del món.

Segons precisen fonts de l’entorn de Pedro Sánchez a aquest diari, d’aquí a l’estiu l’Executiu convocarà la taula de diàleg amb la Generalitat i se celebrarà al Congrés el debat sobre l’estat de la nació. Dos compromisos pendents que s’encaixaran a l’agenda en funció de les cites electorals d’aquest primer semestre de l’any: les eleccions de Castella i Lleó del 13 de febrer i l’avanç dels comicis a Andalusia, previsiblement per a principis de juny.

Fins aquest final de semestre, la preocupació immediata del Govern és aprovar aquest dijous, 3 de febrer, la reforma laboral. En aquest punt es concentren ara tots els esforços. La previsió és convalidar el decret per uns pocs vots vots (fins i tot per un de sol), però preservant sense canvis l’acord amb patronal i sindicats. El dubte és si el bipartit aconseguirà convèncer ERC i el PNB, tot i que sembla molt difícil per ara. El Consell de Ministres aprovarà també dimarts la llei de vivenda, malgrat les dures objeccions del Consell General del Poder Judicial, també sense cap modificació, tal com estava pactat amb Unides Podem.

Superat l’«importantíssim» tràmit de la reforma laboral, promesa a Brussel·les, tot el focus serà per a les eleccions a Castella i Lleó. L’objectiu del PSOE, segons ratifiquen a Ferraz i a la federació regional, és aconseguir que no es produeixi la suma de PP i Vox. Tot i que la predicció del CIS ha apuntat que podrien no atrapar-los per governar, les enquestes de la Moncloa ho certifiquen. Per això la campanya s’abocarà a evitar-ho, amb el partit unit entorn del candidat, Luis Tudanca, i dedicat a aconseguir part del vot de Ciutadans.

Optimisme sobre una possible participació d’Aragonès

Passat el 13-F, el Govern convocarà la Conferència de Presidents a l’illa canària de La Palma, a la qual per primera vegada es creu que podria assistir el president de la Generalitat, Pere Aragonès. La idea és que sigui en les setmanes següents, però podria modificar-se si Castella i Lleó no llança una majoria clara i s’eternitza la investidura.

El pla de l’Executiu és posar data a la taula de diàleg després de les eleccions i la Conferència de Presidents. Aquí, segons fonts pròximes a Sánchez, s’obre la possibilitat que sigui tant abans com després de Setmana Santa (aquest any, a mitjans d’abril). I la mateixa previsió hi ha amb el debat sobre l’estat de la nació. En tot cas, les dues convocatòries estan planificades per a la primavera.

En el cas que finalment ERC no votés la reforma laboral, que és el més probable en el dia d’avui, la taula de diàleg serviria per reconduir la relació amb un soci clau per a la governabilitat. Tot i que el cert és que en el Govern i a Ferraz no semblen exhibir cap temor d’un deteriorament de la interlocució amb els republicans. Al contrari, veuen amb molt optimisme una possible participació d’Aragonès en la cita de La Palma, perquè Catalunya, remarquen, s’ha anat incorporant progressivament als fòrums institucionals i fins i tot una representant del Govern, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va participar al novembre en la reunió preparatòria de la Conferència de Presidents.

Des de finals del 2021, el president apressava Sánchez que convoqués el fòrum entre governs, però Sánchez va replicar que no era la seva prioritat, perquè les institucions havien de posar el focus en allò «urgent», en la superació de la pandèmia, en plena sisena onada, i en la recuperació econòmica. Per «sentit comú», va al·legar. Sí que va prometre que hi hauria cita. És més, «al llarg d’aquest any», hi haurà «més d’una reunió», segons es va comprometre el president. ERC va baixar el pistó i va admetre el retard —forçat també pels comicis a Castella i Lleó— i va considerar més important arribar a acords sobre continguts que la data.

Ayer Aznar dijo de Casado que era un líder débil, sin proyecto y que anteponía sus intereses personales a los de los ciudadanos.

Casado convoca las elecciones para tapar su debilidad.

Mañueco para tapar su corrupción.

🌹 @Adrilastra#CambioYEsperanza pic.twitter.com/rgjYXvPaci

— PSOE (@PSOE) 30 de enero de 2022

Camí complicat per a Espadas

De manera paral·lela a la taula de diàleg, concebuda per trobar una sortida política al conflicte català, se celebrarà també una trobada de la comissió bilateral Generalitat-Estat, en què s’abordaran els assumptes purament «estatutaris», com els etiqueta el Govern, des d’infraestructures fins a beques. Per a ERC, és fonamental sostenir el seu diàleg amb el Govern espanyol en diversos flancs. És la seva aposta estratègica, durament combatuda i qüestionada per Junts.

El final d’aquest cicle de sis mesos es produirà amb l’avanç de les eleccions andaluses, que podrien ser a principis de juny, segons el càlcul de la Moncloa. L’opció que Juanma Moreno les convoqués ràpidament, després del 13-F, per pujar a l’onada d’un bon resultat d’Alfonso Fernández Mañueco, ha anat perdent força, perquè no seria possible treure les urnes abans de Setmana Santa, per una qüestió de terminis legals, ja que entre la convocatòria i les urnes han de passar 54 dies. L’opció més probable, doncs, és la primera quinzena de juny, abans que els nens acabin l’escola i algunes famílies es desplacin ja al seu lloc d’estiueig.

A la Moncloa hi ha preocupació pel resultat de les andaluses, malgrat el recanvi de Juan Espadas per Susana Díaz. Poc conegut, sense el suport real del sector crític (els susanistes), l’exalcalde de Sevilla s’enfronta a un president del PP que s’ha consolidat en molt poc temps amb un tarannà moderat. Malgrat aquesta inquietud, la seva anàlisi és que Andalusia no ha de votar necessàriament el mateix en les generals que en les autonòmiques, ja que, a diferència de Juanma Moreno, Pablo Casado no s’ha consolidat. Sánchez i la cúpula de Ferraz s’estan bolcant a impulsar Espadas. Andalusia és una pedra angular per apuntalar la revàlida del president a la Moncloa.

Notícies relacionades

Sánchez prioritza la recuperació i la lluita contra la covid a la taula de diàleg

ERC torna a allargar la mà per negociar «millores» en la reforma laboral

En tota aquesta planificació, la part socialista de l’Executiu també veu molt més pacificada la seva relació amb Unides Podem, malgrat que en aquests últims mesos també s’han produït polèmiques molt sonades com les macrogranges i el ‘No a la guerra’, que no han acabat d’apagar-se. El començament del cicle electoral que s’inicia amb Castella i Lleó i que culminarà amb les generals del desembre del 2023 o el gener del 2024 provoca una constant tensió amb els socis.

Però això no causa gran inquietud a la Moncloa, on diuen que estan absolutament al corrent de tots els passos que fa la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. Fins i tot asseguren que entenen la campanya dels morats en contra de possibles canvis en la llei de vivenda, que no es produiran perquè Ione Belarra, a més de ser ministra de Drets Socials, és la líder de Podem i això l’obliga a mantenir un discurs combatiu dirigit als seus votants o a les organitzacions socials de la seva òrbita.