Díaz dona per perduda ERC i el Govern acaricia la reforma laboral amb Cs

Un dia. Només un dia queda. El temps s’escorre i cada vegada hi ha menys marge per a la negociació. El Govern afronta la decisiva votació de la reforma laboral, la que per bé o per malament serà una de les fites de la legislatura, sense tenir els números cent per cent assegurats i amb una escassíssima folgança. L’única via que ja sembla transitable és just la que no volia Unides Podem, la de Ciutadans i els petits partits. Perquè ERC i el PNB continuen ancorats en el no.

Les converses s’estiraran amb els dos partits fins a l’últim minut, però ja fins i tot els morats –i allà hi ha el gir clau– assumeixen que els republicans, tret d’un (improbable) gir, es mantindran en el rebuig del decret llei. És a dir, ja assumeixen que la convalidació pot prosperar amb l’ajuda dels taronges i sense els socis d’investidura. Els socialistes comparteixen que és «molt difícil» atraure la formació d’Oriol Junqueras, però continuaran intentant-ho, i també amb els nacionalistes bascos, per disposar d’un matalàs més gran. Perquè l’Executiu s’exposa a una arriscadíssima jugada: que el text aconsegueixi ser ratificat pel Congrés per un sol vot. O potser tres, en el millor dels escenaris. Una abstenció ‘in extremis’ d’ERC o del PNB evitaria ensurts, i això és el que vol el Govern.

Yolanda Díaz va mostrar clarament aquest punt d’inflexió a l’arribar dimarts a la tarda a la sessió de control al Senat. La vicepresidenta necessitava reconduir el seu relat després que durant setmanes incidís que la reforma havia de sortir amb la majoria d’investidura, malgrat que en el PSOE no desdenyaven l’auxili de Cs. Ella va confirmar els suports de Terol Existeix (un diputat), PRC (1), Coalició Canària (1) i Nova Canàries (1), que s’afegien als ratificats al matí de Més País (2) i Compromís (1). Va ignorar, això sí, els taronges. Però ja no va posar l’accent en els socis habituals: va assenyalar que el Govern continua «negociant amb totes les formacions polítiques» i que «l’important» és que la norma «surti endavant». És a dir, que sigui aprovada, sense que importi amb qui. El decret llei, va dir, és un «acord de país» que «hauria de ser recolzat per tota la Cambra». Just l’argument que ha utilitzat el PSOE des del principi.

Però Díaz va llançar la càrrega de més profunditat quan li van preguntar si hi havia opcions amb ERC o el PNB. «Estem negociant, però soc molt clara. Han d’explicar els que estan en el no el que passarà, si depèn d’ells, amb el manteniment de la reforma del PP». La vicepresidenta volia situar ERC davant el mirall: que siguin ells qui digui «no a la ultraactivitat dels convenis» o als «increments salarials dels treballadors fràgils», «per què si voten ‘no’ poden provocar que divendres s’aixequin els treballadors amb menys drets que el dia anterior». La ministra de Treball va insistir que la reforma està vigent des del 30 de desembre i que aquest dimecres es coneixeran bones dades de contractació indefinida.

«Emprenyament» i «desconcert»

En privat, l’entorn directe de Díaz mostrava el seu enuig majúscul amb ERC. Són conscients que la vicepresidenta, amb suport popular, competeix per part de l’electorat d’esquerres a Catalunya, i també que els republicans busquen «debilitar-la» fent veure que la reforma laboral, el seu projecte estrella, tira endavant amb els vots de Cs. «Tenim més vots a l’esquerra nosaltres. Ells voten amb el PP i Vox, i hauran d’explicar-ho. Nosaltres no anem amb Vox ni a la cantonada», es dolien fonts de primer nivell dels morats. Així mateix, recordaven que Díaz ha pactat normes amb tots els grups, també amb Cs, i que no té «preferències» per a la convalidació del decret: la prioritat és que sigui ratificat, «i sortirà».

Des del cercle de la vicepresidenta es palpava aquest «emprenyament», però també el «desconcert». «No s’entén quina lògica han seguit. Ha sigut un desastre de negociació. Que haguessin sigut francs, com Bildu, que ens van dir que no recolzarien i punt. Ells ens han marejat. Però nosaltres estem tranquils», indicaven, remarcant que l’estratègia ha estat «totalment coordinada amb el president». En efecte, Pedro Sánchez, abans de sortir per a Dubai, va apuntar als periodistes que la negociació seguiria oberta fins al final, comandada per Díaz, el titular de la Presidència, Félix Bolaños, i ell mateix, informa Efe.

Ni Sánchez ni la ministra Isabel Rodríguez van voler ser tan optimistes en públic com el portaveu socialista al Congrés, Héctor Gómez, que havia afirmat poc abans que es donaven «les condicions per aprovar el decret» i sense canvis. Es van aferrar a la prudència, a l’habitual frase de «treballarem fins al final per aconseguir el màxim de suports», que va dir la portaveu del Govern. Els socialistes no donen «per perduda» ERC, però sí que assumeixen que continua molt rocosa.

L’equip de Sánchez ha intentat atraure-la a l’abstenció llançant ofertes en altres àrees, però «no amplia el focus», lamenten. Fonts republicanes insistien aquest dimarts a EL PERIÓDICO que no es pot parlar d’altres assumptes: «Si no es mouen, no ens movem». El que vol ERC és que el text del decret canviï, i a això no està disposat el PSOE. «La patronal ens cauria», avisen. Precisament el cap de la CEOE, Antonio Garamendi, acompanya el president en el viatge als Emirats.

Marge d’un a tres vots

El diàleg continua així mateix amb el PNB, que posa per davant la prelació dels convenis autonòmics. Els socialistes apel·len a la seva «responsabilitat», però saben que les opcions són mínimes, perquè «competeix amb Bildu i està pressionat per ELA i LAB», sindicats majoritaris a Euskadi.

Notícies relacionades

¿Qui votarà què en la reforma laboral i per què ho faran?

El Govern intensifica els contactes per salvar in extremis la reforma laboral

El Govern busca «una folgança més gran» en la votació de dijous. Ara compta amb 170 ‘sís’ –PSOE (120), Unides Podem (34), Cs (9), Més País (2), Compromís (1), Terol Existeix (1), CC (1), NC (1) i PRC (1)– i dona per fet el suport del PDECat (4) i, almenys, l’abstenció d’UPN (2), tot i que les dues forces decidiran el seu vot aquest dimecres. Davant, 173 probables ‘nos’: PP (88), Vox (52), Bildu (5), Junts (4), CUP (2), BNG (1) i Fòrum Astúries (1), més ERC (13), Bildu (5) i PNB (6), i probablement un exdiputat de Cs que integra el Mixt, Pablo Cambronero, que l’Executiu ha sondejat.

El PSOE, per tant, vol «garanties» que la votació prospera sense sorpreses, perquè no acaba de fiar-se de CC o UPN, que «no solen votar mai amb el Govern». Per a això necessita almenys l’abstenció d’ERC o el PNB. La persegueix, però s’ha de veure que ho aconsegueixi. El temps, ja ho dèiem, s’acaba.