El Govern salva per la mínima i al límit la reforma laboral

És gairebé un must en aquests temps líquids de la coalició: negociació fins a ultimísima hora amb els grups. Sobre la botzina, però amb gol final a favor del Govern. També ha passat amb la reforma laboral, el projecte estrella de Yolanda Díaz, la norma que per a Unides Podem bé valia una legislatura i l’entrada en el Gabinet. El text que encarna el pas de l’equador de la legislatura per a Pedro Sánchez i la mesura icona dels compromisos contrets amb Brussel·les a canvi dels fons europeus. Tot això convergia en un reial decret llei de 54 pàgines, producte de l’acord amb la patronal i els sindicats, que aquest 3 de febrer aconseguirà la necessària convalidació del Congrés per continuar vigent i enterrar, ja sí, la legislació del PP del 2012.

Després del sí del PDECat i Unió del Poble Navarrès, lligat dimecres a la tarda, el Govern va tranquil al debat, amb la garantia que compta amb el suport de 176 vots, pels 173 que tindrà en contra. Aprovarà la reforma, si no hi ha sorpreses ni errors fatals, per un ajustadíssim marge de tres vots. Però la negociació continuava oberta, sobretot amb el PNB, ja que l’Executiu buscava un matalàs més gran per evitar contratemps. Les possibilitats que els nacionalistes bascos i ERC viressin almenys cap a l’abstenció eren, no obstant, mínimes.

Els 176 vots els aporten el PSOE (120 diputats), Unides Podem (34), Ciutadans (9), Més País (2), Compromís (1), Terol Existeix (1), Coalició Canària (1), Nova Canàries (1), el PRC (1) i els dos últims partits a sumar-s’hi, el PDECat (4) i UPN (2). En el no se situen el PP (88), Vox (52), Bildu (5), Junts (4), la CUP (2), el BNG (1), Fòrum Astúries (1), l’exdiputat de Cs Pablo Cambronero i, amb gairebé tota seguretat, ERC (13) i el PNB (6).

El bipartit salvarà el seu decret, però no serà una jornada feliç a la Cambra baixa. La votació, agafada amb pinces i fruit de delicats equilibris, deixarà moltes ferides. Es trenca la majoria d’investidura i qualla una suma alternativa en què convergeixen dretes i esquerres i que alimenta el fantasma de la geometria variable tan anhelada per Sánchez i que tant desagrada UP. Per a Díaz és, de fet, un èxit molt amarg, perquè la seva pretensió d’agrupar els socis habituals al voltant del seu projecte emblemàtic naufraga.

Però ella, com els seus companys d’Unides Podem, va començar a carregar durament contra els republicans. Els morats necessitaven recollir cable, reconduir el seu relat: admetre que el text prosperava amb la dreta i amb el cop de porta d’ERC, en què ha operat, segons l’anàlisi compartida amb els socialistes i altres forces, el desig de perjudicar la vicepresidenta, intentant retallar la seva estrella electoral. Per a la formació independentista, el decret queda curt, per molt que el recolzin CCOO i la UGT, els sindicats majoritaris a Catalunya.

La via Cs va ser en la qual va confiar el PSOE quan va percebre que ERC i el PNB es mantenien rocosos i la que ara li permet vestir-se d’opció centrada a les portes de les eleccions de Castella i Lleó del 13-F. Però la dreta també pateix: els taronges, el PDECat, CC i UPN es pugen al sí, atenent a la petició de la patronal, mentre el PP i Vox s’encastellen en el no, bàndol que comparteixen ERC (molt pressionada pels sindicats), el PNB i Bildu. UPN és, a més, soci electoral dels populars a Navarra i hi sol concertar el seu suport. La reforma dibuixa, doncs, profundes fissures en totes les direccions.

«Culminar» la legislatura el 2023

La d’aquest dimecres va ser una altra jornada llarga de negociacions. A primera hora, es van succeir les crides de les vicepresidentes Nadia Calviño i Yolanda Díaz als grups. La segona deixava el ple acompanyada de Félix Bolaños, el partenaire socialista de la negociació, per evidenciar la unitat d’acció de l’Executiu. És veritat: en les últimes hores, segons es confirmava la via Cs, la vicepresidenta va sincronitzar el seu discurs amb el soci majoritari i emfatitzava que el més important era que el decret sortís, al marge de qui fos el suport.

L’apel·lació als grups la va secundar Sánchez des dels Emirats Àrabs. El cap de l’Executiu, que va presidir el Dia d’Espanya a l’Expo Universal de Dubai, va insistir que la reforma és un «acord de país» que ha de ser convalidat en els seus termes perquè representa tothom. No descartava cap vot ni donava res per fet. Això sí, va enviar un encàrrec als socis: l’«estabilitat política està garantida» al marge de la votació d’aquest dijous. El seu propòsit és «culminar» la legislatura i convocar eleccions quan s’acabi la presidència espanyola de la UE, el desembre del 2023.

Fins aleshores, va afirmar, «tots els partits» hauran «de garantir» que les normes que comptin amb un «ampli suport social» comptin amb el plàcet de les Corts. El president no creu que el bloc d’investidura quedi tocat per l’ajustada votació d’aquest dijous, però també llança el missatge que vol ampliar el focus, armar consensos transversals. Amb la premissa, va argumentar, que les formacions que obstrueixen i no «posen l’espatlla» són castigades pels electors, com van demostrar les eleccions portugueses de diumenge passat.

A la tarda, el panorama es va aclarir. El PDECat, que fa dies havia tancat el seu recolzament, va anunciar el sí. El seu portaveu al Congrés, Ferran Bel, va remarcar que va recolzar la norma del PP del 2012, igual que farà amb la de l’actual Govern, que no deroga l’anterior però sí que ha sigut acordada pels agents socials, una cosa «capital», per la qual si el text fos tombat seria un «cop mortal al diàleg social». Minuts després, va confirmar el recolzament, des de Pamplona, el president d’UPN, Javier Esparza, que va negociar directament amb el ministre Bolaños, el portaveu socialista, Héctor Gómez, i el número tres del partit, Santos Cerdán. Els foralistes voten sí «per responsabilitat i per sentit d’Estat», perquè no creuen que aquesta votació sigui un «plebiscit» sobre Sánchez, informa EFE.

ERC rebutja el «caixa o faixa»

Notícies relacionades

Les 5 claus de la reforma laboral que entrarà en vigor el 2022

Com més població, més recursos

Els números, per tant, ja li sortien al Govern. Però ben just. Per això seguia oberta la línia de diàleg amb ERC i el PNB, i continuarà fins a última hora. Però la part socialista de l’Executiu ja assumia que seria difícil atraure’ls. Més encara als republicans, que consideren la negociació un «caixa o faixa» i acusen Díaz d’haver-se «passat de frenada» al donar per fet el seu suport, en paraules del seu portaveu a Madrid, Gabriel Rufián. Els nacionalistes bascos posen per davant la prelació dels convenis autonòmics, petició que el PSOE no està disposat a cedir perquè despenjaria la patronal i desbarataria el recolzament per la dreta de Cs i UPN. A diferència del que passa amb ERC, el PNB està directament influït per les centrals majoritàries a Euskadi, ELA i LAB, contraris al decret, igual que la CIG gallega.

Arribar fins aquest 3-F ha sigut un «treball d’orfebreria», asseguraven des de la cúpula socialista. Només queda l’últim pas, però el decisiu, el que val. I els fonaments són tan fràgils que, per al Govern, res pot fallar.