El Govern, ERC i la reforma laboral: la ruptura que no trenca res

Així, el ‘no’ d’ERC a la reforma laboral tot just passarà factura a l’entesa. Primer perquè, per molta importància que tingui (que la té), per molt que la derogació del text del PP fos un esquer electoral (que ho va ser) i per molt que les tres forces en qüestió s’autoproclamin d’esquerres, la reforma laboral se situa un esglaó per sota del realment mollar. Per exemple dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), alfa i omega de la legislatura.

Estabilitat europea

I és que, en un context internacional convuls, la Unió Europea, faedora dels fons Next Generation, exigeix estabilitat. I una reforma laboral (reclamada per Europa) d’un Govern autoproclamat d’esquerres, pactada amb la patronal i tirada endavant amb el recolzament de Ciutadans compleix amb tots els requisits. O com a mínim, els compleix més que un pacte amb els independentistes catalans i l’esquerra ‘abertzale’.

En clau interna, a 10 dies de les eleccions de Castella i Lleó, que també actuen com a material per a àugurs que escrutin el futur, un pacte de Sánchez amb el nacionalisme basc i l’independentisme ‘galeusca’ hauria servit com a pólvora per als atacs de la dreta. Sánchez se situa en el centre tant per desig com per voluntat de córrer en la direcció contrària als partits de l’‘anti-Espanya’.

Un Sánchez el pànic del qual que Catalunya copés la campanya del 13 de febrer ha retardat, no només la taula de diàleg i negociació del conflicte català, si no, fins i tot, la reunió d’un òrgan tan estatutari i constitucional com la Comissió Bilateral.

A ERC el ‘no’ li serveix per alleugerir la pressió per ‘col·laboracionisme’ que pateix de l’entorn de Junts. A més, el pírric veto (la reforma ha tirat endavant) els permet, creuen els republicans, avançar el PSOE i Unides Podem, amb qui manté frontera electoral, per l’esquerra. Els quadros d’Esquerra s’han esgargamellat en la denúncia que una reforma pactada amb la patronal en la foscor d’un despatx i sense poder, després, ser matisada al Congrés és ‘vella política’. Un dard enverinat a una formació que va néixer a mercè del 15-M amb la pàtina de regenerar la política espanyola. Per a la història queda que la reforma laboral de Yolanda Diaz va tirar endavant gràcies a Inés Arrimadas.

La memòria històrica

Després de les eleccions castellanolleoneses es reobrirà un altre meló que separa el PSOE d’ERC, la llei de memòria històrica, el primer ‘round’ de la qual, a la tardor, va veure saltar espurnes que no van afectar la coetània negociació de la llei de l’audiovisual i dels PGE.

Notícies relacionades

Unides Podem: «¿A què juguen ERC, EH Bildu i la CUP tombant drets?»

JxCat diu que la reforma laboral «exclou el 99,8% del teixit empresarial català»

El resum és que aquestes picabaralles amb prou feines afecten la pintura de l’entesa. Un altre cantar és la taula de diàleg pel conflicte català que sí que afecta els fonaments del pacte. Tal com esperaven els republicans –ingenus no són– l’ardor dialogador de Pedro Sánchez es dilueix al so de les sintonies electorals. Ara Castella i Lleó, ara, potser, Andalusia. Mentrestant, les setmanes d’aquest 2022 van passant. Un 2022 que els republicans, afirmen, ‘van pagar’ per endavant amb el suport als PGE.

La indignació va ‘in crescendo’ a ERC, que considera que el socialista hauria de deixar de ser un mer tàctic electoral per abordar de manera estratègica el «gran problema», defineixen, que suposa el conflicte amb Catalunya. El president del Govern, per la seva banda, se centra en el duel per repetir a la Moncloa. I diàleg amb Catalunya i campanyes electorals a Espanya són com aigua i oli.