Díaz retreu a ERC que no parlés de «continguts» en la negociació de la reforma laboral: «No és fum»

Després de setmanes de discussió i de negociació difícil i al límit, la reforma laboral arribava aquest dijous al ple del Congrés per a la seva convalidació. Amb els números a favor ja garantits, tot i que per escassíssim marge i gràcies a Ciutadans, el PDECat i fins a set partits petits. Però la norma deixa una ferida profunda a la Cambra i una ruptura amb els socis habituals, especialment amarga per a una Yolanda Díaz que, al sortir a defensar el seu decret llei, el seu projecte estrella, ha intentat carregar-se de raons, sobretot davant ERC: la reforma laboral no és «fum», no és «maquillatge». És la primera legislació «en 40 anys» que es mou «nítidament» en la direcció de «recuperar i garantir els drets laborals». I ho és malgrat que els republicans no han volgut parlar, ha denunciat, sense esmentar-los, de «continguts». Al contrari que el PNB, malgrat que també rebutja el text.

La vicepresidenta segona del Govern pujava a la tribuna del Congrés aquest dijous, com ella mateixa reconeixia, amb pesar, entristida perquè la «norma més important de la legislatura se substanciï en debats superficials», en el «camp de les rivalitats partidistes». Perquè la discussió del text se li va enredar gairebé des del primer dia: els socis habituals no van atendre els seus arguments. Van avançar el cop de porta i no s’han mogut d’aquí. La negociació es va mantenir oberta fins poc abans de l’arrencada del ple, però sense èxit. ERC i el PNB en quedaven fora.

Es trencava, i ja es confirmava, la majoria de la investidura, just l’escenari que més odiava Unides Podem i que, no obstant, no importava tant al PSOE, per a qui la prioritat sempre ha sigut tirar el decret endavant. Amb qui fos necessari, però sense tocar ni una sola coma d’una redacció fruit de complicats equilibris i que podia espantar la patronal si res es movia.

Però Díaz va haver de fer-se a la idea, gairebé al final, que la seva aposta no prosperava. Va retrocedir, va afinar el seu discurs i el va sincronitzar amb el del president: l’important era salvar la norma. Acceptar els vots de Cs, per molt que fessin mal. Dimarts, en el Senat, en el seu repàs dels recolzaments ja consolidats, va ignorar deliberadament els taronges. Però no ho va fer aquest dijous. En el ple en el Congrés, va agrair expressament el seu suport als «representants parlamentaris del PSOE, Unides Podem, Ciutadans, PDECat, Més País, Compromís, Nova Canàries, Terol Existeix, Partit Regionalista de Cantàbria, Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària». Els que li donaran els 176 vots i frenaran el mur de 173 noes.

La vicepresidenta va estendre també el seu agraïment als líders de CEOE, Cepyme, CCOO i UGT i al PNB, que aquest matí ha ratificat el seu vot en contra. «Ha discutit de continguts, ha sigut seriós en el debat i li dono les gràcies». No ha sigut així, va dir, davant els que s’han encastellat en el no a un acord que és «de país», trenat amb empresaris i sindicats.

L’acusació anava per ERC. De fet, ella es va escarrassar a detallar les novetats de la reforma –foment de la contractació indefinida, abordatge de la temporalitat i la precarietat, recuperació de la ultraactivitat i del poder dels convenis sectorials, regulació de la subcontractació, consolidació del mecanisme dels ertos com a alternativa als acomiadaments...–, i ho feia, va dir, «amb preocupació». «Fa setmanes que parlo amb els interlocutors polítics per obtenir el seu recolzament a la reforma [...]. No he aconseguit parlar amb moltes de ses senyories de cap dels continguts d’aquesta norma». Un lament que era un tret directe als republicans, que no va citar.

Díaz dice que le "entristece y apena" que la "norma más importante de la Legislatura se sitúe en el campo de rivalidades partidistas": "La encrucijada es si se confirma para siempre la agresiva reforma laboral del PP o si se deja atrás la precariedad y la subcontratación pirata" pic.twitter.com/lPeeHlWdcu

— Europa Press (@europapress) 3 de febrero de 2022

«No hi ha resignació»

«Ho he pensat molt i no he trobat un argument sòlid per votar en contra d’aquesta reforma, per enrocar-se davant un reial decret llei que ja està deixant sentir els seus efectes positius en el nostre mercat laboral i en la vida de tantes persones treballadores», va defensar. En el text, va prosseguir, «no hi ha resignació, ni complaença, a cap de les seves pàgines», hi ha «fermesa, compromís col·lectiu, mirada llarga i una reclamació expressa», la «centralitat del treball». La vicepresidenta va il·lustrar les dades amb dos exemples, per demostrar que el decret «millora» la vida de persones reals: la d’una treballadora d’ajuda a domicili de la Corunya, que al passar en el conveni sectorial provincial passarà a cobrar 2.529 euros més a l’any, o la d’un treballador de la neteja, que guanyarà un 26% més que en l’actualitat.

Díaz va afirmar, per rebatre els socis d’esquerres que s’han despenjat, que la laboral és una reforma «en defensa de la democràcia», «històrica», que acaba amb la «cultura de la precarietat» que ha llastat durant dècades el desenvolupament del mercat de treball a Espanya. I que posa fi a la normativa que el PP va aprovar sense consens ni diàleg social el 2012, un PP que va obligar els ciutadans a «escollir entre la misèria i el no-res». El decret llei és «una norma moderna», que aproxima Espanya «a Europa en termes de temporalitat».

La vicepresidenta va defensar que el text, fruit d’un pacte «esforçat, laboriós, artesanal, molt complex» i que ha portat nou mesos de negociació amb empresaris i sindicats, és una «lliçó per a la política», perquè és això, «teixir acords». I va esgrimir, de nou davant l’esquerra minoritària, que no és «maquillatge», ni «fum», com ha reiterat el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, és una cosa «sòlida» i «tangible». Les «grans bigues mestres de la reforma [del PP] del 2012, la ultraactivitat i els convenis d’empresa, han sigut tombades, tirades a terra».

«Joc funest de la precarietat»

Per això el que se sotmetia a discussió en el ple d’aquest dijous és «dir sí o no al model fracassat del PP, sí o no a un treball decent.» El Govern vol situar els seus aliats davant el mirall, sobretot ERC, perquè les seves bases socials procedeixen, en bona mesura, dels sindicats, i a Catalunya UGT i CCOO són majoritaris, a diferència del que passa a Euskadi, on ELA i LAB sí que són els dominants, cosa que explica el distanciament del PNB i el seu afany perquè es garantís la prelació dels convenis autonòmics. El decret compleix una altra funció, va afegir: demostrar que l’Executiu «compleix» els seus compromisos amb Brussel·les.

Notícies relacionades

¿Qui guanya i qui perd amb la nova reforma laboral?

¿Què es toca i què no es toca de la reforma laboral del PP?

Díaz va remarcar la medul·la, en fi, de l’argumentació de l’Executiu: «Donar-li l’esquena a aquesta reforma, rebutjar-la, deixar-la caure, és tornar a la casella de sortida en el joc funest de la precarietat. Ningú que hagi viscut en aquest lloc vol tornar-hi. Ningú, amb el seu vot, hauria d’obligar-nos a fer-ho». Però ja aquestes raons no podien convèncer ERC. Feia setmanes que es veia venir el seu cop de porta, i el pas del temps no va fer sinó confirmar-ho.

Que el decret rebés els recolzaments de part de la dreta de la Cambra i segellés una majoria alternativa deixa tocat Díaz i ha molestat Unides Podem. El ple va evidenciar aquesta fallida emocional. Les ministres Irene Montero i Ione Belarra no es van quedar fins al final de la primera intervenció de Díaz: van marxar per celebrar un acte per promocionar la llei de famílies que prepara Drets Socials i Agenda 2030. Quan el grup socialista, encapçalat pel president (acabat de tornar dels Emirats) i d’UP es va aixecar per aplaudir la vicepresidenta, elles no eren allà. Alberto Garzón continua confinat per covid. En el seu escó només seguia el titular d’Universitats, Joan Subirats, dels comuns.