Borràs va proposar a Aragonès una desobediència conjunta a la JEC i al TSJC

Segons diverses fonts, Borràs va proposar al president que ella plantés cara a la JEC en defensa del cupaire i que Aragonès, per la seva banda, desobeís la sentència del TSJC sobre l’aplicació del 25% de castellà a les aules catalanes. El cap del Govern va rebutjar l’entesa al·legant que hi ha separació de poders i que no s’havien d’envair les competències l’un de l’altre.

Fonts de la presidència de la Generalitat ni van confirmar ni van desmentir la proposta, tampoc ho va fer l’equip de Borràs a la Cambra catalana. «No entrem a valorar ni a explicar converses privades», va resoldre un portaveu del Palau. En qualsevol cas, aquesta mateixa veu va assenyalar que, davant la «repressió de l’Estat» el president va mostrar la màxima solidaritat.

Sobre la possibilitat d’intercanviar desobediències, i sense detallar si es va posar o no sobre la taula, el portaveu va assenyalar que «cada àmbit de repressió té les seves particularitats que han de ser abordades singularment, com ho està fent el Govern, en el cas del 25% de castellà a les aules». Fonts pròximes a Borràs remarquen que, per la seva banda, sempre hi ha hagut lleialtat i cooperació entre institucions i entre socis independentistes.

Borràs eludeix responsabilitats

Notícies relacionades

Borràs acata la JEC i rebutja la delegació de vot de Juvillà

Borràs cedeix a la ‘via Torrent’: similituds i diferències de la seva actuació davant la Junta Electoral

Després de la trobada, la presidenta del Parlament va començar a maniobrar des de la Cambra catalana per activar una resposta simbòlica a la JEC. Feia dies que Borràs i els anticapitalistes lliuraven un pols que dijous es va evidenciar a l’hemicicle amb la plantada dels cupaires a votar el dictamen que defensava l’escó de Juvillà, inhabilitat pel TSJC però sense sentència ferm del Suprem, perquè ja se’l donava per suspès al no poder exercir. ERC, hi acudia com a espectador, convençut que Borràs no tindria més remei que fer el mateix que el seu predecessor, Roger Torrent, amb l’acta de l’expresident Quim Torra. I així va ser, malgrat la dura hemeroteca de la presidenta, plena de tuits i discursos grandiloqüents sobre la desobediència. Però Borràs no cauria sola, al·leguen en el seu entorn, i ella es treu responsabilitats per la retirada de l’escó de Juvillà escudant-se en el cos funcionarial malgrat la pressió d’ERC, la CUP, el PSC i els comuns, que esperen explicacions públiques. La presidenta es va comprometre a donar-les, però no va dir quan, com ni on. 

Anticapitalistes i republicans consideren que Borràs ha anat encadenant subterfugis. El primer, haver apel·lat en el ple a un article del reglament sobre «conflicte d’interessos» per rebutjar la delegació de vot de Juvillà a diferència dels anteriors pronunciaments sobre el mateix cas, en el qual Juvillà sí que podia votar. El segon, haver dit que desconeixia que el cupaire no havia sigut convocat a l’hemicicle, quan al matí, a la Junta de Portaveus, no hi havia ni la seva carpeta sobre la taula, com és habitual. El tercer, haver defensat que no sabia que els funcionaris desactivarien els botons de votació –aquesta es va haver de fer a mà alçada–. I, el quart, que en les reunions d’aquest divendres digués que tampoc li constava per endavant que la secretària general, Esther Andreu, suspendria directament Juvillà per acatar la JEC. «Si no ho sabia, hi ha negligència per la seva banda. I, si ho sabia, ens ha mentit i ens ha ocultat informació», retreuen fonts d’ERC i la CUP. Des de Junts, remarquen que la CUP deixa Borràs a l’estacada i que es va trobar sola davant el perill perquè ERC «no desobeïria» i la CUP ja havia dit que Juvillà deixaria l’acta quan no es pogués fer res més per defensar-la.