Díaz busca múscul amb el salari mínim abans d’impulsar el seu projecte

L’escàs marge amb el qual el Govern esperava tirar endavant la reforma laboral (tot just 3 vots) ja deslluïa l’acord al qual Díaz va aconseguir arribar a finals de desembre amb els agents socials. Més encara, si es mirava el gruix dels recolzaments. Ciutadans, el PDECat, UPN (almenys, al principi)... Ni rastre d’ERC, el PNB o EH Bildu que veien la norma «insuficient». Les negociacions de la vicepresidenta no van arribar a bon port, malgrat que ho va intentar fins a l’últim segon. «Va fer tot el possible», defensen fonts pròximes a Díaz que asseguren que té la «consciència molt tranquil·la».

En el seu entorn eviten assenyalar el PSOE com a culpable del fracàs d’aquestes converses, tot i que deixen caure que hi havia qui volia «provar la geometria variable». No obstant, Unides Podem tenen una visió menys indulgent dels seus socis. Els morats sí que creuen que el PSOE va parar una trampa a la vicepresidenta a l’impedir-li tocar una coma de la norma i, per tant, tancar-li la porta a pactar amb els socis habituals i provar noves combinacions. Però els dos diputats trànsfugues d’UPN van tirar per terra una via diferent de la de la investidura. Tot es va salvar per un error del PP. «No hi ha geometria variable», clamen fonts pròximes a Díaz.

Nova etapa

Notícies relacionades

El Govern, ERC i la reforma laboral: la ruptura que no trenca res

Com més població, més recursos

Així, el que havia de ser el moment àlgid de Díaz no va acabar brillant tant. Per molt que la seva tesi sobre l’aritmètica parlamentària es veiés comprovada, la vicepresidenta no va aconseguir el suport de l’esquerra –més enllà dels partits que formen el Govern– i va sostenir la seva norma amb formacions de la dreta. Ara, la negociació per apujar el salari mínim li permetrà redimir-se. La ministra de Treball pretén elevar-lo entre 24 i 40 euros mensuals.

Aquesta negociació torna a retardar el llançament del procés d’escolta del qual Díaz porta parlant mesos com a pas previ a formar la seva plataforma. La intenció de la vicepresidenta era posar en marxa els engranatges a principis de gener, amb l’impuls d’haver pactat la reforma laboral. La negociació parlamentària l’hi va impedir. Ara, l’increment de l’SMI –si es produeix– li ofereix una nova pista per agafar velocitat i impulsar la seva plataforma. La mateixa que, sospiten els morats, van voler llastar ERC i EH Bildu amb el seu ‘no’ a la reforma laboral.