La qualitat de la democràcia
Les 345 ‘portes giratòries’ d’ex alts càrrecs en set anys | CERCADOR
Des del 2015, el Ministeri d’Hisenda només ha denegat 8 peticions d’exmembres de l’Administració per treballar a l’empresa privada
Verificat és una plataforma de fact-checking sense ànim de lucre a Catalunya. Ens dediquem a verificar el discurs polític i el contingut que circula a les xarxes i a l'educació per al consum crític de la informació.
ver +
La polèmica sobre l’autorització de compatibilitat demanada per l’exministre José Luis Ábalos per treballar com a tertulià a Mediaset ha posat en relleu la divergència d’opinions que sempre apareix quan es tracta d’abordar la qüestió de les ‘portes giratòries’. Però el dossier d’Ábalos és només un dels últims casos d’ex alts càrrecs del govern d’Espanya que sol·liciten el vistiplau de l’Oficina de Conflictes d’Interessos (OCI), que depèn del Ministeri d’Hisenda, per treballar a l’empresa privada. La llei 3/2015 que regula l’exercici dels alts càrrecs estableix, entre d’altres, que els qui hagin ocupat aquests llocs de responsabilitat no podran prestar serveis a entitats privades que hagin sigut afectades per decisions en què ells o elles hagin participat durant els dos anys següents a la data del seu cessament.
L’OCI va resoldre un total de 353 sol·licituds de 195 ex alts càrrecs, com els exministres Dolores de Cospedal, Cristóbal Montoro i Ana Mato, o Sixte Cambra, l’expresident del Port de Barcelona, entre el 30 de març del 2015, quan va entrar en vigor la llei 3/2015, i el 15 de juny del 2021, pocs mesos abans que el cas d’Ábalos arribés a aquesta oficina. D’aquestes 353 peticions, 345, és a dir, el 97,7%, van ser autoritzades i 8, denegades. Unes xifres poc elevades, ja que la majoria d’alts càrrecs canvien de posició, però no solen abandonar la funció pública.
Els 8 ‘nos’
Entre les 8 peticions denegades, destaca el cas de Sixte Cambra, expresident de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), que no es va poder incorporar al patronat de la Fundació Cares, de la qual l’APB forma part i que la mateixa Cambra havia presidit mentre era al capdavant del Port de Barcelona. Una altra de les peticions denegades va ser la del tinent general Ignacio Azqueta, exdirector general de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA). Azqueta va demanar autorització per treballar en el departament de relacions públiques del grup Airbus, empresa a què havia adjudicat contractes quan dirigia l’INTA.
Assessories i consultories, una sortida recurrent
El llistat d’empreses de destinació dels ex alts càrrecs és gairebé tan llarg com el nombre de sol·licituds de compatibilitat. Però les tasques relacionades explícitament amb l’assessorament i la consultoria o amb empreses dedicades a aquest sector (sobretot en el seu vessant econòmic, fiscal i legal, però també tecnològic, logístic, de seguretat o mediambiental) suposen entorn d’un centenar de les 353 sol·licituds.
En aquest sentit, casos com el d’Oriol Amat, exconseller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), són dels més destacats en termes quantitatius. D’entre les 24 autoritzacions que va obtenir, Amat va rebre el vistiplau de l’OCI per portar a terme almenys 11 assessories i analitzar 10 comptes anuals de diverses empreses. Rafael Català, exministre de Justícia, amb 2 de les 6 sol·licituds positives relacionades amb tasques d’assessoria i consultoria empresarial, o el cas de l’expresident d’Enginyeria i Economia del Transport Isaac Martín-Barbero, amb tres assessories autoritzades, són altres exemples d’ex alts càrrecs que van decidir reorientar la seva carrera professional en aquest àmbit.
L’Institut d’Empresa i l’àmbit educatiu
La formació universitària és una sortida laboral per la qual també opten diversos càrrecs d’alta responsabilitat del govern. De les més de 20 sol·licituds per exercir en l’àmbit de l’educació superior, 9 d’elles eren per treballar a l’Institut d’Empresa (més conegut per les sigles IE), amb presència a més de 90 països. La també universitat privada CUNEF, amb seu a Madrid, amb 4 sol·licituds, és la segona en aquesta classificació. La segueixen la Universitat Pontifícia de Comillas, amb tres sol·licituds, o la Universitat de Deusto i la Universitat Europea de Madrid, amb dues peticions d’autorització cada una.
Ernst and Young, Airbus i El Corte Inglés
Quant a les empreses de destinació, Ernst and Young (EY) amb 8 sol·licituds, és la firma que acumula més casos fora del sector educatiu. Roman Escolano, exministre d’Economia, Indústria i Competitivitat fins al 2018, i els ex secretaris d’Estat Juan Pablo Riesgo (Ocupació), Miguel Ferré (Hisenda) i Marta Fernández Curras (Pressupostos i Despeses) són els casos més destacats en relació amb la multinacional dedicada a l’auditoria i al món de les finances, els impostos i l’assessoria legal.
En el cas d’Airbus, l’OCI va autoritzar dues de les sol·licituds. Es tracta de les peticions de Juan Antonio Carrasco, excap de l’Estat Major Conjunt de la Defensa, i Carlos Gómez-Múgica, exambaixador al Canadà. Com s’ha avançat en aquest article, l’oficina va rebutjar la petició del tinent general Ignacio Azqueta, exdirector general de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial fins a finals del 2017, per incorporar-se al departament de relacions públiques del grup Airbus. No obstant, Azqueta sí que va obtenir l’autorització per treballar en una empresa de consultoria tecnològica de la qual no s’han facilitat més detalls.
El Corte Inglés també compta amb un total de tres sol·licituds. Luis Sánchez Gónzalez, que va exercir com a director del departament d’inspecció financera i tributària de l’AEAT, Carlos Cabanas, exsecretari general d’Agricultura i Alimentació i Carmen Alba, exdelegada del govern a Navarra, van aconseguir les autoritzacions per treballar a l’empresa que gestiona la gran cadena de grans magatzems entre el 2018 i el 2019.
Finalment, el BBVA i Cuatrecasas, tercers en aquest rànquing, són darrere de quatre de les sol·licituds (dues per cap). En el cas del despatx d’advocats, la incorporació de Soraya Saénz de Santa María, vicepresidenta del govern de Mariano Rajoy, va tenir molt ressò, però Pedro Llorente, exsotssecretari d’Ocupació i Seguretat Social també va obtenir l’autorització per treballar a Cuatrecasas el març del 2019. Les ofertes del BBVA es referien als casos de Daniel Navia, exsecretari d’estat d’Energia, i Pilar Mas, que va exercir de directora general d’Anàlisi Econòmica.
L’avantprojecte llei de conflicte d’interessos
Manuel Villoria, catedràtic de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid i expert en la matèria, assegura a Verificat que és necessari que la legislació vagi més enllà. «La quantitat d’inspectors de finances i advocats de l’estat que entren i surten de l’administració i van a organitzacions i empreses amb què han tingut relació durant el seu càrrec públic són un problema important», afirma el catedràtic en relació amb aquestes categories intermèdies que no es veuen afectades per les limitacions dels alts càrrecs. Una realitat, diu Villoria, que podria canviar amb l’avantprojecte de llei de prevenció de conflictes d’interessos del personal al servei del sector públic, de què encara està pendent la redacció definitiva, segons fonts del Ministeri d’Hisenda.
¿Qui són alts càrrecs?
La categoria d’alts càrrecs del Govern inclou un ventall ampli de responsabilitats dins de l’Administració de l’Estat. Aquest és el llistat complet:
-Els membres del Govern i els secretaris d’Estat.
-Els sotssecretaris i assimilats, els secretaris generals, els delegats del Govern a les Comunitats Autònomes i a Ceuta i Melilla, els delegats del Govern en entitats de dret públic, i els caps de missió diplomàtica permanent, així com els caps de representació permanent davant organitzacions internacionals.
-Els secretaris generals tècnics, directors generals de l’Administració General de l’Estat i assimilats.
-Els presidents, els vicepresidents, els directors generals, els directors executius i assimilats en entitats del sector públic estatal, administratiu, fundacional o empresarial, vinculats o dependents de l’Administració General de l’Estat que tinguin la condició de màxims responsables i el nomenament dels quals s’efectuï per decisió del Consell de Ministres o pels seus propis òrgans de govern i, en tot cas, els presidents i directors amb rang de director general de les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, els presidents i directors de les agències estatals, els presidents i directors de les autoritats portuàries i el president i el secretari general del Consell Econòmic i Social.
-El president, el vicepresident i la resta dels membres del Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència, el president del Consell de Transparència i Bon Govern, el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, el president, vicepresident i vocals del Consell de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, el president, els consellers i el secretari general del Consell de Seguretat Nuclear, així com el president i els membres dels òrgans rectors de qualsevol altre organisme regulador o de supervisió.
-Els directors, directors executius, secretaris generals o equivalents dels organismes reguladors i de supervisió.
-Els titulars de qualsevol altre lloc de treball al sector públic estatal, sigui quina sigui la seva denominació, el nomenament dels quals s’efectuï pel Consell de Ministres, a excepció d’aquells que tinguin la consideració de subdirectors generals i assimilats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia