Oposició trumpista | Videoanàlisi de Verónica Fumanal

                                                                                 

L’atac al ple de l’ajuntament de Llorca (Múrcia), el vot contrari dels diputats d’UPN d’amagatotis al més pur estil Tamayo, la manipulació sobre les macrogranges, el ‘fake’ sobre els fons europeus i la compra dels diputats de Ciutadans i Vox per frustrar la moció de censura de Múrcia tenen un denominador comú: la dilapidació del prestigi de les institucions, la burla als processos democràtics i el descrèdit dels qui ara mateix ostenten les majories en aquestes institucions, governs progressistes. Pablo Casado i Teodoro García Egea, per obtenir el poder de les institucions, estan disposats a acabar amb elles.

Ara l’objectiu és Meritxell Batet, però no ella, que els importa més aviat poc, sinó la institució que representa, la tercera de l’Estat. Difama que alguna cosa queda i així, acusant-la de frau i prevaricació, Casado i Teodoro jugaran a la teoria de la conspiració el que queda de legislatura. Semblen obviar que aquesta acusació carrega contra tots els servidors públics que treballen a la Cambra perquè hi prevalguin la llei i els procediments, els mateixos que no van permetre repetir vots erronis de Rajoy o Sánchez per tractar-se d’errors humans. L’elefant de la tupinada ja sotja el Govern i el Congrés. Siguem honestos, han aconseguit el seu objectiu i les seves terminals mediàtiques no els posen ni un però.

A l’estil Cantó

Aquesta estratègia de difamació i deslegitimació de les institucions amaga la falta de projecte alternatiu que el mateix Aznar va verbalitzar a la campanya de Castella i Lleó. Casado no és alternativa perquè no la té, l’equip que l’envolta és expert en martingales i tripijocs, posats en marxa al fangar de la regió de Múrcia, i ara també a Navarra, perquè la traïció dels dos diputats que van amagar la seva negativa a la convalidació tindrà la seva recompensa, al pur estil Toni Cantó. La teoria del Govern no legítim sota sospita permanent no pot ser l’únic reclam d’un partit que aspira a governar el país, més quan aquest partit és l’únic que ha trencat el pacte antitrasfuguisme per guanyar voluntats que no va aconseguir a les urnes. 

Notícies relacionades

Unides Podem, d’assaltar el cel a pactar amb la CEOE | Videocomentari de Verónica Fumanal

Mañueco no és Ayuso | Videocomentari de Verónica Fumanal

Les democràcies existeixen perquè tenen un consens popular que les legitima, els seus actors les protegeixen i una estructura legal clara i comprensible les regula. En el moment que un dels actors principals en deslegitima el funcionament i utilitza les seves regles per anar contra elles les estem situant al caire del precipici. De la mateixa manera que l’independentisme va intentar actuar contra l’Estat desestimant-lo, i hi ha una part de la població a qui li costarà, si és que un dia s’aconsegueix, confiar de nou en les seves institucions. El Partit Popular està fent exactament el mateix: en lloc de ‘Madrid ens roba’ és ‘El Govern/Congrés ens roba’. ¿I què passa quan els ciutadans creuen que les institucions els enganyen? Doncs que la indignació es converteix en un esclat antidemocràtic que es pot quedar en un tuit d’emprenyament o es pot canalitzar violentament cap a polítics i institucions, com els episodis d’assalt del Capitoli o de Llorca.

Quan una votació es perd, tot i que sigui per un vot, s’ha d’acceptar el criteri de la majoria democràtica. Posar en qüestió el resultat és posar en qüestió la democràcia, les institucions que la componen i les seves regles. No fa falta liquidar les institucions per arribar al poder o per guanyar l’adversari. Els EUA continuen pagant les factures del trumpisme en el govern. Espanya pagarà molt car que el trumpisme ja s’entreni des de l’oposició.