El PP queda en mans de Vox

Quatre de cada deu castellanolleonesos es van quedar a casa diumenge. L’abstenció va superar el 35% i la participació es va situar set punts per sota de la registrada fa dos anys: va ser de poc més del 63%. El percentatge dels que no van votar es correspon gairebé amb el que, en enquestes preelectorals, deia que no creia en l’invent. Amb aquests elements, la cistella de la consciència autonòmica queda, com de costum, descompensada i ballant. La bretxa corre perill d’accentuar-se amb un Parlament més dividit que mai. El desinterès als partits majoritaris s’ha traduït en l’empenta dels nacionalistes lleonesos i els autèntics representants de l’Espanya Buidada, Sòria Ja, que s’emporta tres escons de cinc possibles a la seva província per compensar més de vint anys de moviment al marge de l’escenari polític. La derrota sense pal·liatius se l’emporta l’esquerra. El PSOE de Tudanca queda molt per sota de les mels que els prometien les enquestes de Tezanos. La suma de Podem i IU tot just els dona per guanyar un escó i amb menys vots que el maig del 2019 malgrat confluir juntes totes dues forces.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Vox s’alça com a catalitzador dels descontentaments, i s’inauguren vetes a l’espai rural. La defensa de la caça i dels ramaders, del món taurí, li fan guanyar espai en pobles on abans dominava, sobretot, el PP. És cert que existeix encara «fidelitat» de les més petites circumscripcions, i això explica que els comptes arrenquessin la nit per als populars vorejant els 40 parlamentaris. Però a mesura que s’anaven comptabilitzant vots en meses electorals més grans, la balança s’inclinava del costat del partit d’Abascal. Vox no ha tingut necessitat de fer campanya. Tenia els votants ja decantats i ni tan sols el seu candidat, Juan García Gallardo, ha hagut de recórrer a grans promeses o fer ostentació d’eloqüència en les seves gairebé inexistents compareixences. En van tenir prou amb passejar les seves estrelles nacionals, incloent-hi Ortega Smith, que ahir es van fer tots els quilòmetres de les nou províncies per acompanyar cada cap de llista davant les urnes.

El candidat del PP, Fernández Mañueco, se les haurà de veure amb Vox, amb una victòria pírrica molt per sota de les expectatives creades al desembre malgrat haver augmentat dos escons, fins als 31. En queden deu per a la majoria absoluta i ni tan sols amb la suma de la resta, excloent-ne el PSOE i Unides Podem, en té prou per obtenir-la. Mañueco ha procurat evitar línies vermelles. I Vox ja avisava en campanya i ahir a la nit, quan Abascal deia que li veia a Juan García Gallardo «cara de vicepresident». Si això significa entrar en el Govern serà una cosa a dilucidar en els pròxims dies. Mañueco no té el marge que va tenir Ayuso, però Vox haurà de decidir si entra en una possible coalició només un any abans d’unes eleccions generals. El seu electorat voldrà veure l’ullal del qual fan gala. Queda per veure si el PP està disposat a acceptar totes les exigències que ha jurat obtenir el seu nou i hipotètic soci. La política fa estranys companys de llit. Ciutadans ha passat del tàlem matrimonial al llit plegable de convidats amb només l’escó d’Igea. I els populars miren amb temor entre els llençols mentre esperen una proposta que no puguin rebutjar.