El PSOE dona cop de porta a l’abstenció i obre una reflexió per l’auge de Vox

Ningú. Aquest dilluns cap membre de l’executiva de Pedro Sánchez plantejava la possibilitat de l’abstenció per facilitar l’Executiu a Alfonso Fernández Mañueco a Castella i Lleó. Aquest debat està, avui, «tancadíssim» en el PSOE, com remarcaven en el nucli dur. «Descartat», diuen a la Moncloa. De manera que la veu de l’alcalde de Valladolid, Óscar Puente, mostrant-se partidari d’oferir «una alternativa» al PP, es queda en això, una simple reflexió «personal», res més. La discussió que sí que vol suscitar el president del Govern és una altra: el perquè de l’empenta de les plataformes locals que han penalitzat durament el seu candidat el 13-F, Luis Tudanca, i com combatre de manera més eficaç un Vox imparable a les enquestes i a les urnes. Tot això en plena arrencada del cicle electoral, amb les andaluses com a següent meta volant –en principi, desplaçades per a la tardor– i amb les generals a l’horitzó, ja a finals del 2023.

«Sí, jo seria partidari d’una abstenció. Al PP cal oferir-li l’oportunitat que governi sense Vox». Les paraules de Puente, secretari provincial del partit a Valladolid i exportaveu de la direcció federal (2017-2021), van córrer fins a Ferraz quan estava concloent la reunió de la cúpula liderada per Sánchez. Però ningú va donar fil a l’estel i, en roda de premsa, el portaveu, Felipe Sicilia, va tancar la porta a aquesta opció.

«No tenim cap problema, només faltaria, a asseure’ns a parlar amb el PP, però també tenim molt clar que no recolzarem un Govern tacat per la corrupció». En va donar una altra raó: l’escenari «no l’ha propiciat el PSOE, sinó el PP, que ha portat els ciutadans de Castella i Lleó a unes eleccions interessades», en què buscaven «poder governar en solitari fins i tot a risc que l’extrema dreta entrés». «Ells van voler córrer aquest risc; que siguin responsables del que van decidir i van fer», va dir.

Sicilia estava apuntant a un argument que desenvolupaven després fonts de la cúpula: «Si el PP mou fitxa, que expliqui per què vol la nostra abstenció. Que ens ho diguin. ¿Li faran cordó sanitari a Vox? Doncs que ho diguin». És a dir, transvasaven la responsabilitat al PP. És la línia que, a primera hora, defensava el president castellanomanxec, Emiliano García-Page –habitualment crític amb els plantejaments de la direcció–, o que expressaven altres barons.

El PSOE dice que no tiene problema en sentarse a hablar con el PP, pero descarta posibilitar un Gobierno manchado por la corrupción #Directo https://t.co/xmty6esiWS pic.twitter.com/lJDqv6AULs

— Europa Press (@europapress) 14 de febrero de 2022

Les paraules de Puente, «poc afortunades»

«Qui guanya és qui ha de portar la iniciativa» i «no pot ser que el PSOE es pregunti si formarà o no govern o si recolzarà el PP a Castella i Lleó», va dir Page. «El problema és del PP. El que han de fer és actuar en conseqüència», afirmava al seu torn un president autonòmic a aquest diari. Tudanca, no obstant, segueix en silenci, tot i que aquest dimarts reuneix el seu equip a Valladolid. 

Alguns membres de la cúpula consideraven «molt poc afortunades» les paraules de Puente, i no arribaven a explicar-se per què ell i per què en aquest moment. Ell va ser un dels dirigents que sempre va apostar per Sánchez i que amb més vehemència va defensar el no a la investidura de Mariano Rajoy contra els notables que van advocar per l’abstenció. Uns lligaven el seu raonament a la dinàmica municipal, d’altres especulaven que volgués succeir Tudanca al capdavant del PSOE castellanolleonès amb un debat «molt impopular entre les bases».

Facilitar la investidura a Mañueco via abstenció –el PP té 31 procuradors, pels 28 del PSOE– no resoldria, en qualsevol cas, la legislatura, com advertia una responsable federal: «Es tracta de l’estabilitat dels quatre anys. ¿O ens abstindrem avui perquè demà el PP aprovi amb Vox tot el que li demanin?».

Un altre company de la cúpula afegia que el debat ja no és pertinent en el sentit que els populars «han pactat amb Vox per treure governs al PSOE», com va passar a Andalusia o Múrcia. «¿Ara es tornen exquisits?», es preguntava aquest dirigent, que afegia que se superposa una altra raó que incumbeix el mateix passat de Sánchez: ell va deixar el seu escó en el Congrés el 2016 per no haver de votar abstenció. Va encapçalar el «no és no». Per tant, seria un «paperot» per a ell facilitar un Executiu del PP. Per no parlar que les bases del partit a Castella i Lleó haurien de revalidar aquesta posició. Ferraz entén que li surt més rendible explotar la por de Vox, especialment de cara a les andaluses d’aquest any i els processos electorals del 2023, malgrat que aquesta estratègia no s’ha demostrat cent per cent eficaç. La diferència, creuen a la cúpula, la marcarà l’entrada dels ultres a l’Executiu (i probablement serà a Castella i Lleó), perquè «no és igual condicionar des de fora» que des de dins del Gabinet.

A través d’Organització

La reunió de l’executiva va ser llarga, amb nombroses intervencions. Però el missatge «més important» del president va ser aquest: va demanar als seus companys que s’obri una reflexió profunda sobre la irrupció dels moviments localistes i el seu èxit –van ser set escons els conquistats per Sòria ¡Ja! (3), UPL (3) i Per Àvila (1) i set els que va perdre el PSOE el 13-F– i sobre el combat a Vox. En el partit preocupa que part dels votants migrin a les noves plataformes, un «cantonalisme» que generaria un problema de «governabilitat» en el conjunt d’Espanya, igual que es creu pertinent analitzar les causes de l’auge de la ultradreta, quines arrels són les que alimenten el fenomen, més enllà de l’estratègia discursiva.

A Ferraz es van plantejar «més preguntes que respostes, segons diversos integrants consultats. No hi va haver, doncs, conclusions. A partir d’ara se sistematitzarà a través de la Secretaria d’Organització, que dirigeix Santos Cerdán, i a partir d’aquí «muntaran els equips necessaris», segons confirmaven a aquest diari fonts de la cúpula.

En el partit circula la sensació, que expressen diversos dirigents, que el mateix PSOE ha generat el «caldo de cultiu» que ha permès créixer les candidatures localistes, al defensar, per exemple, un cert abandonament institucional de Sòria –malgrat les inversions del Govern–, o contemporitzar amb les reivindicacions lleonesistes a Lleó. «Els moviments veïnals són, per definició, progressistes, però el problema és quan es fan partit. Unitat Alabesa, per exemple, ens va perjudicar a Àlaba, així que toca fer una reflexió molt seriosa sobre aquest assumpte, perquè ens castiga a nosaltres. La dreta, en canvi, és intercanviable. Tenen els mateixos vots, tot i que canviï la seva distribució per marques. Ara bé, si aquestes plataformes transigeixen amb un Govern amb Vox perquè a canvi els facin la rotonda a la seva província, se’ls veuran les contradiccions», afirma un responsable, que deplora que no s’hagin percebut «els avenços del Govern» en aquests anys, també aquells per combatre el repte demogràfic.

Respecte a Vox, s’haurà de veure en què es tradueix aquest viatge a les «arrels» que nodreixen el seu espectacular creixement, diuen en el PSOE, però mentrestant l’estratègia és la d’alertar del seu perill en els governs. Aquest dilluns, Sicilia va incidir una vegada i una altra que la «disjuntiva» és clara. «Només hi ha dues opcions de govern: o un Govern del PSOE o un Govern de Vox en què el PP és entregat», és un «apèndix», un «subaltern», va remarcar.

Notícies relacionades

Els números de la investidura de Mañueco a Castella i Lleó: aliança amb Vox o abstenció del PSOE

Resultats de les eleccions a Castella i Lleó 2022: ¿Qui ha guanyat a cada municipi?

El que no és comú a la cúpula és una lectura autocrítica del 13-F, malgrat la pèrdua de 117.000 vots (4,79 punts menys) i set procuradors. Es remarca que el PP, que va cedir 55.000 sufragis, es va quedar només 16.600 paperetes per sobre. Els resultats no són «satisfactoris», va dir Sicilia, però tampoc una «desfeta». No han sigut un «cop», justificava una dirigent, perquè per exemple en províncies com Segòvia als socialistes els van faltar només 2.275 vots per ser primers. El problema, coincideixen alguns consultats, ha sigut la gestió d’expectatives, escalfar la idea que Tudanca podria guanyar de nou el 2022, quan era un objectiu molt improbable. Expectatives que Sánchez va agitar al sumar un acte més de campanya en la recta final cap a les urnes.

Ara, el pas següent l’ha de fer el secretari regional. Tudanca va deixar diumenge en suspens el seu futur. Aquest dimarts, després de la reunió dels seus barons provincials i de la seva executiva, hi haurà més pistes, però ara per ara Ferraz prefereix que aguanti. Que resisteixi.