L’Abascal de Castella i Lleó: ¿qui és Juan García-Gallardo (Vox)?

Fa poc més d’un mes, el jove burgalès Juan García-Gallardo Frings només era conegut pel seu grup més pròxim, però després de la seva designació com a candidat de Vox a la presidència de la Junta de Castella i Lleó, això ha canviat: gairebé sempre enganxat a algun dels dirigents nacionals del seu partit, ha anat sumant popularitat. Els 13 escons obtinguts aquest diumenge el situaran com el cap visible de Vox en aquesta comunitat, on el seu líder nacional, Santiago Abascal, l’ha situat amb «cara de vicepresident», tot i que cal veure finalment si aquest partit accedeix finalment al Govern o espera.

Paradoxes de la vida, en aquest cas ‘popularitat’ té una connotació política que rebutja amb un discurs molt crític i dràstic, i alhora mesurat, contra el Partit Popular. El seu tracte amb la premsa s’ha limitat a les entrevistes, uns quants ‘canutassos’ en campanya i els mítings, en els quals el seu discurs ha quedat diluït per l’àmplia presència de Santiago Abascal, Javier Ortega-Smith, Iván Espinosa de los Monteros i Macarena Olona, entre d’altres.

Per aquesta raó, aquest perfil es basa en la visió que el mateix García-Gallardo té sobre si mateix, més enllà dels discursos propis de la campanya electoral, en els quals ha deixat clar el seu rebuig a temes com la memòria històrica, les polítiques contra la violència masclista –diu que vulneren la igualtat davant la llei– i a l’agenda verda.

Despatx d’advocats

Als seus 30 anys, fa uns quants anys que és a Madrid, on es va traslladar des de la seva Burgos natal per desenvolupar la seva carrera professional al bufet d’advocats de la família. «No sé si parlar en passat...», contesta sobre la seva trajectòria com a advocat i davant la perspectiva política que se li obre a partir d’avui, ja amb l’escó assegurat junt amb 12 «compatriotes» més.

Fins i tot per parlar dels seus estudis recorre al manual i a la cruesa

per atacar el seu contrincant del PP, Alfonso Fernández Mañueco. «Vaig acabar la carrera en temps i forma, a d’altres els va costar més, el doble, per estar jugant al mus a la cafeteria», afirma sobre la trajectòria de l’actual president de la Junta de Castella i Lleó, llicenciat en Dret per la Universitat de Salamanca.

Però, per marcar diferències amb el PP, no es queda en la tardança o agilitat per acabar els estudis: diu directament «progre» a Mañueco i l’acusa de «disfressar-se de granger» per donar una imatge de suport al camp i presumir que els seus pressupostos estan travessats de la filosofia mediambiental de desenvolupament sostenible de la denominada Agenda 2030, a la qual Vox contraposa la seva «Agenda Espanya».

Equitació

Diu que és esportista i que la seva activitat preferida és l’equitació, a la qual desposseeix de tota aroma «elitista»: netejar les quadres «s’allunya d’aquesta imatge estereotipada» de les grans personalitats practicant aquesta activitat. «Equitació d’estar per casa», resumeix per recordar que deu la seva afició al seu oncle Enrique i als seus cosins, amb qui comparteix aquesta passió.

Malgrat que el seu partit ha fet bandera de la caça, la pesca i els toros, reconeix que ell no caça, mentre que en la tauromàquia va haver d’esperar als 18 anys per ser «iniciat» per un amic amb una corrida a Las Ventas. «M’hi vaig aficionar molt», diu orgullós.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

La seva altra debilitat són els viatges arreu del món, Interrail i l’Índia inclosos, «per conèixer altres cultures», amb amics «budistes i islamistes», malgrat que proclama la seva fe cristiana i catòlica.

«Catòlic practicant» però no de missa diària, sinó de missa dominical, García-Gallardo reconeix que la voràgine de la precampanya l’ha apartat del camí «algun dia», però resa perquè tot surti bé.