El ‘traïdor’ es deixa estimar i s’obre a participar a les municipals

En temps de trinxeres, ¿qui és capaç de reunir en una mateixa sala un exconseller d’Esperanza Aguirre, del PP, el primer tinent d’alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni (acompanyat d’altres dirigents del PSC), un expresident com Artur Mas, un càrrec del partit de l’expresident Carles Puigdemont (assegut discretament a l’antepenúltima fila) i tots els fragments –o gairebé tots, perquè són molts– de l’ex-Convergència? Sí, és Santi Vila, exalcalde i exconseller i enfant terrible del nacionalisme català quan es va desmarcar de l’accelerada del procés el 2017.

El motiu d’aquest fet excepcional, una tarda d’hivern a Barcelona, és la presentació d’un llibre de Vila, que porta un títol poc polític, ‘Vida plena, vida bona’. Un assaig en què encaixen des de Kant a Maradona, passant pel dibuixant Nazario, Eugenio i Isabel-Clara Simó, i polítics com Jordi Pujol, per qui Vila expressa «compassió», i l’expresident Carles Puigdemont: «En el terreny personal, un bon amic, en el terreny polític, radicalment als antípodes de les meves posicions i va conduir un vehicle que li anava gran».

Acostament al PSC

L’exconseller es va deixar estimar clarament pel PSC, reivindica la seva posició liberal «d’esquerres» i recentment ha afirmat que mai ha sigut independentista. I va llançar crítiques als «cordons sanitaris» com els practicats contra el PSC per part de l’independentisme en l’última campanya electoral catalana. I va ser transparent a l’admetre que enyora la política i que, de cara a les pròximes eleccions municipals, «procuraré ajudar tant com pugui que hi hagi una alcaldia radicalment diferent de la que hi ha ara [a Barcelona] perquè la ciutat ho necessita i s’ho mereix». Per això la presència de Collboni a l’acte no és merament protocol·lària. El desenllaç dependrà també del judici pendent a Vila pel conflicte amb Aragó per l’art de Sixena quan era conseller de Cultura.

Contra la «sobredosi ideològica»

Notícies relacionades

Illa exporta la recepta del federalisme a Europa per reforçar el vincle de Catalunya amb la UE

La qüestió de confiança allunya el pacte amb Junts en immigració

L’exconseller va clamar contra la sobredosi ideològica i va llançar els seus dards libèrrims contra personatges com Pedro Sánchez, a qui va vincular a l’actual societat «líquida», o l’exlíder de Podem, Pablo Iglesias, «un Lerroux del segle XXI». Tot això de part d’algú que s’autodefineix com «sempre crític però fidel». Un exconseller que reivindica no entrar en la definició de les identitats (ell se sent, entre altres coses, de Figueres, de Barcelona, gai, català, espanyol, cristià...).

La DUI com un acte de «covardia»

Sense pèls a la llengua, Vila parla dels esdeveniments al voltant del referèndum i la declaració d’independència (DUI) com «un acte de covardia» perquè «el que hauria convingut és exhibir valentia i pressuposar que si tractàvem els ciutadans com a homes i dones madurs ens entendrien».