Aznar arrufa el bigoti davant Vox

José María Aznar va exhibir aquest dimecres la seva figura d’expresident del Govern i les seves sempre discutides opinions en un fòrum amic: el Círculo Ecuestre de Barcelona. En un ambient relaxat, on li van riure tots els acudits, no va voler pronunciar-se explícitament sobre si el PP ha de formar govern juntament amb Vox a Castella i Lleó. Però Aznar, que va presidir aquesta comunitat dos anys abans de convertir-se en cap de l’oposició a Felipe González, va oferir alguns arguments a Alfonso Fernández Mañueco per rebutjar el recolzament dels ultres i buscar altres opcions.

El primer va ser precisament aquest: que Vox és l’extrema dreta. L’expresident del Govern no ho va dir així, però va ser molt clar respecte a això. Va remarcar que la formació de Santiago Abascal «és un partit que està a la dreta de la dreta», i que els seus referents són «Le Pen i altres moviments a Europa», en clara al·lusió al populisme ultra que ha arribat al govern a Hongria o Polònia.

Aznar va afegir que no veuria els avantatges, «ni per a Espanya ni per a França, que Le Pen estigués en el govern». En contraposició, va assegurar que «el PP és un partit constitucional, absolutament europeu i europeista». 

El segon argument que l’expresident del Govern va oferir contra un acord amb Vox a Castella i Lleó va ser que, segons la seva opinió, la fragmentació política a Espanya ja ha anat massa lluny i és hora que la dreta torni a unir-se sota unes sigles. Aznar va fer una llarga reflexió sobre el retrocés del bipartidisme, també a Castella i Lleó. «El període des de la Transició fins que es va començar a qüestionar el bipartidisme ha sigut un dels més brillants de la nostra història. I els espanyols hauríem de pensar-nos-hi molt bé si renunciar», va dir.

Contra el «taifisme»

Aznar va afirmar que li preocupa «moltíssim» el fenomen de «la fragmentació política», la que també es va referir com a «cantonalisme» o «taifisme». En un comentari que anava dirigit a analitzar tant l’aparició de Podem o Vox com la més recent dels partits vinculats a l’Espanya Buidada, l’expresident va mostrar el seu temor que tingui un «efecte contaminant, en termes de victimisme provincial o local». «Si ho és per un desig de bon govern, això pot ser manejable. Si no és així, Espanya s’endinsa en un terreny de fragmentació altament preocupant», va dir. 

En conseqüència, gairebé per eliminació, l’opció que li queda a Mañueco segons el criteri d’Aznar és el govern en solitari. Ell mateix va recordar que en la seva etapa al capdavant de la Junta de Castella i Lleó, després de guanyar per 5.000 vots el PSOE, va governar amb només 33 escons, només dos més dels que va aconseguir el PP diumenge i també lluny de la majoria absoluta. 

Notícies relacionades

El cas Alves davant del Suprem: no es resoldrà fins gairebé el 2028 i la doctrina apunta a la dificultat d’aixecar l’absolució

El PP exigeix el cessament de Montero per "atacar" la justícia en el cas Alves

Malgrat totes aquestes prevencions, el missatge formal de l’expresident és que ell manté la neutralitat sobre què ha de fer ara. «El que ha guanyat les eleccions ha d’apanyar-se-les per governar. Jo vaig guanyar les eleccions en el 87 per 5.000 vots. El CDS es va abstenir i vaig governar amb 33 escons. Qui té la responsabilitat a Castella i Lleó ha de trobar la fórmula per governar, i és qui ha de decidir. Jo no li he de dir el que ha de fer».

Aznar va abandonar el Círculo Ecuestre entre aplaudiments, no sense abans deixar una nova mostra de la poca confiança que li mereix Vox, quan es va queixar que el candidat d’aquest partit a Castella i Lleó vulgui «ser vicepresident d’una cosa que es vol carregar, perquè es volen carregar les comunitats autònomes».