L’Estat i la Generalitat valoren de forma oposada els acords de la comissió bilateral

Dues visions oposades. Queixes i laments catalans i alegria pel gradual «retorn a la normalitat i la institucionalitat de les relacions entre l’Estat i la Generalitat», per part del Govern central. I, dins l’Executiu català, més cautela de Laura Vilagrà (ERC) i més contundència en la crítica de Jordi Puigneró (Junts).

I és que l’esperada segona reunió de la Comissió Bilateral entre l’Estat i la Generalitat va durar tot just 50 minuts. Tot ja estava ja per a sentència i no hi va haver cap sorpresa. El poc que s’havia de traspassar, es va traspassar; si es necessitava una comissió tècnica sobre alguna qüestió, es va crear i l’administració que mostrava el seu descontentament abans de la reunió, ho va continuar fent després. I es tracta de la Generalitat.

Es va culminar la qüestió de les beques, les assegurances escolars i els mòduls de finançament de l’administració de justícia a Catalunya. Es va arribar a un preacord sobre l’ingrés mínim vital, com va avançar aquest diari dimarts. Es van traspassar equipaments, finques rústiques i una autovia de cinc quilòmetres.

Queixes catalanes

Els traspassos són «escassos», van coincidir tant la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, com el vicepresident i titular de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró. «Més val que Pedro Sánchez s’ho prengui seriosament o aquestes reunions serviran només per fer-se la foto», va apuntar el vicepresident català, que va afegir que el que s’ha aconseguit és «de poca substància».

La visió de la ministra de Política Territorial i portaveu de l’Executiu, Beatriz Rodríguez, es va situar a l’altra punta. «Hem arribat a uns acords històrics, ja que hem ampliat el sostre competencial de Catalunya en tres matèries, una cosa que feia 10 anys que no passava», va valorar la ministra. «Estem millor que fa cinc, sis o set anys», va insistir la ministra, que després dels fets del 2017 sempre va mirar de posar la reunió en perspectiva històrica.

Una veu del Govern català va reconèixer «que s’estava molt avall» i que la tramitació de les qüestions «és farragosa», i hi contribueix que els ministeris es «fan pregar».

Examen a la voluntat de Sánchez

Això sí, la Generalitat va plantejar un examen a futur sobre la voluntat real que el Govern de Pedro Sánchez té de construir aquestes confiances a què sempre al·ludeix. «Catalunya no és una prioritat per a Sánchez, si ho fos els traspassos tindrien més presència. Veurem què passa amb el de Rodalies, que és la prova de foc per a l’Executiu central», va plantejar Puigneró per sentenciar «si en aquesta comissió bilateral és on Sánchez posa el focus, que es noti. Amb traspassos de magnitud, com la gestió de l’aeroport i de totes les infraestructures» en general. El de Junts, sens dubte, es va mostrar més dur en les seves expressions que la titular de Presidència, que es va moure amb més cautela.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Prèviament, en la reunió, el conseller d’Economia, Jaume Giró, va deixar un altre encàrrec sobre la taula. Va requerir el pagament de la disposició addicional tercera de l’Estatut del 2010, en el període 2009-2013. Una addenda a la Carta autonòmica que pretenia reparar el reconegut dèficit històric d’inversió i que la sentència de l’Estatut del 2010 va dictaminar que el Govern espanyol no estava obligat a abonar. La quantitat varia cada any i s’estableix mitjançant la diferència entre l’aportació de Catalunya al PIB espanyol i el percentatge d’inversió rebut dels Pressupostos Generals de l’Estat. «No estan obligats a pagar, però és una qüestió política, de voluntat», va assenyalar Vilagrà tornant a apel·lar al PSOE la seva pretesa voluntat de bastir ponts amb Catalunya.

Respecte al que es va acordar, es creen tres comissions tècniques sobre les qüestions que ja s’ha establert que es traspassaran i es transfereixen els 30 quilòmetres de formigó del canal de regadiu Xerta-la Sènia, fins a vuit depuradores d’abast municipal, que serviran «per a la nova cultura de l’aigua» que el Govern català vol implantar, va declarar Vilagrà, així com la B-23, però no la B-30. La Generalitat espera que es facin una sèrie d’obres de condicionament a la via de circumval·lació per aconseguir-ne la titularitat.