Feijóo ja pressiona Casado amb un congrés si no tapa l’«hemorràgia» del PP

El cap de l’Executiu gallec va acordar una entrevista a EsRadio a les nou del matí, just a la mateixa hora que Casado en concedia una a la Cope. Feijóo es va esperar a sentir el que el president de la seva formació havia de dir després del sisme de la vigília i, finalment, al veure que incidia en el pols amb Ayuso i continuava amb l’exposició pública de les desavinences, va decidir llançar un missatge al seu cap de files. Ho fa per «lleialtat», va remarcar: el president gallec va demanar a Casado que s’assegui al més aviat possible, i «sense mitjancers», amb la cap de l’Executiu de la Comunitat de Madrid per tancar com abans millor l’«hemorràgia» que està patint el partit. Si no aconsegueix solucionar ja mateix aquest «error majúscul propi», considera que s’hauria de convocar un congrés extraordinari. Paraules majors.

El baró va declarar que espera que tots dos trobin una sortida i no s’hagi d’arribar fins aquest punt. No obstant, la possibilitat de trobar un remei a un embolic intern com aquest sembla impossible, així que la mera menció que entre les opcions del baró per antonomàsia (i també de Moreno) hi hagi la possibilitat de forçar Casado a anar a unes primàries, es veu dins la formació com una amenaça al líder del que pot arribar.

El mecanisme del congrés extraordinari

Els estatuts del PP marquen que el congrés extraordinari s’ha de demanar en la junta directiva nacional, el màxim òrgan entre congressos, i comptar amb dos terços dels recolzaments (diputats, senadors, presidents autonòmics, alcaldes de municipis de més de 50.000 habitants... fins a unes 400 persones). Amb l’aliança de facto entre els dos principals barons aquests primers dies de crisi, Casado té un problema.

En l’entrevista, el líder de la Xunta va lamentar que el seu partit estigui vivint «un dels moments més delicats de la història del PP» i que s’estiguin distraient de l’objectiu de forjar una alternativa al Govern de Pedro Sánchez. «No es pot unir el centredreta si no s’acredita que el partit està unit», va dir amb un missatge que de ben segur va coure Casado, que fa tres anys i mig que diu que és el seu objectiu. Feijóo també va marcar diferències entre «el president» i «el seu equip», una distinció en què molts van veure la manera de reclamar el cap del secretari general, Teodoro García Egea, una cosa que dirigents del partit ja han fet en privat en el passat.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

Moreno, amb autonòmiques aquest any, va preferir deixar la veu cantant al seu company i es va limitar a dir només unitat, unitat, unitat. Mentre Feijóo torna a aparèixer en les quinieles com el possible salvador del partit, el nom del president de la Junta no s’esmenta. «La tempesta li ha arribat massa aviat», retrata amb capacitat de síntesi un parlamentari. Moreno s’ha de bolcar en la seva comunitat per retenir la presidència davant Vox, que els ha donat un altre toc d’atenció en les eleccions de Castella i Lleó i s’està fregant les mans amb l’espectacle en viu dels populars.

Fernando López-Miras, president de Múrcia, va ser l’únic que va tancar files amb Casado, mentre que Alfonso Fernández-Mañueco, que té per davant una àrdua negociació amb la ultradreta per a la seva investidura a Castella i Lleó, es va limitar a «traslladar la preocupació dels votants, els afiliats i els alcaldes».