El PSOE adverteix que la guerra del PP només «dona més gasolina a Vox»

Quan dijous passat el PP es va obrir en canal, era inevitable no mirar enrere, a l’1 d’octubre del 2016, quan després de 12 hores de batalla campal a Ferraz, el PSOE es va trencar. Però ni el context, ni els protagonistes, ni les condicions de la guerra, ni l’arquitectura interna dels dos partits –tots dos sistèmics– s’assembla. Tampoc les potencials vies de sortida. Aquella, la de fa més de cinc anys, la que van lliurar Pedro Sánchez i els barons i notables socialistes encapçalats per Susana Díaz, també va ser una guerra «molt dolorosa», però que no es reduïa a una lluita pel poder. Era, com coincideixen tots els dirigents consultats, una pugna ideològica, vertebrada al voltant de la disjuntiva entre el «no és no» a Mariano Rajoy i l’abstenció, a més d’un enfrontament orgànic i personal. Sánchez i Díaz no havien sigut amics ni ho van ser després, ni van compartir trajectòria política. Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso són, en canvi, una falca de la mateixa fusta, tots dos procedeixen de les Noves Generacions madrilenyes i han mantingut una relació d’amistat durant 17 anys. Fins avui, quan el seu divorci polític i personal ha sumit tot el PP en una guerra civil absoluta. Amb un altre element, no menor, que no es va donar en la crisi socialista: les acusacions de corrupció i espionatge.

«Això del PP supera tot el conegut fins ara». Ho diu una veterana socialista, però se sent per tots els racons del partit. Dins el Govern i dins el PSOE amb prou feines podien dissimular aquests dies la seva lògica satisfacció al veure com el PP s’estimbava amb la seva «brutal» crisi interna. El focus mediàtic es desplaçava sobre Génova, sobre Sol, sobre els barons, mentre s’escampava l’estupefacció. Dirigents i ministres rebotaven l’emoji de les crispetes quan se’ls preguntava per la seva percepció. O sigui, veure i disfrutar de l’enfonsament del rival en directe i televisat.

Però els socialistes, passat l’impacte dels punyals creuats entre Ayuso i Casado, i a falta de saber l’abast del tancament (probablement en fals) del conflicte aquest dissabte, també es mostren convençuts que la guerra del PP no els beneficia. Dona «més gasolina a Vox», segons la lectura més estesa a l’Executiu i el partit. I això els preocupa. Com també comença a inquietar a alguns responsables que el futur dels populars passi pel president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, l’adversari, creuen, més competitiu i difícil per a Sánchez.

«Només se’n beneficia la ultradreta», «estem avergonyits, això afecta la imatge del país, a banda d’alimentar Vox i denigrar els polítics i les institucions», assenyalen dos ministres pròxims al president. «Es tradueix en un descrèdit per a la classe política, perquè se’ns vegi tots iguals, i no ens ajuda cap», afirma una tercera integrant del Gabinet. «El soroll ens perjudica. Mata la política i per tant beneficia els que hi reneguen», expliquen a la Moncloa.

Els comandaments consultats calculen que una previsible caiguda de recolzaments del PP no reverteix automàticament en un guany per al PSOE, perquè una part dels que van votar els populars «fugirà» cap a la formació de Santiago Abascal, i un altre grup es quedarà en l’abstenció. És a dir, que la dreta «s’escora més a la dreta». No obstant, hi ha qui concedeix que si el PP «deixa l’espai del centre» lliure, potser els socialistes puguin «aprofitar-ho». Una altra conseqüència evident, cita un ministre, és que el «reequilibri en l’espectre de la dreta» entre el PP i Vox pot afavorir en escons el PSOE en les generals, però «queda molt» per poder comprovar-ho, adverteixen.

«Continuem governant»

Encara queda, insisteixen des de la Moncloa i el partit, perquè el president «no estigui temptat de convocar eleccions anticipades» aprofitant el moment de màxima debilitat del PP. El mateix Sánchez ho va negar des de Brussel·les divendres, al·legant que té la vista posada en la superació de la pandèmia, la recuperació econòmica i la gestió dels fons europeus, i des del seu equip remarquen que no hi ha el més mínim moviment per escurçar la legislatura. El temor entre els populars, tanmateix, persisteix. «Mentre ells s’estan apunyalant, nosaltres continuem governant, amb majúscules», apunta un alt càrrec. Dins el PSOE, fins i tot els més llunyans al cap de l’Executiu, donen per descomptat que no hi haurà cap avançament perquè tampoc els convé córrer el risc de tenir Vox com a segona força del país. No obstant, si el PP s’enfonsa en els sondejos a partir d’ara, els incentius per a un avançament creixeran.

I és que un altre risc que assumeix Sánchez és que la batalla dins el PP acabi matant políticament els seus dos protagonistes, Ayuso i Casado. La presidenta madrilenya guanyava aquest dissabte el primer pols, però la guerra probablement no està resolta tenint en compte que les hostilitats han arribat molt lluny. Feijóo podria emergir com a solució de consens intern. Des de la Moncloa adverteixen que és «molt prematur» situar-se en aquest escenari, però diferents dirigents sí que admeten que el seu perfil, més moderat, i el seu historial polític (quatre majories absolutes consecutives a Galícia) amenaçarien molt més Sánchez.

«Cap candidat del PP arribaria preparat al 2023 –diu un estret col·laborador del president–, perquè en el PP continuen tenint el drac al menjador: què fer amb Vox. El problema de la seva implosió és que estan en una illa i fora de la realitat». Passi el que passi amb Casado i Ayuso, queda per resoldre la governabilitat de Castella i Lleó –i ara Alfonso Fernández Mañueco es troba en una posició de més debilitat davant la ultradreta– i el futur d’Andalusia.

L’anàlisi que la crisi del PP deixa el preocupant missatge de la «degradació de la política» és calcada a les cúpules del PSOE a Madrid, l’epicentre de la contesa, i a Andalusia, la següent federació que s’haurà de sotmetre a les urnes –la sensació ara és que Juanma Moreno esgotarà al màxim i portarà els comicis a finals d’any–. Tot i que amb matisos. Perquè sí que es perceben oportunitats de cara als següents processos. A Madrid, per la «bona feina d’oposició» que està fent el seu nou líder, Juan Lobato, i perquè des del seu cercle esperen que la ciutadania «s’ho pensarà abans de normalitzar la corrupció». També perquè no està clar que Ayuso repeteixi com a candidata, bé perquè Casado, en cas que resisteixi, no hi confiï més, o bé perquè ella aspiri a ser cap de cartell de les generals.

Notícies relacionades

¿És legal cobrar comissions en un contracte públic?

Feijóo demana a Casado que solucioni la crisi per no haver de forçar un congrés

I a Andalusia, asseguren fonts pròximes al secretari regional, Juan Espadas, perquè «tot el que sigui divisió i baralla» pot «ajudar tothom menys el PP». Moreno, apunten, està «nerviós i preocupat», perquè la guerra ha esclatat a pocs mesos de les andaluses, i això, en un tradicional bastió socialista (com ho és Castella i Lleó per al PP), pot erosionar les seves expectatives electorals.

La sort del PP, tanmateix, convenen diferents dirigents, dependrà dels passos que vagin fent els seus protagonistes, el partit i els barons. I la guerra pràcticament acaba de començar. Tot i que el primer round és d’Ayuso. «Ella ha guanyat el pols, i anirà a més. Casado no arriba a les generals», vaticina una dirigent.