Unides Podem certifica la necessitat de renovar les seves sigles després de les eleccions a Castella i Lleó

A la cúpula d’Unides Podem hi ha dues realitats més que assumides: Yolanda Díaz ha de ser la pròxima candidata –no hi ha ningú amb millor perfil– i és necessari refundar les sigles, actualment en declivi. Les eleccions a Castella i Lleó han certificat les dues idees: els morats es van quedar amb només un procurador a les Corts castellanolleoneses després d’una campanya en què la vicepresidenta segona amb prou feines va participar. La confiança està dipositada ara en la també ministra de Treball, que encara manté la incògnita sobre si acceptarà l’encàrrec.

Les sigles «no són el més important», van reconèixer els coportaveus nacionals de Podem, Isa Serra i Pablo Fernández, dilluns passat. El debat sobre el nom ja s’havia tancat dins el partit morat feia unes setmanes, apunten des de l’espai confederal. En vista dels resultats de l’últim cicle electoral, la decisió era clara: toca renovar-se. I no només els lideratges –la sortida de Pablo Iglesias ja va facilitar aquest procés–, sinó la mateixa marca. Veus pròximes a la direcció dels morats parlen de buscar un nou embolcall en què recollir l’essència del partit.

Iglesias i l’actual secretària general del partit, Ione Belarra, ja van deixar caure a l’octubre que avalaven el projecte de Díaz. Fins i tot, després que la vicepresidenta avisés que els partits tindran poc pes en la futura plataforma. Aquest dilluns, Fernández insistia encara que aquest ‘front ampli’ és l’«únic camí possible». Fins ara, es desconeix quin serà el futur nom.

Sigui quin sigui, a les files d’Unides Podem es descarta que una renovació de la marca s’hagi de viure de manera «traumàtica». Sobretot, després dels canvis que s’han viscut en la curta vida de l’espai. El 2015, Podem i IU van anar per separats a les generals, el 2016 es van presentar amb el nom d’Units Podem i abans dels comicis del 2019 van optar per Unides Podem. Un altre exemple va ser Catalunya Sí que és Pot, el 2015, que dos anys després va passar a dir-se Catalunya en Comú-Podem. Veus morades recalquen que orgànicament no suposa cap canvi –Podem continuarà sent Podem, IU serà IU...– i que tan només és buscar la marca més eficient per cada moment.

Els temps

Malgrat les intencions dels morats, els plans de la vicepresidenta generen més dubtes que incerteses. Almenys, de moment. Díaz ha explicat que vol construir un espai en què els partits no siguin prioritaris; sense egos; i amb una alta participació de la societat civil. Fonts del seu entorn explicaven ja fa mesos que el model a seguir formalment –que no ideològicament– és La República en Marxa, la plataforma que va propulsar Emmanuel Macron fins al palau de l’Elisi.

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb més jutges de reforç contra la multireincidència

Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"

La líder d’Unides Podem s’havia marcat el gener del 2022 per arrencar un procés d’escolta per tot el país. No obstant, la negociació de la reforma laboral, primer, i la pujada del salari mínim, després, han retardat el calendari. Fonts pròximes a Díaz asseguren que aquest procés no ha quedat aparcat i que continuen treballant «intensament», tot i que es veuen condicionats per l’agenda del Ministeri de Treball. La intenció, recalquen, és que pugui començar «al més aviat possible», però també avisen que el cicle electoral, amb la pròxima cita d’Andalusia –si no hi ha repetició a Castella i Lleó–, no alterarà les dates.

Belarra va defensar dijous passat la bona sintonia que tant ella com la resta d’Unides Podem té amb Díaz i va recalcar que respecten els temps que va marcant la vicepresidenta per «posar el seu segell» en el futur projecte. No obstant, Iglesias va llançar un avís als dirigents del partit, que no es conformin amb el lideratge de la vicepresidenta. «S’ha d’assumir que no hi ha fórmules màgiques i no n’hi ha prou amb el màrqueting. És important canviar de nom; és clar que les sigles es poden desgastar; és important apostar per lideratges que arribin a sectors més amplis... però hi ha una batalla ideològica que han de donar els partits».