L’alerta de Catalá a Ayuso, tres xivatades i un mitjancer: així es va gestar la tragèdia en el PP

La gran tragèdia en la història del PP, que ha acabat amb els seus dos principals baluards, Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso, a garrotades, es va originar en un dinar a finals de novembre a Madrid. Allà va tenir lloc una de les tres xivatades que van desencadenar aquesta crisi sense precedents. La gènesi d’un conflicte que ha acabat arrossegant el partit.

A un costat de la taula, Julio Gutiez, director de l’agència d’investigació Mira; a l’altre, l’exministre del PP Rafael Catalá. Tots dos són amics des de fa molts anys. I com que hi ha la màxima confiança, Gutiez l’hi va dir obertament. 

Li va comentar que n’havien fet una de grossa en el seu partit, ja que membres d’«una empresa del PP» de l’Ajuntament de Madrid l’havien temptejat per investigar el germà d’Isabel Díaz Ayuso, Tomás. Aquesta va ser la primera xivatada. 

Gutiez li va explicar que havia rebutjat l’oferta. «Professionalment vaig considerar que era un tema il·legal», va afirmar aquest divendres a ‘El Periódico’ el mateix detectiu. 

L’objecte de la investigació era la presumpta comissió que podria haver cobrat el germà de la presidenta regional pel contracte adjudicat des de la Comunitat de Madrid per via d’emergència a l’empresa tèxtil Priviet Sportive SL. El contracte es va fer per la compra de 250.000 mascaretes per un import total d’1,5 milions d’euros. 

Aquesta empresa, sense vinculació amb el sector sanitari, és propietat de Daniel Alcázar Barranco, amic de la família Díaz Ayuso des de la joventut, ja que tots ells estiuejaven en un petit poble d’Àvila: Sotillo de la Adrada.  

Xivatada de Catalá

Poc després d’aquell dinar, Catalá, que actualment treballa al despatx Carles Cuesta Abogados, un bufet especialitzat en recuperacions empresarials, li va transmetre a Ayuso la xivatada –la segona d’aquesta història– sobre el foc amic.

La va alertar que càrrecs del seu partit «estaven buscant un detectiu per investigar» el seu germà. Ayuso ja intuïa d’on podia provenir allò. És més, ho tenia molt clar.   

Poques setmanes abans, a mitjans de setembre, Casado li havia trucat a Gènova perquè donés explicacions sobre una informació que havia arribat a les seves orelles. «M’han explicat això. Em preocupa. Digues-me si és cert i què es pot fer», li va dir el president del PP. Ayuso li va respondre que ho miraria. Però, segons Casado, mai li va contestar ni va aportar la documentació requerida. Des de la Puerta del Sol repliquen amb la seva versió: li van deixar clar que tot era legal.

La xivatada que va fer saltar les alarmes a Gènova –la tercera en aquesta història, tot i que per ordre cronològic és la primera– incloïa dades fiscals i extractes d’un compte bancari del germà de la presidenta regional que demostrarien que va rebre una comissió de gairebé 300.000 euros per la compra de mascaretes a la Xina. Un paper que no ha vist la llum.

La xifra va ser reduïda a 55.000 euros per la presidenta regional en un comunicat emès divendres pel Govern de la Comunitat de Madrid, en què Ayuso insistia que tot era legal. Ja dissabte a la tarda i després d’haver-se vist en secret amb Ayuso divendres a la tarda a la seu nacional, Casado va decidir recular i començar a donar per bo aquest aclariment. Hores abans havia deixat la madrilenya al caire del tràfic d’influències. I ara el partit confirma que en els pròxims dies tancaran l’expedient contra la presidenta, que podia acabar en sanció o fins i tot en expulsió. «Aquestes dades són les que reclamem des de fa mesos. No entenem per què fins ara no ho ha fet públic», deien fonts de la direcció aquest dissabte a la nit.

¿Quines proves tenia llavors Gènova? Segons expliquen a aquest mitjà fonts de l’entorn del PP nacional, Casado i el seu equip de confiança van tenir accés al model 347 –que inclou els pagaments a proveïdors– de l’empresa Priviet Sportive, en què apareixia el nom de Tomás, a més de l’extracte bancari d’una coneguda entitat financera que confirmava els ingressos. No obstant, mai en van obtenir una còpia, cosa que explica que aquests documents no s’hagin fet públics. 

El convenciment d’Ayuso sempre va ser el que el seu germà havia actuat dins de la legalitat. Així ho va traslladar també a Alberto Ruiz-Gallardón quan, un temps després, li va demanar que mediés en la crisi a l’assabentar-se d’aquesta investigació de baixos fons de la qual la va advertir Catalá prèviament. Com tots els ponts amb la direcció i el mateix alcalde estaven trencats per la batalla de poder en el PP de Madrid, la presidenta regional va demanar a Gallardón que anés a preguntar. Així van entrar els dos exministres en l’operació.

Gallardón es va convertir en una persona pròxima a Ayuso en la campanya electoral del 2019, quan tant ell com Esperanza Aguirre van fer de ‘consigliere’ durant la campanya perquè la jove diputada no semblés tan principiant.  

A mitjans de desembre, Gallardón va recollir el guant i va demanar a Almeida que investigués si hi havia aquestes indagacions des d’una empresa municipal contra la presidenta madrilenya. Després d’obtenir totes les dades gràcies al seu màxim home de confiança, el regidor de Mobilitat i Medi Ambient, Borja Carabante, no es va trobar cap prova que ho testifiqués. «Si haguessin sigut certes [les acusacions], aquest Ajuntament hauria adoptat totes les mesures oportunes perquè no es produeixin», va dir aquesta mateixa setmana l’alcalde a l’esclatar el cas.

«Sou una màfia»: la guerra política

Mentre aquesta mediació continuava el seu curs, els mitjans de comunicació obrien cada dia amb titulars de nous episodis en la batalla política. Els entorns d’Ayuso i Casado (Miguel Ángel Rodríguez i Teodoro García Egea) acaparaven la guerra bruta, que aquesta setmana va arribar a les seves cotes més altes. Atacs, campanyes de desprestigi mutu i munició a l’oposició, que durant molt temps s’ha atipat de valent.

En el nucli dur d’Ayuso i algun dirigent de la seva confiança s’escoltava sovint la frase de: «Van contra ella. No entenem per què».

Tant a Cibeles com a Sol arribaven a la conclusió que «s’estaven buscant draps bruts». Ningú en donava detalls, ningú en sabia res més. Segons fonts de l’entorn de Génova, efectivament es va activar una maquinària per mirar d’investigar a fons Ayuso amb col·laboradors que es trobaven dins de l’Ajuntament de Madrid, com Ángel Carromero (ara per ara l’única dimissió en aquesta crisi) en connivència amb persones de la direcció nacional.

Notícies relacionades

La normalitat de viure en l’embolic

Oriol Junqueras i Elisenda Alamany: "El PSC està dèbil i en minoria i això és una palanca de força per a ERC"

En realitat, dirigents pròxims a Génova deixaven entreveure en converses privades que Ayuso «tenia molt difícil guanyar l’envit a la direcció». Insistien en aquesta idea i algun d’ells pujaven l’aposta: «Mai arribarà a ser presidenta del PP de Madrid». L’afirmació xocava de ple amb l’impuls del 4-M i la popularitat absoluta que ella continuava acumulant. En el seu equip insistien: «No té cap sentit. ¿Com han de posar portes al camp?».

La mateixa presidenta era plenament conscient que existia aquest pla per frenar-la. A una persona molt pròxima al secretari general del PP, li va arribar a dir en un acte: «Sé que esteu investigant el meu germà. Sou una màfia».  Les relacions estaven trencades des de fa molt temps. No quedava res de l’amistat que la va unir fa gairebé 20 anys amb Casado, quan tots dos eren uns cadells de Noves Generacions. «Els nois d’Esperanza», deien d’ells i a algun altre com Ana Camins, llavors íntima de tots dos (ara només de Casado i totalment defenestrada a Sol per la seva proximitat a Carromero).