L’europeisme uneix cinc expresidents

Una cosa que en altres latituds nodreix la seva vida institucional aquí és una excepció: reunir els expresidents del govern entorn d’una commemoració, a un acte, a un debat. A Catalunya, veure junts José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont (virtualment) i Quim Torra és una cosa insòlita. Si s’hi afegeix Jordi Pujol –pendent de judici per la seva fortuna no declarada a Andorra–, el fet és encara més excepcional. Unes jornades sobre Europa, organitzades pel Departament d’Exteriors, clausurades al paranimf de la Universitat de Barcelona, ho han fet possible. Hi eren tots els elegits des de 1980, tret de Pasqual Maragall, la malaltia del qual li impedeix participar en aquests esdeveniments.

Tots ells van posar per a les càmeres amb gest seriós, sense efusivitats, amb correcció. Les seves distàncies ideològiques són notables, fins i tot entre polítics de partits pròxims. És possible que avui Montilla i Pujol tinguin més en comú que Mas i Torra.

Notícies relacionades

Albiol, absolt en el judici per les antenes en una comissaria de Badalona

Rufián renuncia a la seva acta de regidor d’ERC a Santa Coloma

A més, Oriol Junqueras, exvicepresident del Govern i condemnat i posteriorment indultat pels esdeveniments del procés, també hi ha intervingut defensant unes institucions europees més fortes, al costat d’altres exparlamentaris europeus del PSC i de CiU i de Toni Comín, de JxCat, que va intervenir ‘online’, com Puigdemont.

‘Gerros xinesos’ de totes les dinasties

Els expresidents catalans han passat per vicissituts tan extremes que fan més que difícil que coincideixin políticament en alguna cosa. Per recordar-ho breument, Pujol va confessar disposar de diners ocults a Andorra, Montilla ha evitat el protagonisme, Mas veu esquerdar-se tot l’espai polític que Pujol li va cedir. Torra renega de l’autonomisme que va gestionar –i que entre altres qüestions, paga el seu sou d’expresident–, i Puigdemont se n’ha anat a Bèlgica per evitar el judici que va condemnar entre d’altres Junqueras. Maragall, com s’ha comentat, està apartat de tota activitat política perquè lluita contra l’Alzheimer. Les relacions personals i polítiques entre tots ells –tots homes, per cert– donarien per a un tractat psicològic, més que polític.