El Govern s’escuda en la comissió d’experts per no explicar la seva reforma fiscal

El Govern no revela per ara les seves cartes per a la reforma fiscal. La part socialista de l’Executiu insisteix que toca esperar. Que només podrà començar a moure fitxa quan rebi l’informe del comitè d’experts que va nomenar el Ministeri d’Hisenda l’abril de l’any passat, i aquest dictamen no estarà a punt, previsiblement, fins a la setmana vinent. «Quan tinguem el document, s’analitzarà», assenyalen fonts del departament que dirigeix María Jesús Montero.

El grup de treball –un president, el catedràtic emèrit Jesús Ruiz-Huerta; un secretari, Alain Cuenca, director general de l’Institut d’Estudis Fiscals, i 15 vocals: aquesta va ser la composició anunciada el 12 d’abril del 2021, després van ser 16 integrants i avui tornen a ser 17– té l’encàrrec de proposar una remodelació del sistema tributari «amb l’objectiu d’enfortir-lo per fer-lo més eficient i modernitzar-lo per adaptar-lo als reptes del segle XXI». Hisenda va reclamar als experts que valoressin aspectes com «la suficiència, equitat i eficiència del sistema, les tendències internacionals, sobretot en fiscalitat verda i digital, i les seves conseqüències en el model territorial i el procés d’integració europeu».

També han d’examinar la capacitat dels impostos per «accelerar transformacions i fomentar la innovació», «així com la seva capacitat redistributiva per reduir la desigualtat social i de gènere». El comitè ha vingut treballant durant aquests mesos amb aquestes metes marcades pel Govern, tot i que s’ha encallat amb una qüestió controvertida i font de tensions entre les autonomies: l’harmonització fiscal, a la qual per exemple Madrid s’oposa taxativament.

L’informe que entreguin els experts la setmana vinent (si no hi ha cap retard) no és vinculant per a l’Executiu. Per això Montero sempre afirma que estudiarà el document i que veurà què es canalitza i a través de quin vehicle, perquè alguns canvis tributaris es poden articular a través de la llei de Pressupostos –i no està tan clar que Pedro Sánchez pugui tenir aprovats els del 2023, els últims abans de dissoldre les Corts– i altres requereixen normes ad hoc, com ja va passar, per exemple, amb les lleis que creaven la taxa Tobin (l’impost a les transaccions financeres) i la taxa Google (que grava determinats serveis digitals), totes dues ja aprovades. És a dir, que Hisenda es prendrà el seu temps.

La proposta dels morats

La pressió del soci morat de l’Executiu, no obstant, ha anat en augment les últimes setmanes. La setmana passada, el Congrés va rebutjar la proposició no de llei d’Unides Podem que contemplava un recàrrec de 10 punts en l’impost de Societats per a les elèctriques que facturin més de 10.000 milions d’euros (un gravamen transitori durant cinc anys) i nous trams en l’IRPF per a les rendes superiors als 120.000 euros anuals.

La moció també proposava el tipus mínim efectiu del 15% en societats sobre el benefici net i no sobre la base imposable, i l’IVA superreduït del 4% per als productes d’higiene femenina i veterinaris i perruqueries, i substituir l’impost de patrimoni per un de nou que gravés les grans fortunes.

El PSOE va rebutjar el text, acusant els morats d’«oportunisme polític», perquè la ministra d’Hisenda «no és l’enemiga». Els socialistes van refusar recolzar la proposició per «respectar els temps que ha determinat el Govern» i esperar al dictamen del comitè d’experts d’Hisenda. Montero ja havia qualificat d’«inoportuna» la proposta dels morats.

Possible focus de tensió

El programa de coalició que van firmar Pedro Sánchez i Pablo Iglesias el desembre del 2019 no baixa fins al detall en tots els aspectes en el capítol que desenvolupa la reforma fiscal. Sí que promet, per exemple, incrementar «dos punts els tipus impositius sobre la base general per als contribuents que tinguin rendes superiors als 130.000 euros i quatre punts per a la part que excedeixi dels 300.000 euros».

Notícies relacionades

¿Quina reforma fiscal proposen els experts?

Unides Podem mira d’«accelerar» el debat sobre la reforma fiscal entre els socis del Govern

La reorganització del sistema tributari està continguda en el pla de recuperació, en els seus components 27 i 28, però tampoc diu res sobre les mesures. Planteja una llei de lluita contra el frau, la modernització de l’Agència Tributària, la potenciació de l’assistència al contribuent o l’anàlisi de beneficis fiscals. Sobre la pujada de l’IRPF, simplement avança que es pretén «incrementar la recaptació dels impostos personals del sistema tributari i fer-los més progressius, redistributius i justos». I sobre els canvis en l’impost de societats, que es busca «incrementar la recaptació en línia amb els principals països comparables del nostre entorn».

Tot queda, doncs, a mercè de l’informe dels experts de la setmana vinent i de la decisió que adopti Hisenda. La reforma fiscal amenaça de tornar a apujar la tensió entre els socis de l’Executiu.