El Constitucional nega l’empara a Torra per desobeir la JEC i no retirar els llaços grocs

El ple del Tribunal Constitucional ha negat l’empara a l’expresident de la Generalitat Quim Torra contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem, per les quals se’l va condemnar com a autor d’un delicte de desobediència per negar-se el març del 2019 a retirar els llaços grocs dels edificis públics dependents de la Generalitat. La sentència compta amb el vot particular discrepant dels magistrats Juan Antonio Xiol i Ramón Sáez Valcárcel.

Torra va recórrer en empara la condemna d’inhabilitació que el va portar a perdre la presidència catalana per negar-se a complir els reiterats requeriments de la Junta Electoral Central perquè retirés simbologia i pancartes amb eslògans en suport als que considerava presos polítics, malgrat ser identificable amb una determinada opció política, que infringia el principi de neutralitat imposat a tots els poders públics, i particularment exigible en període electoral.

La sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat Antonio Narváez, realitza una anàlisi detallada de les diverses al·legacions del recurrent, per descartar la vulneració dels drets al jutge imparcial, al jutge ordinari predeterminat per la llei, a la defensa i a la presumpció d’innocència, així com al dret a la igualtat. La resolució descarta plantejar qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a l’entendre que no són necessàries per resoldre l’empara.

Màxim responsable

Notícies relacionades

El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança

Patronals, sindicats i entitats s'alien per reclamar 80.000 places més de cursos de català a l'any

Pel tribunal, la conducta del recurrent no podia estar emparada en l’exercici de drets subjectius, perquè en la seva condició de president de la Generalitat, i màxim responsable de la gestió dels edificis públics, la seva conducta venia determinada pel disposat en l’ordenament jurídic.

La sentència explica que el recurrent no va ser condemnat per les seves idees, opinions o manifestacions, sinó per l’incompliment d’uns requeriments derivats d’un ús inadequat dels edificis públics, que han d’estar al servei dels interessos generals, no d’un grup més o menys concret o nombrós de persones, amb exclusió de la resta. L’exhibició de simbologia partidista, en tant que identificable amb determinades opcions polítiques, infringia el deure de neutralitat i objectivitat que, en tot moment, ha de ser respectat pels poders públics, però especialment durant el període electoral, com a garantia de la netedat del procés democràtic, i de la igualtat en les eleccions.