▾ .com .cat
Política
«Els de El Luarqués»: la història d’il·lusió, tristesa i fúria dels diputats que van ser amics d’Egea

Crisi al PP

«Els de El Luarqués»: la història d’il·lusió, tristesa i fúria dels diputats que van ser amics d’Egea

El 2016, el diputat canari del PP Guillermo Mariscal va crear un grup de dinars i sopars de diputats del PP, amics entre ells; Teodoro García Egea i Pablo Casado s’hi van sumar

«Els de El Luarqués»: la història d’il·lusió, tristesa i fúria dels diputats que van ser amics d’Egea
10
Es llegeix en minuts
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Una nit de finals de juny del 2018, dos dies abans de la presentació d’avals per aspirar al lideratge del PP, un grup de diputats li va dir a Pablo Casado que el recolzarien. Un mes després es va convertir en el president del partit. Des d’aleshores, aquest grup d’amics va passar un desert d’indiferència i incomprensió. Alguns, fins i tot, el menyspreu d’un antic integrant, d’un vell amic anomenat Teodoro García Egea.

Guillermo Mariscal, actual secretari general del grup del PP en el Congrés, va crear el 2016 un grup de dinars i sopars amb epicentre en un restaurant asturià situat al carrer de Ventura de la Vega, al barri de Las Letras de Madrid, al costat de la Cambra baixa. «El Luarqués» és el seu nom. Aquí diversos diputats de més o menys la mateixa generació va començar a reunir-se per confraternitzar i parlar sobre el present i futur del PP, però també de la política espanyola.

Va tenir ressò de seguida entre els dirigents de l’organització, en especial entre els diputats i càrrecs d’una mateixa edat, al voltant dels 40. Van acompanyar Mariscal en la idea Belén Hoyo, Carlos Rojas, Carlos Salvador –diputat llavors d’UPN i íntim amic de Mariscal–, Jaime de Olano, César Sánchez (després diputat per Alacant), Jordi Roca i Teodoro García Egea, i de seguida se n’hi van unir d’altres com Mario Garcés, Antonio González Terol o el mateix Pablo Casado.

La seva activitat va ser intensa mentre va governar Mariano Rajoy. La moció de censura que el va fer fora de la Moncloa es va convertir en el seu primer punt d’inflexió. El PP va entrar en una fase atípica de renovació, aquell procés de primàries que va combinar el pronunciament de les bases amb el veredicte dels compromissaris. Casado va agafar les regnes contra pronòstic, ja que va derrotar la dona que més poder havia exercit fins a la data, Soraya Sáenz de Santamaría.

La victòria de l’amic els va injectar eufòria. Van entreveure la transformació interna del partit, de la qual tant van parlar en aquells dinars i sopars. Juntament amb Pablo, a més, n’hi hauria un altre dels seus: Teo. En pocs mesos la il·lusió els va caure de les mans. El grup es va seguir reunint, però menys. Avui és més un record que una convocatòria. Són les hores més tristes d’uns amics que van creure que renovarien el Partit Popular. Que el modernitzarien.

A l’espera de les pròximes generals, «els de El Luarqués» assisteixen amb inquietud, enuig i profunda tristesa a l’etapa més crítica i convulsa del Partit Popular. El mateix grup que va dir a Casado, una nit de juny del 2018, que el recolzarien per intentar dirigir la formació referent del centredreta espanyol; el mateix grup que, per cert, va ser el primer a expressar-li suport; el mateix grup que va animar García Egea a dinamitzar unes estructures que veien anquilosades avui vol, més que res, girar full.

Mariscal, l’artífex

La història d’aquest grup que va néixer i es va desenvolupar en un restaurant asturià és, pel que diuen tres dels seus integrants originals a ‘El Periódico de España’, mitjà que pertany al mateix grup editorial que aquest diari, una història de melancolia. «Érem amics; ja no és el mateix». Les fonts culpen Teodoro García Egea. Fonts que es pregunten què ha pogut passar al cap del murcià per enemistar tantes persones que van ser al seu costat.

Guillermo Mariscal està a punt de complir 48 anys. Quan té la idea d’impulsar els dinars, és portaveu en la Comissió d’Indústria del Congrés, poc més. Diputat per Las Palmas, va ser càrrec pròxim a l’exministre José Manuel Soria. El seu paper en l’estructura del partit i en la del grup parlamentari, històricament, ha sigut discret, però no és poc conegut. Una de les seves habilitats, diuen els que l’han tractat directament i rutinàriament, és l’habilitat per unir equips, apel·lant a l’humà. Una altra és la capacitat de parlar amb tots els partits. Com a secretari general del PP, aquesta legislatura, va travar sintonia amb Rafael Simancas, el seu homòleg en el grup socialista fins que va ascendir a secretari d’Estat de Relacions amb les Corts. Ara la relació amb la renovada estructura del grup socialista és més tirant.

Malgrat haver viscut a la segona fila del grup parlamentari, Mariscal era diputat des de la VIII legislatura. Del Congrés s’ho sabia tot. El 2016, any en què es reedita el Govern de Mariano Rajoy després de la repetició electoral i l’abstenció del PSOE en la investidura, sent la pulsió de constituir un grup pròxim generacionalment, així que implica persones que sap que pensen el mateix, entre altres coses perquè són amics. Amics que creuen que el PP està al tall d’un canvi de cicle organitzatiu.

«No eren conciliàbuls», remarca una de les tres fonts consultades; «érem un grup d’amics que abans que res volíem parlar sobre el present i futur del PP». No es dedicaven a posar verd Mariano Rajoy. Es dedicaven a imaginar com seria el PP posterior a Rajoy.

L’auge de Teo

En el nucli inicial abunden els diputats, entre els quals hi ha Egea, però no només. Jordi Roca, afí a Alejandro Fernández, líder dels populars catalans, s’hi uneix. També Carlos Salvador, d’UPN, que és íntim de Mariscal.

El murcià, més principiant, diputat des de la legislatura anterior, era llavors un perfecte desconegut. Inscrit en la mateixa comissió que Mariscal, la d’Indústria, en el grup es va llaurant fama de «coco». És enginyer industrial i enginyer de telecomunicacions. És molt ambiciós. Intenta aprofitar qualsevol moment per tenir visibilitat. Per exemple, amb motiu del Dia de la Música, van posar un piano de cua a la plaça de les Corts perquè el ciutadà que se sentís capaç toqués una peça. Egea no va dubtar quan ho va veure. Va transcendir una altra peculiaritat, la del campionat del món de llançament d’oliva mollar ‘chafá’, de Cieza, la localitat en la qual va néixer. A Twitter no parava. Tan aviat estava caminant per una muntanya nevada amb raquetes als peus com devorant quilòmetres amb la seva «bicicleta de muntanya».

És una de les persones que més s’implica amb Casado, des del primer minut a més. Hi ha els qui li atribueixen ser el faedor de la candidatura del futur president mitjançant algoritmes i càlculs de probabilitat. Quan el líder el nomena secretari general, la sorpresa es va generalitzar no obstant. Sabien els més pròxims que la seva ascendència sobre el llavors diputat per Àvila havia anat en augment, però no tant. Un càrrec com el de secretari general requereix un ampli coneixement posterior del partit, que ell no tenia. A misses dites, les fonts veuen aquesta ignorància, així com la seva arrogància, les claus personals del seu enfonsament.

L’estiu del 2018 va ser un estiu feliç per a «els de El Luarqués». Casado va irrompre com el candidat que va presentar més avals, per la qual cosa va cobrar avantatge sobre Soraya Sáenz de Santamaría i María Dolores de Cospedal, les favorites per heretar el llegat de Rajoy en el congrés del juliol d’aquell any. La primera tria de les bases, tot i que dona la victòria a l’exvicepresidenta, permet al vicesecretari de Comunicació passar a la segona volta, la definitiva. Aquí va guanyar. Es va convertir en el nou líder. Jove, sense complexos, semblava que havia arribat el moment del canvi de cicle en el PP.

Allò del que tant van parlar al restaurant asturià estava a l’abast de la mà. Aquell somni es va fer realitat.

El malson i la fúria

Més o menys tots els integrants del grup de «El Luarqués» assumeixen algun lloc de responsabilitat en la modernitzada estructura del PP. García Egea és qui arriba més alt, com és sabut. Guillermo Mariscal rep l’encàrrec de coordinar el grup liderat per Cayetana Álvarez de Toledo. Mario Garcés, a qui alguns van situar al capdavant de l’àrea econòmica, immers en la campanya de Casado gairebé des del principi d’aquell estiu, s’ha de conformar amb la coordinació de les polítiques econòmiques dins del grup del Congrés. Jaime de Olano és vicesecretari de Sectorial. Terol, vicesecretari de l’àrea municipal. Belén Hoyo assumeix la comissió electoral. Carlos Rojas més o menys manté el mateix lloc a les Corts.

El grup de «El Luarqués» acapara, per tant, un protagonisme relatiu en el nou PP, estiu del 2018. Els dinars i els sopars queden suspesos durant un temps. Els seus integrants confien que es reprenguin, però no és exactament el que passa. «Des del 2016 fins al congrés vam mantenir moltes trobades, vam tenir activitat. De vegades venia gent de FAES a xerrar amb nosaltres, o gent afí a Pablo de l’època de Nuevas Generaciones a la Comunitat de Madrid», relata un dels seus protagonistes.

«Però arran del congrés, la freqüència baixa, a penes es fan reunions», afegeix un altre. Sí que continuen convocant-se trobades, i s’hi uneix Pablo Hispán, per exemple, excap de gabinet de Casado, en l’actualitat portaveu del grup en la Comissió d’Afers Exteriors. Una altra víctima del totpoderós secretari general, ja exsecretari general. Però no és el mateix. Teodoro no va tornar. Tampoc Pablo. El grup creua el seu segon punt d’inflexió.

Les relacions amb Egea es tornen, en alguns casos, insuportables. Admet una de les fonts que el rancor, fins i tot l’odi, s’ha fet ostensible. Els amics que van donar forma al grup de dinars de cop es veuen relegats, i no només a Madrid, sinó també als seus territoris. «Ha sigut un procés de laminació impressionant», il·lustra una font. «Teodoro no ha sabut manejar bé la responsabilitat», comenta un altre.

La trajectòria de «El Luarqués» s’ha transformat sense voler-ho en un transsumpte de la trajectòria recent del PP, un partit que es gronxa en la il·lusió durant els inicis de Pablo Casado i que actualment és un polvorí ple d’explosius a punt de ser detonats. Les fonts amb les quals ha parlat ‘El Periódico de España’ estableixin una «pena immensa».

Una es pregunta per què. Quin afany de poder ha pogut provocar semblant destrucció. Quin afany de poder i quina forma d’exercir-lo. La gran pregunta, per a aquesta font, no és aquesta, no obstant. És la que condueix a plantejar què ha pogut portar Casado a unir el seu destí al d’Egea. Separar-lo serà un miracle.

Guillermo Mariscal, Mario Garcés, Pablo Hispán i Carlos Rojas van subscriure aquest dimarts un document, fet públic, en el qual van sol·licitar la destitució immediata de García Egea i la convocatòria d’un congrés extraordinari. Les dues coses han succeït. «Li hem donat una sortida digna a Pablo», argumenta una font del PP. A més, Belén Hoyo ha dimitit del seu càrrec en l’estructura de Génova.

Notícies relacionades

Aquest ha sigut l’últim episodi d’una història que ja dura sis anys: dos anys d’entusiasme, quatre anys de perplexitat i dos dies de fúria i tristesa.

Malgrat tot, esperen tornar aviat a «El Luarqués».

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Successos Els Mossos investiguen una baralla entre un home i el coronel Pedro Baños mentre firmava llibres per Sant Jordi
  2. Famosos El canvi radical d'Antonio Orozco després de pesar 127 quilos: "El meu metge em va dir que em podien passar cinc coses"
  3. Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
  4. Presentador de ‘Col·lapse’ a TV3 Ricard Ustrell farà un parèntesi en la seva carrera televisiva
  5. Final d’un pontificat L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista