Les set hores de reunió en què Casado va perdre els seus

Dilluns el comitè de direcció del PP va començar amb un missatge de confiança de Pablo Casado i Teodoro García Egea. No només plantejant resistir, sinó convençuts que la pressió brutal que estaven suportant durant dies per part dels principals dirigents del partit, càrrecs de tot Espanya, manifestants a les portes de Génova i dels mitjans de comunicació, passaria.  Alguns dels presents no van poder evitar sentir-se sorpresos quan van sentir algunes frases demanant «tranquil·litat», «confiança» i el pronòstic que «això passarà». Pe això, la intenció del nucli dur (cada vegada més reduït) d’aguantar com fos.

Com va publicar EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, Casado i Egea seguien sostenint la possibilitat de reunir prou suports a les províncies per resistir l’envit i, arribats al punt, guanyar una votació en la Junta Directiva Nacional. Alguns dirigents del sector crític asseguraven a aquest diari que «fins i tot, encara que poguessin guanyar prou vots», només serviria per «allargar l’agonia», perquè en el partit està absolutament instal·lada la idea d’un canvi de rumb urgent. Ningú compta des del cap de setmana passat que Pablo Casado pugui seguir.

Al final, res d’això caldrà, perquè el PP ha confirmat la convocatòria d’una junta directiva nacional per dimarts que servirà per posar data al congrés. La qüestió és que, en el comitè de direcció, Casado i García Egea continuaven pensant que comptarien amb el suport de la majoria de l’equip. I, segons relaten alguns dels presents, es van emportar una sorpresa amb la contundència de les seves paraules.

El comitè va durar unes vuit hores «per les llargues intervencions», afirmen alguns dels seus membres, i perquè tots i cadascun d’ells van voler prendre la paraula. Molts portaven preparada la intervenció. Casado va escoltar atentament els punts de vista i va constatar, probablement per primera vegada, que la soledat era més profunda del que pensava. 

El comitè de direcció va ser una galleda d’aigua freda perquè, malgrat que feia dies que els barons territorials advertien de la seva posició (el més dur va ser des del primer moment Alberto Núñez Feijóo, que exigia «prendre decisions» al més aviat possible per molt «difícils» que fossin) en aquesta reunió van ser dirigents casadistes els que es van plantar.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

«El vam fer entrar en raó. No li va quedar cap més remei, perquè va quedar clar el que passava», asseguren alguns membres que van estar asseguts a la planta noble de Génova. No hi va haver mitges tintes i el debat va girar, sobretot, entorn de la necessitat de convocar urgentment un congrés nacional. El secretari general i també el president insistien que hi havia opcions de recompondre la situació, i molts dels presents van posar negre sobre blanc afirmant que aquesta posició suposava «una desconnexió total» amb la realitat. 

Igual que altres dirigents territorials al llarg de la setmana passada, a la cúpula van constatar que Casado i Egea continuaven defensant una posició «insostenible» i «es negaven a assumir» el nou escenari. Alguns dirigents admeten ara que el president ha sigut massa temps «bunqueritzat» i que van mirar de dir-li que va haver de consultar «més persones» i «compartir» les seves posicions des de fa molt temps, en comptes d’aferrar-se al seu reduïdíssim nucli dur. La realitat, assumeixen, és que Casado es recolzava exclusivament en García Egea, i entenen que això «els va ofuscar a tots dos».