Casado, als barons: «Soc el president nacional del PP. No em podeu fer fora avui»

Casado sabia que la cita amb els líders autonòmics del partit seria molt difícil i per això se l’havia preparat a consciència. Isabel Díaz Ayuso no hi estava convidada perquè no dirigeix el PP de Madrid, tot i que la seva absència remarcava encara més el seu paper principal en la trama que ha liquidat l’autoritat del president del PP en un temps rècord. La seva aliança amb Alberto Núñez Feijóo, avançada per EL PERIÓDICO, va anul·lar qualsevol capacitat de reacció de Casado i el seu ja exsecretari general, Teodoro García Egea.

El líder dels populars havia estudiat «tots els escenaris». «Tenia diferents plans per anar plantejant-los segons s’anessin encarrilant les converses», admet una persona del seu cercle de confiança. Casado va anar a la reunió, que va durar més de quatre hores, com si fos una negociació a vida o mort. Perquè realment era així: alguns volien que anunciés la seva mort política a l’acabar-se el conclave.

La tarda va començar poc abans de les set i mitja, amb una reunió cara a cara entre Feijóo i Casado, en què el líder del PP li va avançar, segons fonts del seu equip, el desig de seguir com a president del partit fins al congrés extraordinari que se celebrarà el 2 i 3 d’abril. Una hora i mitja després, tots dos es van afegir al conclave amb els presidents regionals. La majoria, abans d’entrar i davant els mitjans de comunicació, havien demanat la dimissió al cap de files i havien remarcat la necessitat de prendre decisions de manera urgent.

Reunits tots a la sala de juntes, en una llarga taula en forma d’U, Casado va prendre breument la paraula i els va dir que ja havia escoltat el president gallec ja i que havia arribat el moment de saber què opinaven tots i cada un d’ells. Va practicar l’escolta activa, com a bon negociador. El líder del PP, segons fonts presents, va aguantar amb enteresa el reguitzell d’intervencions i queixes per la gestió de la topada amb Ayuso, la «degradació» de la vida interna del partit per les decisions de García Egea aquests anys i l’error d’haver arribat amb ell com a secretari general fins al final (havia dimitit la vigília).

De fet, hi va haver qui va preguntar a Casado si realment García Egea havia renunciat al càrrec, perquè dimarts el departament de comunicació del partit no ho va confirmar a la premsa. L’exnúmero dos va exigir no fer-ho perquè havia pactat anunciar-ho en una entrevista a la televisió. «Martingales fins al final», va dir un baró. Molts es van felicitar que «per fi» ja no formi part de la direcció del PP.

Les dues idees força que van copar els discursos de la immensa majoria, segons coincideixen alguns dels presents, van ser que «l’etapa de la direcció actual, amb Casado al capdavant, s’havia acabat» i que «Feijóo havia de ser el nou president».

Monago, el més bel·ligerant

Entre els dirigents queixosos amb Casado van destacar la bel·ligerància de José Antonio Monago (Extremadura) en primer terme, segons coincideixen alguns assistents, i també l’actitud dura de Paco Núñez (Castella-la Manxa) i María José Sáenz de Buruaga (Cantàbria). A alguns també els va cridar l’atenció la rugositat de Fernando López Miras (Múrcia). D’altres, en canvi, van recordar que el dirigent murcià va animar el seu cap de files a tancar al més aviat possible aquesta etapa perquè «deixés de patir en l’àmbit personal i en el polític».

Per contra, segons fonts de Génova, al líder del PP li va semblar «raonable» l’actitud de Juanma Moreno (Andalusia). Ja a l’entrada de la reunió, el president de la Junta va demanar solucionar la crisi interna «amb cor i cap». I dins va tenir una actitud «constructiva» per suavitzar la situació i que pogués sortir un full de ruta pactat per tots.

Després d’escoltar tothom, el cap dels populars va prendre la paraula i, amb «fermesa», els va anunciar que no pensava dimitir. «He pogut cometre errors, sí, molts, però no he fet res mal fet», va afirmar segons recorden diversos assistents. No ha robat ni ha espiat [Ayuso], va venir a dir. I va reconèixer que nota que està vivint una «situació molt injusta». «Jo soc el president nacional del PP. No em podeu fer fora avui», va exclamar.

L’«interès» del partit

Casado va recordar que la reunió de líders autonòmics és un òrgan assessor del president, no un òrgan per prendre decisions sobre la composició de la cúpula. Qualsevol decisió l’ha de prendre la junta directiva nacional, va apuntar, on ell mateix ja ha obert la porta a la nova etapa al convocar-la dimarts i incloure la votació d’un congrés extraordinari.

Notícies relacionades

Un xoc i moltes espines

Recaptar tots els impostos

El president va remarcar que va arribar a la cúspide gràcies a la legitimitat que li va donar la victòria en un congrés, el del 2018, i n’ha d’arribar un altre per perdre-la i passar el testimoni. Com els bons negociadors, va defensar la necessitat de «fer les coses bé» i «amb dignitat», no només pel seu «interès personal», sinó també per l’«interès general del partit».

I aquest «fer-ho bé» passava, segons el seu parer, per seguir de president fins al congrés del 2 i 3 d’abril, al que es va comprometre no presentar-se. Així va quedar per escrit en el comunicat que va emetre el partit, «per unanimitat», passada la una de la matinada. Com en el cas de Moreno, amb el seu to «constructiu», al final l’equip de Casado també va destacar, tot i que amb menys intensitat, el desenllaç final facilitat per Feijóo. El dirigent gallec i el cap dels populars van informar a la resta, al final de la cita, que prèviament, en la reunió a soles havien pactat que Cuca Gamarra serà la nova coordinadora general, per al dia a dia del partit, i Esteban González Pons, el nou president del comitè organitzador del congrés. Tots van acceptar-ho i, pocs minuts després, van emetre el comunicat. Com resumeix una expresidenta autonòmica del partit, al final ho van resoldre «civilitzadament» i sense «dimissions després d’un aquelarre».