Feijóo i Ayuso, dues ànimes del PP amb bastantes diferències

A simple vista i preguntant a gairebé qualsevol ciutadà que estigui una mica atent a l’actualitat política, el primer que diferencia Feijóo i Ayuso és el discurs. Les formes del president de la Xunta –que no el fons– són calmades. Tranquil·les. És poc amic dels grans escarafalls i els crits. Si ha de dir alguna cosa, tot i que sigui contundent, ho diu amb veu pausada. Això no té res a veure amb la seva duresa ideològica, sent un baró bastant conservador.

Als antípodes hi ha Ayuso, experta a generar polèmiques, aixecar enrenou amb grans frases i airejar un discurs fàcilment confusible amb el de Vox. «Quan et diuen feixista és que ets a la banda bona», va arribar a dir la presidenta madrilenya fa prop d’un any, pocs mesos abans d’unes eleccions en què va guanyar contraposant la llibertat –un dret fonamental– amb el comunisme –un corrent polític–. «Si un no es vol trobar amb la seva exparella, a Madrid no ho farà», va dir llavors. Feijóo no té un repertori tan extens com el d’Ayuso.

Vox uneix i desuneix els dos líders conservadors. Tots dos han sigut capaços de frenar el partit de Santiago Abascal –en les últimes eleccions a Madrid només van créixer un diputat i a Galícia no han entrat al Parlament–, però la manera de tractar-los no és la mateixa. I això, amb els ultres tenint la clau de la governabilitat a Castella i Lleó es converteix en una qüestió clau.

A Madrid, Ayuso sempre ha sigut procliu a pactar amb el partit d’extrema dreta. Va sortir investida presidenta amb els vots de Vox i hi va negociar els Pressupostos Generals madrilenys. Després dels comicis a Castella i Lleó s’ha mostrat partícip a firmar-hi una aliança. Feijóo, fins ara, no ha hagut de lidiar amb els ultres, però sí que ha avisat que resulta «impossible» pactar amb els que volen fer fora el seu partit.

Joan Carles I, tot i que a més de 7.500 quilòmetres de Madrid, també s’alça entre Feijóo i Ayuso. Tots dos volen que el rei emèrit torni a Espanya, però hi ha diferències subtils. La presidenta madrilenya no para de lloar l’exmonarca, «una de les persones que més ha fet per la figura d’Espanya». La líder va arribar a dir a finals de desembre que Joan Carles I «ha anat pagant els seus problemes actuals amb Hisenda i la justícia amb disculpes i una abdicació». Feijóo no es queda enrere en els elogis al rei emèrit, tot i que ha deixat clar que «les decisions d’àmbit personal i de la seva vida privada es poden discutir». A més, s’ha mostrat favorable que regularitzi la seva situació amb Hisenda.

Les diferències entre els dos dirigents també es veuen en la gestió de la pandèmia. Ayuso ha portat la bandera d’una suposada llibertat, referida a les poques restriccions que el Govern ha anat imposant. Confrontant en tot moment amb Pedro Sánchez, l’Executiu nacional es va arribar a veure obligat a aplicar l’estat d’alarma a la Comunitat de Madrid davant l’alt nombre de casos. La recepta de la presidenta madrilenya, amb una sanitat pública col·lapsada, ha sigut confiar en la «responsabilitat individual».

Feijóo ha sigut més conservador. Encara hi ha límit de comensals per taula, tant a l’interior com a l’exterior, i fins aquest cap de setmana és necessari que els hotelers sol·licitin el passaport de vacunació per accedir al local. El ‘passaport covid’ mai ha entrat en els plans d’Ayuso.

El ‘no’ d’Ayuso i l’actual cúpula del partit a tot el que faci i digui el Govern del PSOE i Unides Podem contrasta també amb la posició de Feijóo. En contra de la posició dominant del PP de rebutjar la nova reforma laboral, el president de la Xunta va assenyalar que no suposava una derogació de la normativa que va aprovar Mariano Rajoy el 2012 i que només comporta «modificacions d’alguns paràgrafs». Es va decantar per dir ‘sí’ al text. Ayuso, per la seva banda, la va qualificar d’«innecessària».