Moviments en la postconvergència
Estocada final municipal al PDECat a favor de Junts
Els principals alcaldes postconvergents preparen acords per presentar-se a les municipals amb el partit de Puigdemont
Les eleccions municipals de l’any vinent seran la certificació definitiva d’una desaparició anunciada, la del PDECat. A més, poden constatar també que el nou partit sorgit d’aquestes cendres, Centrem, tampoc aconsegueix pes local significatiu. Aquesta és la previsió de diferents alcaldes que encara formen part del PDECat en ciutats significatives i que, amb tota probabilitat, pactaran amb el partit de l’expresident Carles Puigdemont. És a dir, amb Junts per Catalunya.
El resum de la situació és clar: cap alcalde de pes dels que es va presentar amb el PDECat seguirà en aquest barco, tret d’excepcions. Així ho admeten en privat fonts d’aquesta formació, que està ultimant acords amb el partit de Puigdemont. El nom de les candidatures serà el de Junts més el nom del municipi (Junts per Vilafranca, Junts per Figueres...) i el pacte consistirà que la formació de l’expresident deixarà a cada alcalde fer la seva llista, la seva campanya i el seu programa, i aquest a canvi permetrà que els vots i regidors es comptabilitzin a favor de Junts per capitalitzar càrrecs als consells comarcals i les diputacions. Hi haurà acord generalitzat excepte que Junts miri d’imposar condicions programàtiques o de candidatures, una cosa que aquests alcaldes no preveuen.
La versió del PDECat
Així, la vida del PDECat, que estava ja en situació precària després de no obtenir cap diputat en les eleccions catalanes, es pot anar donant per liquidada. No només això, sinó que tampoc el seu successor, Centrem, té aparences d’aconseguir heretar el poc pes polític que quedava al PDECat, que són els municipis. «El PDECat hauria d’haver-se dissolt després del fracàs de les eleccions catalanes i Centrem neix mort, no ens hi reconeixem», conclou un regidor.
Mentrestant, el PDECat es resisteix a morir. Afirma que encara té sentit la seva existència malgrat l’aparició de Centrem, liderat per qui, al seu torn, era líder electoral del PDECat, Àngels Chacón. La confusió és tan gran que ni tan sols Chacón entén, segons fonts pròximes, que el PDECat continuï viu. En vista de la desbandada, el PDECat ha donat llibertat als càrrecs locals que li queden perquè competeixin a les municipals sota la sigla que considerin oportunes. És una manera d’assumir la desbandada imminent. Tampoc Centrem aspira a aconseguir cap gran victòria als comicis municipals, però pretén presentar-se a la ciutat de Barcelona, entre d’altres.
¿Cap a la reconciliació?
Notícies relacionades¿Cap a la reconciliació?Mentrestant, l’operació de reconciliació entre alcaldes del PDECat i Junts, després del divorci sonat que va protagonitzar Puigdemont al fundar una altra estructura, està en marxa. Si el conveni que firmessin nombrosos regidors amb Junts de cara a les municipals donés bons resultats, podria ser «el primer pas per a la recomposició de l’espai polític» que es va trencar fa dos anys.
Un objectiu comú uneix els dos costats de la taula negociadora: evitar que Esquerra es continuï beneficiant de les divisions postconvergents. Ara els republicans ja compten amb 359 alcaldies, a prop de les 370 que encara atresora l’espai postconvergent. L’operació de reconciliació fa mesos que està en marxa i hi treballa personalment el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, de forma discreta i constant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
PDECat Jordi Sànchez Carles Puigdemont ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Àngels Chacón Junts per Catalunya
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia