Xavier Antich (Òmnium): Un filòsof per repensar el full de ruta independentista

Doctor en Filosofia i professor d’Història de les Idees Estètiques i de Teoria de l’Art a la Universitat de Girona, Antich es va asseure a la junta d’Òmnium Cultural el desembre del 2017, quan Cuixart ja estava empresonat de forma preventiva pel referèndum de l’1-O. «Té dots de lideratge i, alhora, transmet molta pau i tranquil·litat», explica un pròxim, que assegura que Antich va acceptar l’oferta del llavors vicepresident Marcel Mauri «sense pensar-s’ho». «Té la confiança total i absoluta de l’entitat», asseguren des d’Òmnium, i així ho demostra el fet que no hagi tingut competidor a la presidència. Fonts de l’entitat expliquen que busca promocionar el «poder femení», amb quatre dones al seu costat en la direcció, i el «talent jove».

«És una bèstia intel·lectual. És molt precís en les seves idees. En les reunions, sempre intervé l’últim, primer escolta tothom, pren notes, i tanca amb la seva intervenció prenent una mica de cada un. És un savi», opinen en el seu entorn. Aquestes qualitats, que podrien desencadenar una imatge altiva, s’interpreten en el seu cercle com una gran capacitat de bastir ponts. «Transmet coneixement i és una persona molt prudent, una cosa idònia per al sobiranisme en el moment en què som», afegeix una altra veu que afirma sentir-se impactada per la seva «autoritat moral implantada amb empatia i generositat».

El coneixement a les aules

A l’entitat va sobresortir com a teòric de la desobediència civil –una cosa que el va acostar a Cuixart– i va ser l’impulsor de l’escola de formació Guillem Agulló i el responsable de campanyes com la que aposta per una amnistia per als líders de la convulsa tardor del 2017. President de la Fundació Antoni Tàpies, el seu coneixement s’ha abocat a les aules de diverses universitats estrangeres –com la Universitat de Stanford a Califòrnia i la Universitat Catòlica de Lisboa– i en la direcció de màsters, com el de Comunicació i Crítica de la Universitat de Girona, o del programa d’estudis independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. «És una eminència», destaca un actual dirigent de l’entitat sobre el seu currículum.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

En la seva llarga trajectòria en el món de la cultura destaca haver sigut membre electe pel Parlament del primer Conell Nacional de les Arts i la Cultura de Catalunya i membre dels patronats de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i de la Fundació Enciclopèdia Catalana. 

Assidu col·laborador en diversos mitjans de comunicació, ha escrit diversos llibres sobre filosofia i art, i el 1992 va guanyar el premi Joan Fuster per ‘El rostre de l’altre. Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas’.