«Aconsello a Puigdemont que es quedi molts anys a Waterloo»

¿El text és una reivindicació de l’hedonisme davant l’ideologicisme?

De cap manera. És una reivindicació del pragmatisme. Ens hauríem de conformar amb deixar el món millor del que el deixem i no confiar en els que diuen que el cel a la terra és possible. El llibre és un martell de maximalistes, d’idealistes. André Gide diu: «Acosta’t sempre als que busquen la veritat, fuig dels que diuen que la tenen».

¿Estem encara en mans d’aquestes veritats absolutes, a Catalunya?

Cada vegada menys. S’imposa una agenda vinculada a la gestió, la salut i el treball. Això ERC ho ha vist. No s’atreveix a presumir-ne, però ho practica.

¿Quin futur tenen els maximalismes?

Cap ni un, acabaran desapareixent. Perquè tots ens hem enganxat els dits amb la sobredosi ideològica, hem perjudicat la reputació de les institucions, l’economia. Fugirem d’això. Això és compatible amb la legitimitat de la idea independentista, però ha d’aprendre les lliçons dels errors que ha comès i que l’han portat a l’atzucac on es troba.

¿Va ser un error el cordó sanitari al PSC?

Sens dubte, soc contrari als cordons sanitaris. Democràcia és votar, respectar l’estat de dret i que això se sotmeti sempre als valors humans fonamentals. Si respectes aquestes tres coses, qualsevol partit és una opció legítima, també Vox i la CUP. Va ser escandalós i hipòcrita fer un cordó sanitari al PSC al Parlament però a canvi pactar amb ell en la Diputació de Barcelona. Va ser un engany a l’electorat.

¿Quin futur veu al discurs independentista de tornar a proclamar la independència mitjançant un altre conflicte?

Em fa la sensació que el votant de l’independentisme més apassionat només els vota per fidelitat als que encara pateixen. Tinc amics independentistes que continuen votant Junts per fidelitat, però que s’avergonyeixen quan veuen Laura Borràs a la Meridiana.

¿Què li va semblar la presència de Borràs?

Un despropòsit integral i una falta de sentit institucional inadmissible en un país civilitzat.

Els més radicals afirmen que el referèndum del 2017 és vigent i que algun dia es reactivarà la declaració d’independència...

I els testimonis de Jehovà diuen no sé què... I els que prediquen l’Apocalipsi diuen que la fi del món és imminent. Respecto la religió. Una setmana abans, la convocatòria de l’1-O semblava una manifestació més.

Al llibre parla de quan va poder anar a veure Puigdemont i li va demanar que es desprengués del seu entorn més radical. ¿Què li va contestar?

Ell ens té a tots retratats: els que viuen del procés, els que realment s’ho creuen, els que el volen ajudar, els que es volen aprofitar d’ell, els que l’han portat a l’exili i els que han reprès la seva vida amb normalitat. Però també és veritat que Carles Puigdemont s’autoimposa un sentit de responsabilitat que el fa ser el doble d’exigent amb la seva figura pública. Jo intento alliberar-lo d’aquesta motxilla tan pesada. No n’hi ha per tant. Ni serà el Macià del segle XXI ni el boig de Waterloo, com alguns el defineixen.

¿Creu que es quedarà molts anys allà?

És el meu consell. Que encara que recuperi la immunitat parlamentària no es fiï de les institucions de justícia espanyoles perquè, si posa el peu a Espanya, a veure on acaba.

¿Centrem, el nou partit d’Àngels Chacón, té futur?

Una cosa és el que passarà i una altra és el que voldríem que passés. A mi m’agradaria que tingués futur. Capaç de pactar a esquerra i dreta, de quadros, moderat. L’experiència històrica demostra que els projectes com aquest acostumen a fracassar.

¿Amb qui aniria abans de copes, amb Clara Ponsatí o amb Isabel Díaz Ayuso?

Segurament amb Díaz Ayuso. És més del segle XXI.

¿I entre Laura Borràs i Salvador Illa?

Salvador Illa, sens dubte. És un home progressista, il·lustrat, amb les idees molt ben ordenades.

Vostè ha dit que li agradaria contribuir a un canvi en el govern de Barcelona. De les nòvies que té o del que vol, ¿pot anar amb el PSC o amb Centrem?

O enlloc. Jo faria el pas si els millors despatxos d’arquitectura i enginyeria, si les millors empreses de la ciutat i les millors institucions culturals em diguessin ‘som-hi’. Necessitem algú que aglutini una energia que ens torni a projectar com una ciutat que creu en valors que hem desdibuixat.

Existeix un discurs que Barcelona està en decadència

Hi estic en desacord. No està en decadència: té un mal govern sense lideratge i sense un relat amb el qual la sociologia de la ciutat se senti identificada. Això ara és una mala versió de les ciutats que es preocupen més pels que no segueixen que pels que han de tirar del carro. I obliden que són els que estiren del carro els que fan que els que no segueixen puguin estar bé.

Notícies relacionades

Cuixart deixa la presidència d’Òmnium: ¿on són els líders de l’1-O?

El pitjor moment del PSOE gallec

¿Quin futur veu a Junts amb Elsa Artadi?

Cap; fa temps que han renunciat a ser alternativa. Junts és un artefacte amb pronòstic reservat.