Sánchez descarta enviar armes al marge de la UE i demana unitat per afrontar l’impacte econòmic

Espanya no enviarà armes a Ucraïna de manera directa. El material ofensiu que es pugui enviar es canalitzarà sempre a través del fons d’ajuda per a la pau de la Unió Europea. És el compromís que aquest dilluns va expressar el president del Govern en una entrevista al Telediario de TVE, la primera que concedeix des que Rússia va atacar el seu país veí. En va afegir un altre: la regularització de tots els ucraïnesos que viuen a Espanya perquè puguin treballar legalment i accedir a les polítiques socials. A més, Pedro Sánchez demanarà als grups parlamentaris del Congrés que articulin una resposta conjunta que faci front a l’impacte econòmic que amb seguretat generarà la guerra. Mesures que, no obstant, no va voler avançar.

La crisi a Ucraïna ha suposat un canvi d’era i ha forçat fins i tot que països molt reticents a enviar armament, com Alemanya, facin el pas. Tot i que Berlín no serà l’única capital que aprovisioni equips. Més aliats de l’OTAN com Bèlgica, el Canadà, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, França, Grècia, Letònia, Lituània, els Països Baixos, Portugal, el Regne Unit, la República Txeca o Romania, informa EFE, han enviat ja o estan aprovant enviaments de material a Ucraïna. ¿Ho farà llavors Espanya?

No pel seu compte, va venir a dir Sánchez. El president va explicar al periodista Carlos Franganillo que el Govern està actuant en tres àmbits: un, en el de l’ajuda humanitària, canalitzada a través de Polònia i Moldàvia; dos, l’aprovisionament de material defensiu (cascos, armilles...), del qual ja s’han remès 20 tones). I tres, l’activació, per primera vegada en la història de la UE, del fons d’ajuda per a la pau per donar armes letals als ucraïnesos. Dels 800 milions del fons, 450 es destinaran al material ofensiu i 50 per a subministraments no letals, com combustible i equips de protecció. «Com que estem sent testimonis d’una amenaça a la seguretat i als valors i principis que representa la UE, hem de plantejar una ajuda europea», va explicar.

Pedro Sánchez asegura que también se podrá proveer de material ofensivo "como europeos" a Ucrania tras la invasión rusa#PedroSánchezTDhttps://t.co/me6Eq0kswz pic.twitter.com/1pqrssEN5T

— Telediarios de TVE (@telediario_tve) 28 de febrero de 2022

Espanya, no obstant, és una excepció, li va recordar Franganillo. Sánchez llavors va justificar que el «gest» cap a Ucraïna s’està fent a través de l’ajuda humanitària i el material defensiu, i l’ofensiu es vehicularà a través de la facilitat europea. Espanya és el quart país que aporta a aquest fons, que s’ha utilitzat «sempre per a missions europees a l’exterior vinculades amb la formació i l’entrenament d’unitats militars» (com passa al Sahel o a Moçambic). Ara, després d’una decisió «inèdita» de la UE, es pot «convertir» aquesta facilitat «en un fons per proveir Ucraïna de material ofensiu, com a europeus». Dit d’una altra manera, que Espanya podrà enviar armament a Kíev, però no de manera directa, com han fet un altres països, sinó vehiculant-lo a través de la UE.

El cap de l’Executiu no va voler detallar si la posició de l’Executiu es deu a les diferents sensibilitats de la coalició, ja que Podem va rebutjar aquest dilluns que la UE aprovés aquest diumenge finançar amb 450 milions d’euros l’enviament d’armes letals a Ucraïna per frenar Rússia perquè «augmenta l’escalada bèl·lica i no va en la línia de la distensió». Sánchez va sortir per la tangent quan va ser preguntat per Franganillo i va advertir que l’arrel del conflicte és que Vladímir Putin «no accepta la UE» ni el que representa, quant al respecte a la legalitat internacional i a la consolidació de la democràcia. «Això és el que ell viu com una amenaça».

El que busca el president rus, doncs, «mirar de separar i dividir la UE, i s’ha trobat just el contrari: una UE taxativa, rotunda, contundent en la resposta», perquè el que està en joc no és només la integritat d’Ucraïna, sinó el qüestionament de la seguretat i del projecte europeu. Així que és «important» la resposta «tan unitària» que Espanya està donant: tant pel suport de l’oposició com pel «consell» dels quatre expresidents del Govern als quals va trucar dissabte, i per la rèplica dura de la UE i de l’OTAN.

Pedro Sánchez: "El error que ha cometido Putin ha sido pensar que la UE no iba a ser firme y no iba a estar unida en la respuesta [...] Tiene que ser consciente de que todas las sanciones durarán hasta que abandone Ucrania"#PedroSánchezTD
📺 https://t.co/VjKzBgo9IT pic.twitter.com/xNAPH7fRVJ

— Telediarios de TVE (@telediario_tve) 28 de febrero de 2022

Des d’aquesta premissa, el «regal» més gran que es podria trobar Putin és la «divisió». I el mandatari ha de ser conscient, va dir Sánchez, que «totes les sancions contundents» en el pla econòmic que s’estan implementant «duraran fins que Putin retiri totes les seves tropes d’Ucraïna, de tot Ucraïna». Sancions que podrien incrementar-se en els pròxims dies.

Segons el parer del president, el gran «error estratègic» del líder rus era pensar que Occident no actuaria com un bloc sòlid, quan no ha sigut així. Sánchez va pintar Putin com un «sàtrapa» (terme que va utilitzar ahir diumenge a Barcelona, però no durant l’entrevista a TVE): una autòcrata que «retalla la pluralitat informativa al seu país», que «empresona l’oposició», que «no respecta la legalitat democràtica» portes endins i que fora «atropella la legalitat internacional, qüestiona la carta de les Nacions Unides». I ara pretén un «canvi tectònic en les relacions internacionals i de l’ordre de seguretat a Europa».

Davant la petició del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, d’ingressar a la UE de manera immediata, el cap de l’Executiu va recordar que ingressar en el club comunitari és un procés llarg ja que s’exigeixen al país candidat una sèrie de reformes. Però el que sí que hi ha és una associació estratègica amb Ucraïna, així com una relació canalitzada amb ella i amb altres països de l’entorn en el Partenariat Oriental. El debat sobre l’entrada de Kíev a la UE «es produirà», perquè hi ha països que sí que la defensen, va dir, d’altres que estimen que «no és el moment», però el que es demostra és que Ucraïna «té una clara vocació europea».

Sánchez, com ja va fer dijous, va reconèixer que la guerra i les sancions a Rússia també tindran impacte a Europa i a Espanya. El president va explicar que el seu Govern ja està parlant amb la Comissió perquè articuli mesures de compensació econòmica dirigides als sectors afectats i perquè reformi el mercat energètic. La seva proposta és la de desacoblar el gas del preu de l’electricitat, per contenir l’alça a la factura.

Notícies relacionades

Cimera empresarial a París per recolzar l’ofensiva contra Putin

De l’hospital al búnquer: l’odissea dels petits pacients ucraïnesos

En l’àmbit nacional, va assegurar que dimecres vinent, quan comparegui al Congrés, demanarà als grups unitat davant les mesures que es puguin aprovar a Espanya per mitigar l’impacte de la guerra a l’est d’Europa. Si els països estan «units» entorn de les sancions, va raonar, també els partits han d’estar «units» quant a la resposta a donar a nivell domèstic. No va avançar si això suposaria una baixada d’impostos dels carburants. I davant el recordatori que la comissió d’experts que treballa en la reforma fiscal plantejava una pujada, va remarcar que eren treballs «previs a aquesta crisi» i que «tot s’ha d’adaptar». Sánchez va defensar el tancament progressiu de les nuclears, l’aposta per les renovables i l’impuls de les interconnexions no només de gas, sinó també d’hidrogen verd.

🔴 Pedro Sánchez: "En España hay 100.000 ucranianos. Vamos a tomar las medidas necesarias para que puedan vivir legalmente en nuestro país como un ciudadano más"#PedroSánchezTD
📺 https://t.co/VjKzBgo9IT pic.twitter.com/SbhDJK986I

— Telediarios de TVE (@telediario_tve) 28 de febrero de 2022

Durant la seva entrevista a TVE, el president va avançar que l’Executiu procedirà a regularitzar la situació de tots els ucraïnesos que viuen a Espanya (n’hi ha uns 100.000). «Prendrem la decisió d’estendre i prendre les mesures perquè puguin viure legalment al nostre país, perquè puguin treballar legalment, perquè puguin accedir a l’educació, a la sanitat i a les polítiques socials com un ciutadà més», va anunciar. També es va dirigir als més de 70.000 russos que estan instal·lats aquí, per recalcar-los que Espanya sí que estima Rússia. «No tenim res contra Rússia, contra la seva gent, que està patint precisament la repressió i un règim absolutament autoritari des de fa més de vint anys a les mans de Putin», va remarcar.