La fiscalia acredita irregularitats del rei Joan Carles malgrat exonerar-lo

Cinc mesos després d’anunciar-se que les diligències fiscals obertes al rei emèrit s’arxivarien, el ministeri públic, ja amb el PP calmat i amb la guerra d’Ucraïna donant mostres que s’allargarà en el temps, va fer públics dijous els dos decrets amb què ha posat fi a les investigacions fetes a Joan Carles I pel cobrament de 65 milions d’euros per la construcció de l’AVE a la Meca, l’ús de targetes opaques i el fons al paradís fiscal de Jersey.

L’arxiu de les indagacions que va capitanejar Juan Ignacio Campos, tinent fiscal del Suprem fins a la seva mort el desembre, i el fiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, ha resultat obligat per «la insuficiència d’indicis incriminatoris, la prescripció del delicte, la inviolabilitat del cap de l’Estat i les regularitzacions,» destaca la Fiscalia General de l’Estat en una nota, en què explica els dos decrets d’arxiu dictats: un per les diligències d’investigació iniciades per les presumptes comissions de l’AVE a la Meca, en què es van acumular els pagaments amb targetes opaques i els fons de les fundacions Lucum i Zagatka, i un altre per les relacionades amb el fons descobert al paradís fiscal de Jersey.

Suborn o blanqueig

La fiscalia explica al primer decret que «no ha pogut establir» que els 64,8 milions d’euros que el rei de l’Aràbia va entregar a l’emèrit a través de la fundació Lucum a Suïssa tinguin «cap vinculació» amb «l’adjudicació del projecte de construcció de la línia de ferrocarril d’alta velocitat a l’Aràbia Saudita ni, per tant, que l’esmentada quantitat tingui cap relació amb una comissió». Afegeix que es «tractaria d’un regal» que va rebre com a cap de l’Estat, cosa que afegeix que podria ser constitutiu d’un delicte de suborn, però que «estaria clarament prescrit».

Explica que s’ha analitzat també si va poder ser constitutiu d’un delicte de blanqueig, a l’haver-se rebut aquests diners a través de Lucum, com es va sentir que explicava la que va ser amant del monarca, Corinna Larsen, a l’excomissari José Manuel Villarejo durant una entrevista el 2015. La fiscalia assenyala que qualsevol conducta en aquest sentit va acabar el 2012 i, per tant, estaria protegida per la inviolabilitat que li conferia ser cap de l’Estat fins a l’abdicació el 2014.

Pagar de més

Quant a les despeses fetes pels seus familiars pròxims amb una targeta a nom de qui va ser el seu ajudant de camp Nicolás Murga que l’empresari anglomexicà Allen Sanginés-Krause va alimentar amb 270.000 euros en sis transferències, la fiscalia assenyala que serien «donacions subjectes a l’impost de successions i donacions», cosa que explica la primera regularització fiscal de l’emèrit. Va ser de 678.393 euros (559.361 euros més recàrrecs i interessos de demora), i la fiscalia, com a garant de la legalitat, destaca que, com que administrativament hauria prescrit la responsabilitat fiscal relativa a 19.696 euros, l’emèrit encara va ingressar 16.748 euros de més a Hisenda.

La segona regularització, de gairebé 4,4 milions (3.544.906 més 871.851 corresponents a interessos de demora i recàrrecs), ha servit per neutralitzar qualsevol delicte que es pogués haver produït amb els vols i serveis que li va pagar la fundació Zagatka, propietat del seu cosí Álvaro de Orleans. La fiscalia afirma que «no s’ha pogut determinar amb precisió la procedència i la quantia dels fons consignats en els comptes de la fundació ni les despeses i pagaments efectuats en la seva totalitat», tot i que sí que entre el 2014 i el 2018 va abonar abundants despeses «per l’ús d’avions privats i serveis d’allotjament originats per Joan Carles de Borbó, els seus familiars i pròxims».

Aquests serveis «han sigut inclosos com a renda sotmesa a gravamen en les declaracions complementàries», tret d’una compra de tres armes de foc que apareix en el compte de Zagatka el 2018 per un total de 101.636 euros. Per a la fiscalia l’única operació no regularitzada és, per tant, una donació subjecta al corresponent impost per part d’Álvaro de Orleans al seu cosí, però suposa una quota tributària de 30.411 euros, inferior als 120.000 euros necessaris perquè hi hagi delicte.

Una vegada s’ha comprovat que les regularitzacions, amb què s’han recuperat per a les arques públiques 5.095.148 euros, són veraces i suficients, la fiscalia va determinar si complien el requisit d’espontaneïtat. La conclusió és que sí, perquè «els fets als que es limiten les declaracions tributàries els dies 2 i 3 de febrer de l’any passat» es desconeixien per la fiscalia llavors, ja que no se sabia que s’havien incomplert obligacions tributàries.

Gairebé 15 milions d’euros

El segon decret d’arxiu és del fons descobert al paradís fiscal de Jersey. La fiscalia conclou que el Trust JRM 2004 el va crear Joaquín Romero Maura amb uns fons inicials de 14.923.604 euros procedents dels trusts Tartessos i Hereu, constituïts pel seu amic l’empresari Manuel de Prado y Colón de Carvajal, ja mort, per fer front a un cop d’Estat o a una situació similar.

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

«Entre el 2004 i el 2021 –afirma la fiscalia– no existeix cap indici que permeti vincular The JRM 2004 Trust amb Joan Carles de Borbó, ni en la gestió ni en la capacitat per disposar dels fons». Afegeix que «en cap moment ha tingut la condició de beneficiari del trust», perquè «la previsió de designació el 2009» com a «Tercer beneficiari no va arribar mai a concretar-se. Tampoc consta que «hagi rebut cap quantitat dels seus comptes» i des que va abdicar, les disposicions «han sigut en unes quanties que en cap cas arribarien a la quota corresponent a un delicte contra la Hisenda Pública».

L’advocat de l’emèrit, Javier Sánchez Junco, remet a la setmana vinent per fer «les valoracions que corresponguin» sobre els decrets, així com de «les decisions que pugui prendre Don Joan Carles». De moment es queda amb el fet que «en cap dels casos (...) existeixen circumstàncies que permetin apreciar l’existència de cap il·lícit imputable» al seu client o «conducta que sigui susceptible de retret penal».