Sánchez rectifica per apuntalar la «unitat» contra Rússia i enviarà armes a Ucraïna

Canvi. Tomb. Pedro Sánchez desfà els passos i sí, accedeix a entregar armes de manera directa a Ucraïna, de manera bilateral, a més de fer-ho a través de la Unió Europea. El president rectifica la seva posició, la que havia mantingut en els últims dos dies, fins i tot a costa de despertar la tensió amb Podem –no amb Yolanda Díaz, que sí que el recolza–, i cedeix per apuntalar la «unitat» de tots els grups contra el «sàtrapa» Vladímir Putin. Espanya s’afegeix a la immensa majoria de països de la Unió i l’OTAN que ha decidit enviar material de combat per ajudar l’Exèrcit ucraïnès. El Govern sabia, com reconeixien diversos ministres, que no es podia quedar a la cua en aquesta mostra de «recolzament i solidaritat» cap a Kíev.

El cap de l’Executiu va defensar dilluns en una entrevista a TVE que l’aportació d’armes a Ucraïna es faria a través del fons europeu de recolzament a la pau (FEAP), del qual Espanya és el quart donant. Entenia que una acció «coordinada» amb la UE era el camí més idoni, i no un «sumatori» d’iniciatives de cada país. Dimarts, la portaveu, Isabel Rodríguez, insistia en els mateixos arguments: l’entrega es faria dins el mecanisme europeu.

«Però com que veig que hi ha grups que posen en qüestió el compromís del Govern d’Espanya, i per mi i per al Govern és tan important, tan fonamental, la unitat de tothom, els anuncio que Espanya entregarà a la resistència ucraïnesa material militar ofensiu», va justificar Sánchez davant el ple del Congrés aquest dimecres. Acabava de solemnitzar un canvi evident de postura que va colonitzar tota la seva compareixença i que immediatament va revoltar Podem. L’enviament d’armament, tanmateix, va rebre el suport no només del PP i de Cs, sinó de socis habituals de l’Executiu com ERC i el PNB, i rebutjat per Bildu, la CUP i el BNG.

El tomb es va decidir dimarts en el Govern. La pregunta era òbvia: ¿per què? «Els vaig escoltar –va replicar el president a la nova coordinadora dels populars, Cuca Gamarra–, i vam revisar la posició, perquè no hi hagués dubte. No és que em condicionin unes posicions o unes altres [amb referència a les reticències de Podem], em condicionen les de totes ses senyories». Sánchez va remarcar que el «pas decisiu» va tenir lloc durant el cap de setmana, quan la UE va canviar la naturalesa del fons d’ajuda per a la pau, al reservar 450 milions per a la compra de material ofensiu. Un pas que Espanya va recolzar des del primer moment a través del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. Igual que ara l’Executiu impulsarà a la UE i l’OCDE la declaració de Rússia com un paradís fiscal, incloent Moscou en la llista de paradisos fiscals.

Dos avions divendres

Fonts de l’Executiu recorden que tots els països han anat virant en temps rècord, i el cas paradigmàtic és Alemanya. «I nosaltres venem armes des de fa moltíssim temps sense problemes», apunten. L’ofensiva russa «evoluciona cada dia», explicava ja de nit a Antena 3 la titular de Defensa, Margarita Robles, i obliga a Espanya i cada país membre de la UE a anar canviant les seves decisions per «fer front a aquesta agressió inacceptable». La ministra va avançar que divendres s’enviaran dos avions amb un primer carregament de material militar ofensiu a Ucraïna, amb 1.370 llançagranades contra carros, 700.000 cartutxos per a fusells i metralladores, així com metralladores lleugeres.

En l’entorn de Sánchez incideixen que al cap i a la fi no hi ha «diferència» entre canalitzar l’entrega a través de la UE o de manera bilateral, perquè el resultat és el mateix: «Ajudar una població sense capacitat per defensar-se» i que ho faci «en igualtat de condicions», en paraules del líder socialista. «Ni tan sols és una decisió complementària. Són dues facetes, dues fórmules d’enviament. La disjuntiva és si s’està a favor o en contra d’enviar material de combat, no s’està a favor només una miqueta. La resta és hipocresia», al·leguen des del Govern.

També ha pesat en l’ànim de l’Executiu, assumia una ministra, que els socis comunitaris i de l’OTAN fossin, un rere l’altre, anunciant l’ajuda directa a Kíev. Fins i tot estats neutrals i pacifistes com Suècia i Finlàndia. D’aquesta dinàmica es va despenjar expressament l’Hongria de l’ultradretà Viktor Orbán, un altre argument «significatiu» que també va valorar el Govern. A Exteriors i la Moncloa sí que es nega que Sánchez actués pressionat pels seus homòlegs europeus: ho va fer de manera «autònoma».

«La política de la UE i Espanya no pivotarà sobre l’enviament d’armes, no és que tinguem ara un ardor bel·licós, però alguna cosa havíem de fer per demostrar suport i solidaritat amb els ucraïnesos i perquè es defensin mínimament», indiquen fonts diplomàtiques, que afegeixen que des del punt de vista militar es tracta d’enviar un missatge a Putin: que la guerra li sigui «costosa», que assumeixi un desgast financer i de portes endins. Amb aquesta acció conjunta, que serveix en primera instància per ajudar l’Exèrcit ucraïnès i armar la població, segueixen les mateixes fonts, es contribueix a «millorar la posició negociadora» de Kíev davant Moscou.

Una crisi «llarga»

La història, al seu torn, il·lumina. El que va passar a Espanya fa menys d’un segle, a la Guerra Civil. Ho recordaven a Exteriors: «¿Va fer malament la república espanyola demanant armes a les democràcies occidentals? En la història de la infàmia va quedar l’abandonament que van tenir cap a Espanya». L’error, per tant, no es podia repetir aquest cop en una guerra «il·legal» i auspiciada únicament per les ambicions imperialistes de Putin, que ha perpetrat, com va condemnar el cap de l’Executiu, un «intent brutal de frenar la construcció d’un espai polític, l’europeu».

Decidit el tomb, Sánchez l’hi va comunicar a la vicepresidenta segona, que no va posar objeccions. Amb ella estan alineats els comuns i, segons el seu entorn, Alberto Garzón, coordinador federal d’IU. Albares va ser l’encarregat de traslladar-ho a la secretària general de Podem, Ione Belarra, que va manifestar la seva discrepància. La fissura no va frenar el president. La fractura dins el Gabinet es va evidenciar a l’acabar la seva primera intervenció: la imatge de l’aplaudiment, drets, del seu grup i els ministres socialistes, de Díaz, Garzón i Joan Subirats contrastava amb la picada de mans, però assegudes, de les ministres Ione Belarra i Irene Montero.

Notícies relacionades

Ucraïna demana llançagranades antitancs i Espanya n’hi envia 1.370

Macron mantindrà el contacte amb Putin per intentar que abandoni la guerra

En l’entorn directe de Sánchez remarcaven que aquest havia enfilat al Congrés un discurs «d’Estat», «valent i necessari», presidit per aquesta oferta d’«unitat internacional, europea i dins d’Espanya». I que aquest havia sigut el motor del canvi de criteri. Perquè també va demanar «unitat» als grups per al pla de mesures econòmiques i socials ideat per mitigar l’impacte segur de la guerra d’Ucraïna, especialment en els mercats energètics. Una bateria de mesures que va avançar en el ple i que encara hauran d’aterrar.

El president va sortir de la Cambra després de sis hores de debat intens però no crispat. A la motxilla carregava el recolzament, amb més o menys matisos, de la majoria dels grups per a una crisi que va aventurar «llarga». Amb la divisió a sobre, també, dins d’Unides Podem.