Investigació
El rei Joan Carles, exonerat i de tornada amb la ‘boira de guerra’ d’Ucraïna
La prescripció, la inviolabilitat i el «desconeixement» de les presumptes irregularitats han afinat en cascada la carpetada de la fiscalia a les investigacions contra l’ex cap d’Estat
Gairebé cinc mesos després de vendre-filtrar, al caure la tarda del 5 d’octubre del 2021, la pell de l’exoneració de Joan Carles I, la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, va caçar ahir per fi l’os i va firmar els tres decrets que arxiven les diligències d’investigació sobre els presumptes actes il·lícits de l’actual rei emèrit.
S’atribueix a l’historiador militar prussià Carl von Clausewitz (1792-1831), famós per considerar que la «guerra és la continuació de la política per altres mitjans», el concepte de «boira de guerra»: la confusió que obstaculitza les operacions durant un conflicte bèl·lic. També se n’ha estès l’ús a la idea de cortina de fum, potser perquè en origen es referia a la fumarada que provocaven els trets dels mosquetons o les polsegueres de les càrregues de cavalleria.
Joan Carles I ha sigut exonerat i inicia la seva tornada a Madrid perquè, precisament, esperava des de primers d’octubre l’arxivament de les diligències d’investigació. Es trobava a Abu Dhabi «esperant que a la senyora Dolores se li acudís tancar el cas», segons va escriure en un missatge el dia del seu 84è aniversari, el 5 de gener del 2022.
És que l’anomenada ocurrència de la senyora Dolores, la fiscal general, estava pendent dels inspectors de l’Organització Nacional d’Inspecció del Frau (ONIF), que han donat per vàlides les dues regularitzacions fiscals presentades per Joan Carles I per poc més de cinc milions d’euros.
Tres jurisdiccions
Les investigacions, doncs, en dues jurisdiccions penals (Suïssa, el 13 de desembre passat, i Espanya aquest dimecres) han quedat arxivades. Queda una tercera investigació en la jurisdicció civil del Regne Unit arran d’una demanda per assetjament, seguiment il·legal i difamació que va presentar contra ell a finals de desembre del 2020 la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein.
El jutge Matthew Nicklin, del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, ha de dictar sentència sobre una qüestió prèvia: la immunitat que ha invocat la defensa de Joan Carles I. Si l’admet, el procediment quedaria automàticament arxivat, però si la denega entraria en la investigació, amb aportació de proves, abans de procedir al judici.
El camí fins a la carpetada
Les diligències d’investigació a Espanya van passar per tres fases. La primera, judicial, amb dos jutges de l’Audiència Nacional que van desactivar –més que van investigar– els fets, malgrat que el fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, ja havia iniciat la investigació a partir dels àudios filtrats a Espanya pel comissari jubilat José Villarejo.
El setembre del 2018, un dels jutges va requerir a l’Agència Tributària, el dia 4 d’aquell mes, els drets i comptes de Joan Carles I a l’estranger i va rebre una resposta sumària en 24 hores, el 5 de setembre. A l’Organització Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) li faltaven dades.
Als inspectors d’Hisenda no els va passar pel cap obrir una inspecció fiscal a Joan Carles I malgrat les notícies que omplien pàgines als diaris i programes de ràdio i televisió. I si se’ls va acudir, no ho van fer.
La clau de les regularitzacions
Aquesta seqüència és molt interessant. Perquè en el decret d’arxivament de les diligències la fiscal general de l’Estat assenyala que les notificacions que es van fer a Joan Carles I sobre l’obertura de les investigacions a la Fiscalia del Suprem «es feia referència als fets als quals es contrauen les declaracions tributàries efectuades els dies 2 i 3 de febrer del 2021 per Joan Carles de Borbó per la senzilla raó que en aquells moments es desconeixien les circumstàncies a les quals es refereixen».
Si a la llum del riu d’informacions que ha corregut des d’aquell 4 de setembre del 2018 s’hagués obert una inspecció –¿què menys quan es parlava de 100 milions de dòlars o 64,8 milions d’euros rebuts per Joan Carles I en un compte de la fundació panamenya Lucum, de la qual n’era el beneficiari, a Ginebra?–, aquestes circumstàncies, que Hisenda diu desconèixer, haurien pogut aflorar.
«La fiscalia no tenia constància llavors de l’incompliment de les obligacions tributàries, conducta que posteriorment ha quedat perfilada després l’anàlisi de les actuacions practicades i, particularment, després de les declaracions tributàries efectuades per la representació de Joan Carles I», diu el decret de la fiscal general.
¿Espontaneïtat?
El tinent fiscal del Suprem, Juan Ignacio Campos, a càrrec de les investigacions, va notificar a Joan Carles I les tres investigacions obertes i va oferir al seu advocat, Javier Sánchez-Junco, que s’hi personés. Però no va tenir resposta a part de la recepció de l’oferta. Perquè tot estava calculat: les regularitzacions havien de ser, conforme a la llei, «espontànies». Si el lletrat s’hi personava, no podria argüir espontaneïtat. ¿I per a què s’havia de personar? Joan Carles I sí que sabia per què se l’estava investigant. Però no només perquè estava al corrent a través del seu advocat a Suïssa, Dante Canonica, sinó pels mitjans de comunicació.
Proves a la vista: la regularització més important, per gairebé 4,4 milions d’euros, la va fer sense cap notificació.
Mai se’l va informar des de la Fiscalia, com sí que es va fer en les altres tres diligències (AVE Medina – la Meca; transferències del seu amic mexicà Allen Sanginés-Krause i trust al paradís fiscal de Jersey) sobre diligències relatives als pagaments de gairebé set milions d’euros de la fundació Zagatka a empreses de jets privats per als viatges de Joan Carles I després d’abdicar el 18 de juny del 2014. I, no obstant, tant pel coneixement de les diligències a Suïssa –on Àlvar d’Orleans, el seu cosí llunyà, primer beneficiari de la fundació Zagatka («enigma», en rus), va declarar l’octubre de 2018– com per la premsa suïssa i espanyola, els seus assessors li van aconsellar presentar una regularització.
Afinació en allau
Ha sigut una afinació en allau. D’una banda per l’aplicació de la prescripció; de l’altra, perquè Joan Carles I era inviolable fins el dia de la seva abdicació el 18 de juny de 2014, i també perquè Hisenda «desconeixia» les presumptes irregularitats.
Uns 77 milions d’euros aproximadament de fons van circular per les mans de Joan Carles I a l’estranger, fora dels tentacles d’Hisenda.
Joan Carles I té necessitat de tornar a Madrid, tot i que sigui de manera temporal. Una de les raons, però no l’única, és la foto amb el seu fill, el rei Felip VI. Perquè encara està pendent la sentència al Regne Unit sobre si se li concedeix o se li rebutja la immunitat que ha sol·licitat davant la demanda de la seva examant Corinna.
I Joan Carles I i els seus assessors entenen que aquesta foto, la d’un emèrit reintegrat a la família reial després del seu autodesterrament a Abu Dhabi des del 4 d’agost del 2020, pot ser el cop de gràcia contra Corinna.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
