Aquests són tots els delictes que la fiscalia atribueix al rei Joan Carles tot i exonerar-lo

La fiscalia va començar a indagar en un possible delicte de corrupció en els negocis, derivat de la manera com es va produir l’adjudicació, l’octubre del 2011, de les obres de la segona fase de la construcció de l’AVE a la Meca (Aràbia Saudita) al consorci Al-Shoula, format per 12 empreses espanyoles i dues de saudites, i si hi havia una possible relació amb l’ingrés de 64.884.405 euros el 8 d’agost del 2008 pel llavors rei de l’Aràbia Saudita al compte de la Fundació LUCUM del qual Joan Carles I era titular.

Compte al banc Mirabeud en què des del 2008 hi va haver diversos moviments fins al 2012. Es van obrir fins a quatre comptes diferents. L’examant de Joan Carles Corinna zu Sayn-Wittgenstein va rebre el 2012 384 francs en un compte obert en una entitat financera de Nassau. En un dels comptes vinculats a l’emèrit es van ingressar el 2010 1,41 milions d’euros (1,89 milions de dòlars) procedents «pel que sembla» del sultà de Bahrain. Hi va haver un quart compte destinat a «inversions amb valors britànics» per part de Joan Carles.

Finalment, el 2012, l’emèrit va transferir tots els actius de LUCUM al compte de Corinna com a «donació irrevocable». Tots aquests moviments es van fer, sempre segons la fiscalia, sense declarar Hisenda «les rendes i rendiments obtinguts» del 2008 al 2012. Ni el 2012 ni els anys posteriors l’emèrit va presentar declaració informativa dels béns i drets a l’estranger. La fiscalia estableix dues hipòtesis sobre l’origen dels diners. O una donació o un altre concepte de naturalesa desconeguda. En els dos casos, Joan Carles va defraudar per sobre, amb escreix, de l’import de 120.000 euros que l’article 305 del Codi Penal estableix com a llindar del delicte». Però la seva responsabilitat queda extingida per la prescripció del delicte fins al 2012 i, a partir de llavors, per la seva inviolabilitat com a cap de l’Estat. 

Quant al regal d’armes de foc que va rebre d’Àlvar d’Orleans-Borbó, si bé la donació queda subjecta a l’impost sobre successions i donacions, la quota tributària ascendeix a 30.411,14 euros, «notablement inferior» als 120.000 euros que fixen el llindar del delicte.

Ara bé, la fiscalia no ha pogut establir cap vinculació entre l’ingrés i l’adjudicació del projecte d’alta velocitat, per la qual cosa tampoc ha pogut provar si té a veure amb el cobrament d’una comissió. «Es tractaria, doncs, d’un regal que podria haver sigut rebut en consideració a la condició de cap d’Estat que Joan Carles I exercia el 2008 i, per tant, susceptible d’integrar el delicte de suborn», tot i que, de tota manera, ja ha prescrit. Les operacions que s’hagin portat a terme després de l’ingrés de 64.884.405 euros podrien encaixar en un delicte de blanqueig de capitals. Però es conclou que només es disposa d’un fet, el regal de 100 milions, i una constatació: que aquesta conducta es trobaria avui prescrita. La fiscalia apunta també l’existència d’indicis que aquest moviment econòmic constituís un delicte de blanqueig de diner, no prescrit, i constatable per exemple en la transferència que va fer a Corinna el 2012. No prescrit, però sí cobert de nou per la inviolabilitat que protegia Joan Carles durant l’exercici del seu mandat com a cap de l’Estat.

Finalment, la fiscalia apunta que aquests fets també haurien quedat en no res perquè van acabar el 2012, quan Joan Carles era inviolable. 

La fiscalia no ha pogut establir que hi hagués una contraprestació per l’import total de 516.606,32 euros en transferències efectuades entre el 2016 i el 2019 per Allen de Jesús Sanginés Krause a Murga Mendoza i de les quals ha sigut beneficiari directe o indirecte» Joan Carles I. Ara bé, aquests traspassos estan subjectes a l’impost de successions i donacions i el 9 de desembre del 2020 el rei emèrit va presentar davant l’Agència Tributària 556.412,50 euros i els corresponents recàrrecs i interessos de demora.

D’altra banda, el ministeri fiscal ha analitzat les despeses sufragades per la fundació Zagatka –constituïda a Vaduz l’1 d’octubre del 2003 per Àlvar d’Orleans-Borbó–, però «no s’ha pogut determinar amb precisió la procedència i la quantia dels fons consignats en els comptes de la fundació ni les despeses i pagaments efectuats per l’esmentada fundació en la seva totalitat». Ara bé, sí que ha pogut confirmar que «va abonar abundants despeses per l’ús d’avions privats i serveis d’allotjament originats per Joan Carles I, els seus familiars i pròxims», una cosa que el rei emèrit va regularitzar el febrer del 2021 amb autoliquidacions complementàries per l’IRPF corresponents als exercicis 2014-2018 d’un total de 4.416.757,46 euros.