La fiscalia afirma que els contractes de l’AVE a la Meca eren «calculadament ambigus», com els que oculten comissions

Les indagacions contra Joan Carles I es van iniciar precisament pel cobrament per la seva part de 64,8 milions d’euros que es van relacionar amb un presumpte pagament de comissions per la construcció de l’AVE a la Meca per un consorci d’empreses espanyoles. Els decrets diuen que «no existeixen elements o principis de prova que avalin raonablement el pagament de comissions el destí últim dels quals hagi sigut retribuir les autoritats o funcionaris públics responsables del projecte d’adjudicació».

Però just abans d’arribar a aquesta conclusió, també diu això: «A ningú s’oculta que aquests contractes, calculadament ambigus i retribuïts per imports significativament superiors al valor de qualsevol servei legítim que el mitjancer pugui proporcionar, permeten habitualment canalitzar el pagament a les autoritats o funcionaris involucrats en l’adjudicació, de manera que el mitjancer conservi per a ell una part del pagament i transfereixi a l’autoritat local el do acordat per haver guanyat el contracte».

Es refereix, per exemple, al firmat amb Shahpari Azzamy Zanganeh, que Joan Carles va comissionar a través d’una carta «per poder realitzar gestions» davant el príncep Bin Abdul Aziz. El contracte que ella va firmar pels seus serveis amb les empreses era equivalent al 2% del valor contractual del projecte, i després es va modificar una comissió fixa de 95.788.435 euros, dels quals va cobrar 34,8 euros i 46.172.927 rials saudites. Zanganeh, que continua sent investigada per Anticorrupció, també en va firmar un altre amb el príncep Abdulaziz bin Mishal per 120 milions d’euros més.

Suborn, corrupció i fiscals

Entre les dades que té en compte la fiscalia per determinar que no hi ha prou indicis per descartar que els 65 milions d’euros no fossin un regal de la monarquia saudita, sinó un delicte de corrupció en els negocis, hi figura la declaració de la mateixa Corinna Larsen, que va ser qui els va acabar rebent del que va ser el seu amant. L’empresària va explicar al ministeri públic que ella no tenia coneixement directe que fos una comissió, però així se l’hi va dir, tot i que la situava a través del pagament d’un empresari espanyol, «amb la qual cosa les dues hipòtesis resulten incompatibles entre si», conclou el decret.

Prèviament la fiscalia reprodueix el recorregut que en qualsevol cas van fer els diners saudites, que sí que seria enmarcable en un delicte de suborn passiu impropi, per haver-lo rebut un càrrec públic, en aquest cas, cap de l’Estat, però no serien perseguible, perquè estaria prescrit i protegit per la inviolabilitat. En qualsevol cas, allà també queda negre sobre blanc la manera com utilitza el compte suís d’una fundació panamenya, com és Lucum, per ingressar de manera opaca al fisc espanyol els 65 milions d’euros.

El decret quantifica la quota fiscal que no va pagar per aquests diners en aquells anys tant si l’hagués declarat com a donació, com si ho hagués fet com a IRPF, i determina que l’única que no ha prescrit és la del 2012, però no es pot perseguir perquè fins que no va abdicar no va deixar de ser inviolable. Les quantitats del primer exercici, del 2008, són milionàries (53 milions, si l’hagués declarat com a donacions i 28, com a renda). L’any que no hauria prescrit, com a IRPF hauria d’haver declarat 561.059 euros.

Afegeix que la seva conducta en relació amb aquesta quantitat «es tractaria d’un acte d’ocultació o encobriment del regal, en el seu cas, indegudament acceptat», cosa que inicialment permetria entendre que es compleixen els requisits del delicte de blanqueig o «autoblanqueig», però a continuació afegeix que falta el requisit de l’origen delictiu dels diners rebuts, en conductes prèvies a l’abdicació, per això entren dins de la inviolabilitat que la Constitució confereix a qui era cap d’Estat.

Donacions

El to acusatori del fiscal es relaxa a les altres parts d’aquestes diligències, les que l’emèrit ha pogut saldar a través de regularitzacions fiscals, que analitza a partir dels informes respectius de l’ONIF (Oficina Nacional d’Investigació del Frau). Explica que l’emèrit hauria d’haver tributat com a donacions els pagaments que van fer ell i familiars pròxims amb les targetes a nom de qui era el seu ajudant de camp el 2007, Nicolás Murga, i nodrides amb les transferències per 516,6 milions de l’empresari Allen Sanginés Krause, que també li va pagar serveis sanitaris per 95.365 euros i viatges per 471.673.

Es tracta d’un total de 22 donacions, totes, d’un import inferior als 120.000 euros necessaris perquè hi hagi delicte, i la conclusió és que l’emèrit fins i tot va ingressar 19.696 euros de més, perquè per evitar problemes també va pagar per aquelles per les quals per prescripció no se li podia exigir responsabilitat administrativa.

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Pel que fa als vols i allotjaments que la Fundació Zagatka, del seu cosí Àlvar d’Orleans, li va pagar, el decret declara saldat el deute amb Hisenda amb la regularització que va presentar el febrer de l’any passat, a partir de la qual, diu, es van conèixer aquests ingressos que no havia declarat anteriorment. L’únic no cobert per la regularització van ser les armes que li va comprar Zagatka. «El preu unitari de cada arma va ser de 27.999 euros, més el 21% d’IVA, cosa que dona un total de 101.636,37 euros», conclou el fiscal.

El decret nega que la regularització es produís després de conèixer-se que s’investigaven aquests pagaments per compte d’aquesta fundació, constituïda el 2003 i que el 2006 va incloure Joan Carles com a tercer beneficiari dels fons, condició en què apareixien altres membres de la família reial fins el 2018.