Sánchez agraeix la «unitat» del Congrés malgrat la divisió a Unides Podem

La «unitat» és la paraula clau que guia l’acció del Govern en la resposta a Rússia. És el que persegueix el president, a la qual es va aferrar ahir dimecres per explicar el gir i decidir enviar armes a Ucraïna de manera bilateral. «Unitat» que entén que va aconseguir en el Congrés i que no obstant, li ha suposat, disparar la tensió amb Unides Podem i ser testimoni de la patent divisió dins del mateix espai morat. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i amb ella els comuns, sí recolzen la mesura, però s’hi oposen les dues ministres de Podem, Ione Belarra, secretària general del partit, i Irene Montero.

Pedro Sánchez, no obstant, no va fer referència aquest dijous a aquestes tensions en el seu Executiu després de la seva visita a Guadalajara a la base operativa del Grup Especial d’Operacions (GEO), juntament amb el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page. El líder socialista va agrair la «unitat» que «es va viure i es va veure en tots els grups parlamentaris» ahir dimecres a la Cambra baixa, pel seu suport al seu Gabinet. «És fonamental també que tots els partits estiguin darrere del Govern i units a la resta d’Estats membres de la Unió Europea», va remarcar.

L’Executiu va rebre el recolzament de la dreta del Congrés –el PP, Ciutadans i fins i tot Vox, tot i que el seu líder, Santiago Abascal, li va demanar la dimissió–, dels nacionalistes catalans (JxCAT i PDECat), i fins i tot de part dels seus socis habituals (amb més o menys matisos, d’ERC, el PNB, Més País i Compromís), però es va emportar el rebuig de Bildu, la CUP i el BNG, a part de Podem. Per tant, sí que es va visualitzar un suport ampli de la Cambra, però també la distància amb els seus socis. El president va reconèixer la «discrepància» amb els morats, als quals va criticar la seva «equivocació». Però l’espai d’Unides Podem no era uniforme, pel recolzament sense fissures de Díaz i del titular d’Universitats, Joan Subirats, i del president del grup, Jaume Asens, tots dos dels comuns.

Per justificar el canvi de postura, que no va citar, Sánchez, aquest dijous, va al·legar que «Espanya és on ha de ser, amb els seus aliats a l’Aliança Atlàntica, amb la Unió Europea i amb tots els Estats membres en una resposta contundent». Després d’aquesta «resposta contundent» calia llegir l’enviament d’arsenal bèl·lic, i també la imposició de sancions duríssimes a Moscou.

Sánchez agradece a todos los partidos la "unidad" mostrada en el Congreso sobre Ucrania y defiende que el "mensaje más rotundo que se puede enviar a Putin es la unidad de toda la comunidad internacional" #Directo https://t.co/Jq5tyl4vye pic.twitter.com/ht5Vefow2i

— Europa Press (@europapress) 3 de marzo de 2022

Condemna aclaparadora a l’ONU

Notícies relacionades

Barcelona trenca les relacions institucionals amb Rússia

El petroli i el gas avancen a nous màxims històrics per la guerra

El cap de l’Executiu va recordar que el 24 de febrer passat, amb l’agressió russa sobre Ucraïna, Europa «va despertar de cop amb algunes imatges que semblaven superades, amb una invasió unilateral i atropellant la legalitat internacional d’una potència nuclear». Així que el missatge «més rotund» que la comunitat internacional pot enviar a Vladímir Putin és la «unitat», com es va veure també ahir en l’Assemblea General de l’ONU, que va condemnar l’atac per amplíssima majoria i va evidenciar l’aïllament de Moscou (141 vots a favor, per només cinc en contra i 35 abstencions). Unitat que també hi ha a Europa, va incidir.

Després de l’«execrable invasió» d’Ucraïna, el mandatari rus ha de saber, va dir Sánchez, que no es frenaran les sancions contra ell i els oligarques, contra el mateix país, per «aïllar-lo i asfixiar-lo econòmicament», perquè s’avingui a posar fi a una agressió «injusta i injustificada», respecti la sobirania nacional i la integritat territorial d’Ucraïna i la legalitat internacional. El president va posar èmfasi en la paradoxa que un membre nat del Consell de Seguretat de l’ONU i, per tant, garant de la legalitat internacional, sigui precisament el país que l’està «atropellant», i ha de ser «restablerta».