El Govern no impulsarà una reforma de la inviolabilitat del Rei: no hi ha «majories»

El Govern no impulsarà una modificació de la Constitució per reformar la inviolabilitat de la qual disfruta el Rei. Considera que no hi ha possibilitats d’armar la majoria qualificada necessària i no obrirà aquest meló.

La titular de Justícia, Pilar Llop, va ser taxativa aquest divendres, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. La figura de la inviolabilitat del cap de l’Estat està contemplada a la Constitució i ara com ara «no hi ha prou majories» per abordar una possible reforma, va al·legar. «El Govern està format per persones que complim la Constitució i demanem que, qui no compleixi la Constitució, que la compleixi, i respectem la independència del sistema judicial», va al·legar.

El debat s’ha reobert en els últims dies, des que la Fiscalia va arxivar les diligències que tenia obertes contra el rei Joan Carles I des del 2020. Les va tancar bé perquè els fets investigats estaven prescrits o perquè havien succeït abans del 2014, quan estava protegit per la inviolabilitat que la Carta Magna, en el seu article 56, confereix al cap de l’Estat. En anteriors moments es va suscitar aquest debat, l’acotar el blindatge total del qual gaudeix el Rei en els seus actes oficials, no en la seva vida privada, però mai ha quallat. La Constitució, en el seu article 168, salvaguarda especialment tot el concernent a la Corona.

Tocar el Títol II, de fet, requereix l’aprovació de la proposta de reforma per dos terços de Congrés i de Senat i la dissolució immediata de les Corts. Les noves Cambres han de ratificar aquesta decisió i estudiar el nou text constitucional, que ha de ser aprovat per majoria de dos terços de Congrés i de Senat, i després s’imposa un referèndum per a la seva ratificació. Es tractaria d’una reforma agreujada de la Carta Magna, que obligaria al consens del PSOE i el PP i de més forces, necessàriament.

I tot i que Unides Podem hagi apuntat que l’arxiu de les indagacions demostra que la Justícia «no és igual per a tothom», la posició oficial del Govern és una altra. L’Executiu, va dir Llop, «respecta absolutament les investigacions i opinions de la Fiscalia General de l’Estat que han sigut bolcades en el seu informe i en qualsevol investigació que realitzi dins de la seva pròpia autonomia i independència».

Notícies relacionades

Hisenda i el seu ‘desconeixement deliberat’ de les irregularitats del rei Joan Carles

Aquests són tots els delictes que la fiscalia atribueix al rei Joan Carles tot i exonerar-lo

A Llop també se li va preguntar per la renovació pendent del Consell General del Poder Judicial, més de tres anys parada. La ministra va admetre que el canvi de lideratge en el PP obre «un nou escenari». El pròxim líder dels conservadors, Alberto Núñez Feijóo, va dir, ha parlat de «sentit d’Estat». Ell mateix reconeixia dijous que estava disposat a arribar a acords amb l’Executiu que fossin «europeistes»

«Espero que ho demostri en una primera acció, que és renovar el CGPJ, una qüestió d’Estat que afecta la imatge i prestigi institucional i internacional i que afecta l’Estat de dret i la democràcia», li va indicar Llop. La titular de Justícia li va posar un segon deure, «un segon gest important, que és posar el cordó democràtic a l’extrema dreta», a Vox. El cap de la Xunta va assegurar no compartir el «discurs» de la formació de Santiago Abascal, però no va descartar haver d’arribar a algun pacte amb ella.