Un magistrat del Constitucional defensa que el president del TSJC no havia de jutjar Torra

La nova composició del Tribunal Constitucional després de la renovació ha fet que, als magistrats que solien discrepar de la posició majoritària, s’hi afegeixi Ramón Sáez Valcárcel, que escriu un vot particular pràcticament per totes les decisions adoptades. Pel que fa a la sentència que va confirmar la condemna de l’expresident de la Generalitat Quim Torra per desobediència per no retirar els llaços grocs dels edificis públics catalans, el magistrat, que s’adhereix al subscrit pel seu company Juan Antonio Xiol, defensa que se l’havia d’haver emparat per dues vulneracions de drets fonamentals: el dret fonamental al jutge imparcial i el principi de proporcionalitat de les penes, perquè la inhabilitació imposada li va suposar la pèrdua del seu càrrec.

En el seu vot particular, Ramón Sáez considera «raonable i legítim el dubte sobre la posició institucional» que va mantenir Torra sobre el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, que va formar part del tribunal que el va condemnar a inhabilitació, malgrat que va admetre a tràmit la querella per la qual se’l va jutjar i havia opinat en roda de premsa sobre l’acord de la Junta Electoral Central de retirada dels símbols dels edificis de la Generalitat, en què es va basar la condemna per desobediència.

A més, en un acte al Col·legi d’Advocats va manifestar la repulsa a la qualificació de «presos polítics» d’un dels intervinents abandonant la sala, quan era aquest el missatge que incorporaven les pancartes amb llaços grocs objecte del judici, en què es va debatre si la llibertat d’expressió donava cobertura a l’actuació de l’acusat.

Sáez argumenta que «per garantir el dret fonamental al jutge imparcial i excloure tota ombra de parcialitat, s’ha elaborat la teoria de les aparences, acceptada com a estàndard d’enjudiciament als instruments internacions sobre l’estatut del jutge, amb la pretensió de reforçar la confiança dels ciutadans en els seus tribunals i propiciar la imatge sobre l’absència de prejudici en el jutge del cas.

La imparcialitat té una dimensió objectiva que es preocupa per la posició institucional, al marge de la conducta personal, i avalua si ofereix prou garanties per excloure qualsevol dubte raonable. Aquest examen no qüestiona la professionalitat del jutge ni la seva capacitat per a la independència i la imparcialitat, només atén la posició institucional en el procés com a tercer aliè i indiferent. Aquells actes comprometien la seva imatge d’imparcialitat.

Perdre el càrrec

Notícies relacionades

Com més població, més recursos

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

L’altre motiu pel qual considera que s’havia d’haver emparat Torra és per la proporcionalitat de la pena, ja que va perdre el seu càrrec en conseqüència, per l’extensió injustificada de la pena d’inhabilitació especial del càrrec de president de la Generalitat, que comportava la seva pèrdua, el càrrec de diputat autonòmic i la incapacitat per obtenir un altre càrrec de representació en tots els nivells, locals, autonòmics, estatals i europeus. Com que el càrrec parlamentari no s’havia utilitzat per cometre la desobediència, la condemna era imprevisible, segons Sáez.

Per la seva banda, Juan Antonio Xiol defensa en el seu vot la conveniència d’haver obert el tràmit per a l’eventual plantejament d’una qüestió (interna) d’inconstitucionalitat davant els dubtes fundats que li suscitaven des de la perspectiva del principi de proporcionalitat penal, en relació amb el dret d’accés als càrrecs públics. Considera que les raons de la majoria no aconsegueixen aclarir els dubtes que, des de la perspectiva del principi de proporcionalitat penal, li provoca l’efecte automàtic i indefectible de la pèrdua definitiva del càrrec públic en els termes que plantegen el demandant d’empara i part de la doctrina penal espanyola.