Félix Bolaños: «Fins que Putin no retiri l’últim soldat rus d’Ucraïna, continuaran les sancions»

L’entrevista, concedida al diari ‘Levante’, del mateix grup editorial que EL PERIÓDICO, té lloc després de gairebé 24 hores al País Valencià i diverses trobades amb Ximo Puig, hores d’immersió en l’agenda valenciana. El ministre de la Presidència es mostra sensibilitzat amb l’infrafinançament valencià. Però evita compromisos temporals. Són temps de guerra i Bolaños presideix el comitè de seguiment. Inevitable començar amb Ucraïna.

  

¿El Govern tenia indicis d’una intervenció militar russa a Ucraïna?

El Govern estudiava diferents escenaris i el més greu era el que s’ha materialitzat.

¿Per què el canvi de criteri sobre l’enviament d’armes? ¿Què ho justifica: quedar-se aïllats en el marc europeu?

Anem prenent les decisions gairebé al dia en l’àmbit europeu i espanyol i la posició d’Espanya en aquest punt és la posició de la Unió Europea.

La UE la va adoptar abans que Espanya.

Es va anar decantant. Per nosaltres no és una decisió fàcil. Ningú vol la guerra. Ens horroritza. Però no podem permetre que hi hagi una invasió brutal per part de Putin i que no donem als ucraïnesos la capacitat de defensar-se. Seria deixar-los perquè siguin massacrats. Per tant, aquesta decisió es va madurant.

¿Aquest cop la pancarta no és ‘no la guerra’ sinó ‘no a la invasió’?

Aquest Govern està amb el ‘no a la guerra de Putin’ i vol ajudar Ucraïna amb recursos humanitaris (ja n’hem enviat més de 20 tones) perquè pugui defensar els seus valors contra un exèrcit de superioritat considerable. Perquè aquesta guerra és contra un territori i una població, però també contra els valors europeus, que estan en joc.

¿De la decisió de l’enviament d’armes en van parlar amb la vicepresidenta Yolanda Díaz i les ministres de Podem o va ser cosa del president?

És una decisió que adopta el president, com totes les importants, però es va informar prèviament tant la vicepresidenta Yolanda Díaz com la ministra Ione Belarra. Les dues ho van saber amb temps.

A vostès, com a socialistes, la divisió d’Unides Podem no els va pas malament, ¿oi?

No desitjo una situació complicada dins l’espai d’Unides Podem. Respecto molt la posició d’aquesta part en aquesta matèria, però la posició del Govern és d’ajuda al poble ucraïnès perquè es pugui defensar.

¿L’enviament de tropes està descartat?

Del tot. Sí que hem reforçat la presència espanyola en dispositius ja existents de l’OTAN. Per exemple, a Letònia enviarem 150 militars més. Ho fem per preservar la pau. Que sigui dissuasori.

Ara estem en ple conflicte. ¿Veu alguna sortida que recompongui un mapa europeu d’estabilitat a mitjà termini?

Envair Ucraïna és una decisió gravíssima, també per a l’estabilitat del continent, i és una decisió que serà difícil revertir perquè torni una certa normalitat a la zona. No podem permetre que es posin en risc els valors europeus i democràtics. Les sancions contra Rússia ja estan fent mal i Putin ha de saber que fins que no es retiri l’últim soldat rus del territori ucraïnès, continuaran en vigor. 

Josep Borrell diu que la UE és un jardí i el món és una jungla i que s’ha d’espavilar per tenir el jardí en condicions. ¿S’ha d’anar cap a un exèrcit europeu o una estructura de defensa de la UE?

Hem de reforçar tots els mecanismes de col·laboració. Els deliris de grandesa de Putin d’una gran Rússia han topat amb una gran Europa, perquè està unida i perquè és solidària amb el poble ucraïnès. Aquesta és la UE que necessitem. És la gran Europa que està demostrant a Putin que els valors europeus no només són dins la UE. 

Parlant de política espanyola, ¿Alberto Núñez Feijóo és bo per Espanya?

Doncs ho comprovarem amb fets. La primera cosa per saber si Feijóo és un home d’Estat, responsable i que creu en els valors europeus és si permetrà que a Castella i Lleó governi la ultradreta, un partit contrari als valors europeus, xenòfob i masclista. Si hi pacta, està anant en sentit contrari a totes les forces liberal-conservadores d’Europa. 

¿Vostès, com a socialistes, li facilitaran no pactar amb l’extrema dreta?

El president del Govern va fer una oferta: si el PP comprèn que pactar amb la ultradreta a Castella i Lleó i en qualsevol altra comunitat és contrari als interessos del nostre país, el PSOE estarà disposat a facilitar-los la governabilitat a Castella i Lleó.

¿Com a gran coalició PSOE-PP o és una perspectiva no desitjable?

No crec que pogués ser una alternativa. Es poden facilitar governabilitats si ens expliquen que no es pot pactar amb la ultradreta en cap territori d’Espanya. 

La lectura del moment actual d’alguns dirigents és que ja no hi ha una dialèctica dreta i esquerra, sinó radicals d’un extrem i l’altre davant de moderats, que serien el PP i el PSOE. ¿Aquesta lectura el convenç?

No em sembla gaire adequada. A Espanya hi ha moltes forces polítiques i han de ser-hi, representen la pluralitat del nostre país. Gairebé totes han tingut responsabilitats de govern i no hi ha hagut cap risc per a la democràcia, els consensos fonamentals o la igualtat de gènere, totes han estat dins el marc europeu i els valors democràtics. Tanmateix, hi ha un partit, que és la ultradreta, que qüestiona aquests consensos. Per tant, hi ha dos territoris.

¿En tot cas, Feijóo és millor que Casado per a Espanya?

En aquest debat pel lideratge del PP no ens hem d’immiscir. Si Feijóo vol ser bo per Espanya, ho ha de demostrar amb fets. E primer lloc, no pactant amb Vox a Castella i Lleó; en segon lloc, complint la llei i renovant el Consell General del Poder Judicial i. en tercer, dialogant i intentant que puguem arribar a grans acords. Va ser incomprensible que el PP no recolzés la reforma laboral. Volia perjudicar tothom.

¿El Govern ha tingut res a veure amb les investigacions sobre el germà de Díaz Ayuso, com ella va dir?

Permeti’m que no comenti falsedats. No hi hem tingut absolutament res a veure. Era una mentida enorme. 

¿Al Govern li suposa un problema que torni el rei emèrit?

És una decisió que adoptarà el rei emèrit de manera dialogada amb la Casa Reial i el que farà el Govern serà acompanyar aquesta decisió i veure com es podria posar en pràctica.

¿Apujar impostos, com proposa l’informe sobre la reforma fiscal, està descartat en aquest moment de guerra? 

L’informe dels experts es va presentar dijous i consta de 800 folis. Convé llegir-lo abans d’opinar, això és el que farà el Govern. No condiciona ni vincula les decisions que adopti.

La ministra María Jesús Montero va dir que durant la situació de guerra no hi hauria reforma fiscal. I abans va vincular la reforma fiscal i la del finançament autonòmic. ¿Vol dir que es dona carpetada al finançament autonòmic en aquesta legislatura?

Des del Govern d’Espanya hem fet el primer pas per desbloquejar un acord de finançament autonòmic després d’anys en què no es va tractar. El Govern ha fet una proposta a les comunitats; n’hem de parlar i consensuar-la i és conscient de l’infrafinançament del País Valencià. Estem treballant perquè aquest gran acord de finançament autonòmic es porti a terme, però fins aleshores el Govern té un compromís indiscutible amb el País Valencià que està en les xifres: durant dos pressupostos seguits, la inversió en l’autonomia és del 10%; durant els gairebé quatre anys de govern de Pedro Sánchez s’hi han transferit 12.000 milions més que en els quatre anteriors i en aquests Pressupostos s’ha establert una cosa que no s’havia fet mai i que no s’ha fet amb cap altra comunitat, que és una partida específica de 300 milions per a inversions. 

¿Llavors, és possible garantir que la reforma estarà en aquesta legislatura?

Aquesta pregunta se li ha de fer a molta gent. A molts presidents autonòmics, també al Govern i al principal partit de l’oposició i el senyor Feijóo, perquè ha sigut una de les persones que més qüestionava un finançament que podria afavorir el País Valencià. A veure si en som capaços entre tots. Però no puc comprometre cap data perquè no està en les nostres mans.

¿Es descentralitzaran organismes de l’Estat que ara són a Madrid, com Ximo Puig defensa?

Ja vam aprovar uns criteris per desconcentrar organismes de nova creació. 

Hi ha una diferència.

Sí, per respecte també als drets dels treballadors d’aquests organismes. El que es pretén és que hi hagi entitats fora de Madrid per redistribuir el creixement econòmic i la riquesa i per pal·liar l’Espanya buidada. Ja ha començat, perquè la plataforma intel·ligent de destinacions turístiques és a Benidorm. Espanya és molt més que la seva capital.

¿Però Ports de l’Estat continuarà a la capital, tot i que no tingui mar?

Ports de l’Estat està en tots els llocs que tenen un port i és de l’Estat. En aquests moments no tenim cap anàlisi sobre on se centralitza. 

¿No és un gest de centralisme i visió radial d’Espanya que l’expansió de les xarxes de tren des del centre sigui tan forta que l’estació d’Atocha ja no ho suporti i ho hagin de pagar els viatgers del País Valencià, que tindran com a destí Chamartín, condemnats a una destinació final més allunyada del centre de Madrid i a un viatge més llarg? ¿Té solució?

S’està fent un esforç d’inversió perquè la xarxa de l’AVE arribi a moltes ciutats. Això significa que durant un temps, per la saturació d’Atocha, alguns trens van a Chamartín.

Un temps que són sis anys, segons la ministra de Transport. 

Sí, però he sigut conscient de quin és el sentiment social que hi ha amb aquesta mesura i aquest dilluns el conseller d’Infraestructures es reunirà amb el Govern per buscar una solució al més aviat possible. Però pensi que estem intentant connectar tot el corredor mediterrani amb el nord d’Espanya sense canviar de tren. També s’ha de posar en relleu. I també li dic sobre aquest desenvolupament radial que estem fent una aposta molt potent pel corredor mediterrani. Hem construït gairebé 250 quilòmetres en aquests quatre anys. I el corredor no passa per Madrid. 

¿La negativa a cedir temporalment la Dama d’Elx a aquesta ciutat és un altre gest de centralisme?

D’altres vegades s’ha cedit, però és imprescindible tenir garantit que no patirà cap desperfecte i els informes tècnics desaconsellen completament traslladar-la, auxñi que no podem posar en risc el patrimoni cultural del nostre país.

Notícies relacionades

Junts vincula el seu suport al repartiment de migrants al traspàs de les competències en immigració

Els catalans suspenen per primera vegada el servei de Rodalies, segons el CEO

És difícil d’entendre que fa deu anys es permetés.

La tècnica va avançant.