Pedro Sánchez, a Letònia: «La unitat a l’OTAN és més forta que mai»

Amb una guerra devastadora que està destruint Ucraïna, provocant centenars, milers de morts, la Unió Europea i l’OTAN volen mostrar a Vladímir Putin el seu poder militar. Exhibir la fortalesa del món davant les seves ànsies imperialistes, advertir-li que ha de frenar ja i, sens dubte, no anar un pas més enllà perquè es trobarà el mur d’Occident.

Pedro Sánchez, a Espanya, ha repetit aquest missatge des que va arrencar l’atac a Ucraïna. Però també el va reiterar aquest dimarts al flanc est europeu, a la base militar de l’OTAN a Adazi, Letònia, a poc més de 100 quilòmetres de la frontera amb Rússia. «El vincle transatlàntic és més fort que mai», va assenyalar el president, en una compareixença conjunta amb el primer ministre letó, Arturs Krisjanis Karins; el ‘premier’ del Canadà (la nació marc d’aquesta missió), Justin Trudeau, i el secretari general de l’Aliança, el noruec Jens Stoltenberg. Tots quatre, més la titular de Defensa canadenca, van oferir una roda de premsa cap a les sis de la tarda (una hora menys a Espanya), sota una intensa nevada i davant una poderosíssima imatge: carros de combat, vehicles mecanitzats i cuirassats i material de transport militar.

L’espectacular teló de fons parlava tant com les paraules dels quatre dirigents. Perquè tots ells van coincidir en el mateix missatge: l’OTAN està forta, unida, és sòlida i està disposada a respondre si fos necessari. «Som aquí per protegir qualsevol centímetre de territori aliat. Mentre estiguem tots junts, estarem tots fora de perill. Som l’aliança més forta de la història. Tots per a un i un per a tots. Ho farem tot per protegir els aliats. En aquest moment perillós estem units als dos costats» de l’Atlàntic, «l’OTAN mai havia estat més unida i amb més determinació», va dir expressivament Stoltenberg. Ell va ser, sens dubte, el més contundent dels oradors.

El secretari general de l’OTAN, en la mateixa línia expressada per Sánchez, va afirmar que Putin volia debilitar els aliats, obrir esquerdes, però ha aconseguit l’efecte contrari: cohesionar-los per fer front a Rússia. L’objectiu (i això era el que buscava la impressionant foto d’aquest dimarts a Adazi) és remarcar a Moscou que «el compromís amb l’article 5» del Tractat de l’Atlàntic Nord és «absolut», fet que implica que si Rússia ataca un dels 30 membres de l’OTAN, els altres acudiran a defensar-lo. «Estarem tots units en l’article 5», va aprofundir Trudeau.

El cost seria «més gran» si no s’actués

«Els aliats de l’OTAN estem units. El nostre compromís principal és amb la pau. Totes les nostres accions van encaminades cap a la dissuasió per evitar la confrontació. És un acte d’agressió a la seguretat d’Europa», va completar, per la seva banda, Sánchez.

Després que els EUA anunciessin que prohibeix la importació de petroli i gas russos, la pregunta era òbvia: ¿farà Europa el mateix? El president espanyol, no obstant, no va voler anticipar quines seran les pròximes sancions que els Vint-i-set imposaran a Putin i als oligarques que sostenen el règim, perquè està obert el debat al si de la UE i a aquest viatge segueix un altre a París, a la cimera informal de líders a Versalles d’aquest dijous i divendres. La guerra també tindrà un impacte econòmic a tot el món, també a Espanya, però «més gran seria el cost si no actuéssim en contra de Putin», va recordar. El Govern, a més, i malgrat les tensions que puguin tornar a disparar-se amb Podem, no es mourà de la unitat d’acció amb els seus aliats a la UE i a l’OTAN. «Espanya és on ha de ser i farà el que ha de fer», va garantir.

Sánchez va arrencar la seva atapeïda agenda d’aquest dimarts amb una reunió amb el primer ministre letó a Riga, en la qual tots dos van repassar la situació a Ucraïna i van abordar un dels temes que centraran la cimera informal de líders a Versalles, aquest dijous i divendres: l’energètic. Tots dos van coincidir en la importància de l’autonomia estratègica i van reafirmar la importància que la UE «busqui i reforci alternatives». Després tots dos es van traslladar a la base militar d’Adazi i, amb Stoltenberg i Trudeau, van passar revista a les tropes. El president es va reunir de manera bilateral amb el líder de l’OTAN i el ‘premier’ canadenc abans de la compareixença conjunta de la tarda. En tot moment els quatre dirigents van mostrar sintonia i afinitat política.

El mandatari socialista volia llançar el missatge, amb aquesta visita a Letònia, que Espanya «serà on ha de ser i farà el que ha de fer», havia avançat els periodistes a l’avió que el va conduir al país bàltic. Va pretendre evidenciar el «compromís» d’Espanya amb l’OTAN i el reforç del flanc oriental i el recolzament a les exrepúbliques soviètiques. 

«Estem preparats»

La missió aliada ‘enhanced Forward Presence’ (eFP) de la base militar d’Adazi està liderada pel Canadà, però Espanya, present des de l’arrencada (2017), és el segon contribuent en efectius: als 350 soldats que estaven ja destacats s’hi estan sumant en aquests dies 150 més (d’aquest reforç ja n’han arribat 25), igual que el Canadà afegirà 130 homes i dones als gairebé 500 que ja té desplegats. En total, a la base treballen 1.500 militars, i s’acostarà als 2.000 després de les últimes aportacions d’Espanya i el Canadà.

Notícies relacionades

Guerra Rússia-Ucraïna avui: última hora en directe

La xifra de refugiats d’Ucraïna ja supera els dos milions, segons l’ONU

L’Aliança va activar, després de l’atac de Rússia a Ucraïna el 24 de febrer, el GRP (Graduated Response Plans), el permís que habilita el comandant suprem dels aliats a Europa per assumir l’autoritat de totes les tropes de l’OTAN, incloses les de molt alta disponibilitat, que poden desplegar-se ràpidament, entre cinc i set dies. Aquesta és la primera de les tres fases del GRP. Els soldats espanyols a la missió fan maniobres de perfeccionament i exercicis de tir, i indiquen que «no ha canviat la situació» des de l’esclat del conflicte i l’activació del GRP. 

«Es tracta d’enviar el missatge clar a Moscou que estem preparats», explicaven fonts de l’equip de Sánchez. En tot moment, va incidir el president, es busca visualitzar la «unitat» dels aliats en l’estratègia de «dissuasió». Òbviament, no de defensa, ja que fins ara Rússia no ha atacat cap país integrant de l’OTAN. Això obligaria a activar l’article 5 del Tractat de l’Atlàntic Nord, el qual disposa la defensa mútua dels socis si un d’ells és agredit. Però la participació de l’Aliança desencadenaria un conflicte bèl·lic a més escala, una tercera guerra mundial. Occident no se situa en aquest escenari, però sí que vol advertir Putin que no s’arrugarà si és necessari.