Investigació
Notícia bomba: no va ser Pedro Sánchez qui va desterrar el rei Joan Carles a Abu Dhabi
El rei emèrit segueix pendent de la sentència del jutge anglès Matthew Nicklin, a qui ha demanat immunitat davant la demanda de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein per assetjament
El 5 de gener del 2022, al complir 84 anys, Joan Carles I va escriure un missatge de resposta a una felicitació personal a Madrid que indagava sobre el seu estat. «Bé. Esperant que a la senyora Dolores se li ocorri tancar el cas», va contestar, referint-se a la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado. Alhora, una campanya de mitjans afins al rei emèrit, en alguns casos dels que havien publicat, basant-se en la promesa de la mateixa fiscal general el 5 d’octubre del 2021, que les diligències seria arxivades en poques setmanes, va acusar Dolores Delgado de retardar maliciosament l’autorització dels decrets d’arxivament.
La realitat: els inspectors de l’Organització Nacional d’Investigació del Frau (ONIF), l’organisme de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) que prestava auxili a la Fiscalia del Tribunal en l’examen de les dues regularitzacions presentades per Joan Carles I per valor total de 5.074.295,68 euros, encara, segons va informar aquest diari, repassava el treball d’«afinació» d’aquestes regularitzacions.
Segons es llegeix en el punt dissetè del decret firmat pel fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, on es delimita la investigació, els inspectors van elaborar els últims dos informes sobre les regularitzacions esmentades amb data 19 de gener del 2022. Amb aquests treballs finals, els fiscals van completar el seu propi informe sobre l’arxivament de les diligències en els següents 40 dies, fins al 2 de març del 2022.
Reacció exprés
La pressa que semblava exhibir Joan Carles I també s’ha manifestat en la celeritat amb què ha reaccionat davant l’arxivament. El dissabte 5, tres dies després que es coneguessin els decrets, va enviar una carta al seu fill, el rei Felip VI.
Però ja no hi havia pressa. Joan Carles I i Felip VI –la carta va ser difosa per la Casa de sa Majestat el Rei– han decidit prendre’s el retorn amb prudència.
«Coneguts els decrets de la Fiscalia General de l’Estat segons els quals s’arxiven les investigacions de les quals he sigut objecte, em sembla oportú considerar la meva tornada a Espanya, tot i que no de manera immediata», assenyala el rei emèrit.
«Prefereixo, en aquest moment, per raons que pertanyen al meu àmbit privat i que només a mi m’afecten, continuar residint de forma permanent i estable a Abu Dhabi, on he trobat tranquil·litat, especialment en aquest període de la meva vida. Tot i que, com és natural, tornaré amb freqüència a Espanya...», prossegueix. «Tant en les meves visites com si en el futur tornés a residir a Espanya, és el meu propòsit organitzar la meva vida personal i el meu lloc de residència en àmbits de caràcter privat...», adverteix.
Segona contrició
Joan Carles I no repeteix les paraules després del seu safari de Botswana, l’abril del 2012, però es mostra comprensiu amb la seva necessitat de mantenir distància respecte a Felip VI. «Soc conscient de la transcendència per a l’opinió pública dels esdeveniments passats de la meva vida privada i que lamento sincerament», apunta. «Com també sento orgull per la meva contribució a la convivència democràtica i a les llibertats a Espanya...», assevera.
Felip VI, al seu torn, com en una representació no sense aire de Shakespeare, acaba: «Sa Majestat el Rei respecta i comprèn la voluntat de Sa Majestat el Rei Joan Carles expressada a la seva carta».
Tot i que dues jurisdiccions penals –Suïssa i Espanya– han arxivat les investigacions en queda una tercera oberta: la jurisdicció civil del Regne Unit. La demanda que ha presentat contra Joan Carles I el seu examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein per assetjament, seguiment il·legal d’agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i difamació, està pendent d’una sentència sobre l’argument de la immunitat presentada per la defensa de Joan Carles I, que invoca la seva condició d’ex cap d’Estat i membre de la família reial espanyola.
Si el jutge britànic, Matthew Nicklin, rebutja aquesta immunitat, el procediment civil obre la investigació i pot desembocar en judici; si admet la immunitat la demanda decau automàticament. En la vista del mes de desembre passat, en el Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, l’advocat de Joan Carles I no va poder presentar un certificat oficial sobre el contingut de l’estatus de l’emèrit, i va pretendre que el seu client al ser membre de la família reial ho era també de la institució monàrquica.
Tornar o no tornar
Joan Carles I recorda en la seva missiva al seu fill que el seu trasllat fora d’Espanya l’agost del 2020 es va fer per «facilitar l’exercici de les teves funcions».
Tant els expresidents Mariano Rajoy com José María Aznar i Felipe González han declarat que Joan Carles I ha de tornar a Espanya. Però Rajoy ha anat més lluny que els seus antecessors.
«Si jo hagués sigut president del Govern, asseguro que no seria a Abu Dhabi de cap manera», ha declarat Rajoy. «Si ha sigut una decisió de la Casa Reial, el Govern ho té molt fàcil: que digui el president del Govern que torni a Espanya. Ja està. Si diu que no té res a veure amb la decisió que sigui a Abu Dhabi, que ho digui públicament, igual que ho dic jo. Ho té molt fàcil».
L’expresident, a més, ha intentat explicar que Pedro Sánchez està condicionat en aquest assumpte per Unides Podem. «És profundament injust el que està ocorrent en aquest moment i, a més, difícil d’explicar. No s’entén que hi hagi un Govern condicionat per grups polítics com els que hi ha prenent decisions i que el cap de l’Estat durant 40 anys sigui a Abu Dhabi. Això té molta tela per explicar-ho. Algú hauria d’explicar per què no és aquí ja».
Notícies relacionadesFinalment, la decisió de mantenir-se com a resident a Abu Dhabi, ¿es pot explicar perquè Joan Carles I ha optat per declarar els seus impostos als Emirats Àrabs Units (EAU)?
Tampoc. Segons el conveni entre el Regne d’Espanya i els Emirats Àrabs Units per evitar la doble imposició i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos de la renda i patrimoni del 2006, modificat el 22 de desembre passat, per ser resident fiscal allà (article 4.1) és necessari tenir la nacionalitat emiratiana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Tomé tensa la selecció
- Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk
- ‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid
- Exposició París era una festa que cap pintor català es volia perdre
- La xacra de la corrupció Sánchez desafia Aldama a presentar proves i titlla de "fals" el seu relat
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- BAGES Construir amb llistons de fusta solidaris
- ANOIA Jorba celebra un mercat de productes de proximitat
- Ruta per la DO EMPORDÀ Perelada, temple del vi
- AGENDA DE BARCELONA Barcelona contra la violència masclista