Sánchez no es dona per satisfet amb el comunicat del rei emèrit i creu que deu «una explicació» als espanyols

El rei Joan Carles podia pensar que amb la carta que va enviar al seu fill el 5 de març, i que es va conèixer ahir dilluns, ja estava tot fet. Anunciava que es quedaria de forma «permanent i estable» a Abu Dhabi, que visitaria «amb freqüència» Espanya, allotjant-se en residències de caràcter privat (i no a la Zarzuela ni a càrrec de l’erari públic). I afegia que era conscient de la «transcendència per a l’opinió pública dels esdeveniments passats» de la seva vida «privada», i que ho lamentava «sincerament». Aquest era l’estil de l’escrit remès a Felip VI i fet públic per la Casa del Rei, però no és, en absolut, el que satisfà el Govern. Pedro Sánchez continua creient que el monarca emèrit deu «una explicació» als espanyols, perquè no són «acceptables» els fets que va descriure la Fiscalia a l’arxivar les diligències contra ell. 

El president ha sigut sempre el que ha marcat la pauta en la resposta a la investigació que es va obrir contra Joan Carles I. El més contundent. Qui primer va parlar d’informacions «pertorbadores», un mes abans que hagués d’expatriar-se. El que anava bastant més enllà que els seus ministres. El primer que va dir, al Gabinet, fa uns mesos, que havia de donar explicacions dels fets. Aquest dimarts també s’ha avançat, durant una conversa informal amb els periodistes en el vol que el traslladava de Madrid a la base militar de l’OTAN a Adazi (Letònia), on passarà tot el dia per visitar les tropes espanyola allà desplegades i escenificar la seva aposta inequívoca per la unitat de la UE i de l’Aliança contra Rússia. 

Sánchez va confirmar que ahir dilluns va ser informat prèviament per la Zarzuela del sentit de la carta escrita per Joan Carles I. «I vam acusar recepció [al Govern]. El que no és acceptable són les informacions que hem conegut en aquest temps, que són decebedores. Creiem que deu una explicació als espanyols», va indicar a la premsa. 

El president va afegir que el comunicat emès per la Casa Reial –que certifica que l’emèrit es mantindrà als Emirats Àrabs, on disposa de tota mena de comoditats i està cuidat pel príncep hereu, Mohammed bin Zayed– és producte d’un «acord entre els dos reis». És a dir, entre Felip VI i el seu pare, en què l’Executiu no ha intervingut. 

Sense «majories» per a la reforma constitucional

«Nosaltres vam acusar recepció», va tornar a dir Sánchez, emfatitzant, per tant, la posició que el seu Gabinet ha mantingut tot aquest temps en què estava en debat el retorn de l’emèrit: aquesta pregunta, argumentava una vegada i una altra l’Executiu, l’havia de respondre la Direcció de l’Estat. Dit d’una altra manera, el Govern entenia que la decisió que l’emèrit retornés a Espanya una vegada es tanquessin les investigacions de la Fiscalia contra ell requeia en l’actual Rei, a qui la Moncloa sempre ha mantingut a resguard de la polèmica. 

No obstant, les paraules d’aquest dimarts de Sánchez eren molt eloqüents per la seva duresa contra l’emèrit. De la reflexió del president es desprenia que no n’hi ha prou amb la disculpa pública verbalitzada per ell, perquè la Fiscalia ha detectat comportaments presumptament il·legals, que o bé han prescrit o bé no es poden judicialitzar perquè estan coberts pel paraigua de la inviolabilitat, que el va protegir fins el 19 de juny del 2014, quan va cedir el tron al seu fill. El Govern, doncs, posa el focus en la duresa dels decrets del ministeri públic, més enllà que no puguin tenir recorregut penal. L’excap de l’Estat, de fet, va regularitzar més de cinc milions d’euros per no haver pagat en el seu moment Hisenda. 

Tancades les indagacions de la Fiscalia, ¿és moment ara d’emprendre les reformes en favor de la transparència que el mateix president va prometre el desembre del 2020? Sánchez va respondre als periodistes que les reformes que hagin d’emprendre’s no són una qüestió «que impliqui només el Govern», sinó que depèn també de la Casa del Rei. «I quan n’hi hagi notícies, us ho direm», va replicar totes les vegades que se li van demanar concrecions. També quan se li va inquirir si, com va publicar aquest diari, una possibilitat és que la inviolabilitat del cap de l’Estat s’acoti per la via de la llei orgànica i no per una reforma constitucional. 

Sánchez sí que va arribar a expressar, l’octubre passat, que la figura de la immunitat total que la Carta Magna consagra al seu article 56 és una institució arcaica, que s’hauria de revisar, però tot seguit admetia que no hi havia prou majories per canviar-la. La llei fonamental del 1978 estableix que tot el que fa referència a la Corona (títol II) necessita un consens de dos terços del Congrés i Senat, dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions, dos terços de les noves Cambres i referèndum. Divendres passat, la ministra de Justícia, Pilar Llop, insistia en la idea que no hi ha «majories» per procedir a aquesta reforma agreujada de la Carta Magna, per a la qual seria imprescindible (tot i que no suficient) l’acord del PSOE i PP. 

Conversa amb Díaz i Montero

El cap de l’Executiu va ser preguntat per un altre afer que ha recorregut l’actualitat en els últims dies. L’enviament bilateral d’armes a Ucraïna, que ha sigut rebutjat per les ministres de Podem, Irene Montero i Ione Belarra, però sí que ha estat recolzat per la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i els responsables de Consum i Universitats, Alberto Garzón (al seu torn líder d’IU) i Joan Subirats. 

Diumenge, Belarra va integrar el PSOE al ‘pack’ de «partits de la guerra». L’endemà, la tensió es va anar rebaixant: Isa Serra, portaveu de Podem, va puntualitzar que en aquesta expressió no incloïen els socialistes, i que no abandonarien l’Executiu. La marxa enrere va ser possible per diverses converses encreuades. Sánchez va parlar primer amb Díaz, i el seu escuder, Félix Bolaños, va fer el mateix amb Montero i Belarra. A més, el president també va conversar amb la ministra d’Igualtat en l’acte central del 8-M, ahir dilluns a la tarda al Cercle de Belles Arts de Madrid. No ho va fer amb la responsable de Drets Socials i Agenda 2030. 

El president va deixar clar que actuaria com ja va advertir davant el comitè federal del seu partit, diumenge passat: «El Govern farà el que ha de fer. Espanya serà on ha de ser». El PSOE està a la «banda correcta» de la història i «té clar qui és l’agressor [Rússia] i qui l’agredit [Ucraïna]». 

El perquè de la rectificació 

Sánchez, no obstant, no vol aturar-se en la disputa interna, al seu Govern i al si d’Unides Podem. «El que tenim davant [la guerra a Ucraïna] és tan gros i greu que transcendeix la dinàmica» del soci minoritari de la coalició, va dir, i a més està convençut que «la majoria social» està d’acord amb la posició que defensa el PSOE. 

Notícies relacionades

Pedro Sánchez, a Letònia: «La unitat a l’OTAN és més forta que mai»

Joan Carles I anuncia que continuarà residint a Abu Dhabi

És cert, però, que el mateix president va rectificar fa una setmana. Primer va assegurar que enviaria equips letals a través de la UE i després, dimecres passat al Congrés, que es canalitzaria també l’entrega d’armament de manera bilateral. Sánchez va justificar que aquest tipus de crisi «evoluciona dia a dia», que sempre ha cregut en la necessitat d’una resposta «unitària» contra Putin i que, al veure «discrepàncies» en altres grups, sobretot del PP, va decidir fer el tomb. 

Segons el parer de Sánchez, a més, és clau la cimera de l’OTAN que acollirà Madrid a finals de juny. Serà una «fita molt rellevant» en la història de l’Aliança, ja que es definirà el nou concepte estratègic i es refermaran les relacions entre l’OTAN i la UE. De fet, per primera vegada se celebrarà un sopar informal entre les dues organitzacions internacionals.