Feijóo es prepara per controlar el PP per fases i conviure amb Ayuso

El president de la Xunta ha entrat a Gènova, 13, amb 55.000 firmes de companys de tot Espanya, tota una exhibició de poder que deixa clar el recolzament intern amb què compta de cara al congrés extraordinari de l’1 i 2 d’abril a Sevilla. Dijous a la tarda, el comitè organitzador del congrés anunciarà qui són els candidats. També ha reunit un centenar de firmes, el mínim necessari, la valenciana Alexia Herranz, de 28 anys. No té opcions, però vol introduir en el debat del partit els drets dels transsexuals.

La decisió de Castella i Lleó

Després d’entregar els avals, Feijóo ha fet una roda de premsa en què ha deixat sense resoldre incògnites importants: no ha deixar clar quina relació es veu mantenint amb la ultradreta de Vox (que pot tancar un acord aquesta setmana amb el PP a Castella i Lleó per governar), ni si serà senador per designació autonòmica per tenir una butaca des de la qual fer oposició a Madrid, una cosa que l’obligaria a deixar la Xunta, ni tampoc si serà diligent per renovar el Consell General del Poder Judicial.

Feijóo es veu «preparat» per «garantir l’alternança» a Sánchez. Vol «fer menys crits que altres partits» i avisa els seus contrincants que no s’esperin un PP «desganat» i que vagin pensant millor en les majories absolutes de José María Aznar i Mariano Rajoy.

El president de la Xunta arribarà a un partit del qual no tindrà el control total fins a les generals. Primer podrà organitzar el seu equip, amb un secretari general i uns vicesecretaris que es coneixeran a Sevilla. Allà podrà comunicar els portaveus del nou PP al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu. El marge de maniobra és curt, ja que només pot escollir entre els electes (als escons gràcies a Casado).

Més tard arribarà el moment dels territoris, en què en alguns casos Casado i Teodoro García Egea van col·locar alguns dirigents malgrat l’oposició dels barons. Feijóo haurà de decidir si en algun cas munta una gestora per descavalcar-los. Finalment, acabarà la reorganització amb les llistes de les generals província per província.

Per aclamació

El polític gallec (Ourense, 60 anys) assumirà el lideratge del PP com sempre va desitjar: per aclamació. I aquest context favorable es dona gràcies a Casado i a Isabel Díaz Ayuso. A qui encara és president dels populars, li deu allò que és obvi, que ha hagut de caure perquè s’obri el procés de successió, però també li deu una cosa una mica més incòmoda: que el descavalcament de Casado i García Egea s’ha registrat després que tots dos llancessin greus acusacions per corrupció contra qui podria haver sigut la seva principal competidora: la presidenta de Madrid. Feijóo no tenia clar, quan va esclatar el conflicte intern, si ella voldria presentar-se també al congrés.

El definitiu cara a cara

Notícies relacionades

L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia

Trapero aposta per un increment dels Mossos per rebaixar el crim

El 18 de febrer, en l’última reunió cara a cara entre Ayuso i qui encara és líder del PP, la conversa va ser crua, segons fonts que en coneixen el contingut. Ella va arribar a reconèixer que els contractes del seu germà, Tomás Díaz Ayuso, podrien suposar-li una imputació per tràfic d’influències, però també va afegir que la campanya de descrèdit que, segons la seva opinió, Casado havia llançat contra ella segur que acabaria amb ell. I així va ser. Menys de 48 hores després, tal com va avançar aquest diari, la presidenta va comunicar a Feijóo que li deixava via lliure per liderar el PP.

El gallec ha trobat el camí desbrossat gràcies a ella, però està assumint, segons assenyalen alguns veterans del partit, que li posarà algunes trampes en el recorregut. Ayuso també està entronitzada ja com a vers lliure.