El Parlament Europeu demana que s’investiguin els contactes de l’entorn de Puigdemont amb Rússia

El Parlament Europeu va reclamar aquest dimecres que la Unió Europea es doti d’un sistema de «sancions i contramesures» per reaccionar davant les campanyes d’influència i ingerències estrangeres, i va tornar a demanar una investigació dels llaços entre l’entorn de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el Kremlin.

L’informe, elaborat abans de la invasió russa d’Ucraïna tot i que s’ha votat aquest dimecres, adverteix sobre una «profunda preocupació» per la cada cop més sofisticada naturalesa de les interferències estrangeres i manipulació informativa que afecten la Unió Europea, «un nou tipus de guerra» que requereix una estratègia ben finançada per protegir el bloc comunitari.

El text, aprovat per 552 vots a favor, 81 en contra i 60 abstencions, és l’informe final de la comissió especial de l’Eurocambra sobre interferències estrangeres en els processos democràtics a la UE i desinformació, que durant un any ha analitzat l’abast d’aquests atacs i amenaces, així com la preparació i consciència de la UE davant aquest fenomen creixent.

Relació «estreta i regular»

L’informe recull també, un cop més, una menció a la necessitat d’una investigació en profunditat «dels contactes estrets i regulars entre funcionaris russos i representants d’un grup de secessionistes catalans a Espanya», revelats per EL PERIÓDICO i ‘The New York Times’ el setembre del 2021.

El mateix paràgraf, que també apunta als contactes entre el Kremlin i la campanya del Brexit, assenyala que aquestes accions «formen part de l’estratègia més àmplia de Rússia per aprofitar totes i cadascuna de les oportunitats per manipular el discurs per tal de promoure la desestabilització».

Una eurodiputada irlandesa simpatitzant del moviment independentista havia intentat, en la fase d’esmenes del text, eliminar aquesta referència, però no va prosperar.

Respostes dissuasòries

Per afrontar l’estratègia de desestabilització russa, els eurodiputats reclamen «respostes diplomàtiques i de dissuasió» que incloguin instruments «per contrarestar les operacions d’ingerència i influència estrangeres», amb mesures com l’atribució i la publicació del nom dels autors i «sancions i contramesures», que li correspondria a la Comissió Europea assenyalar en una proposta legal.

A més, consideren que l’absència d’un règim de sancions específic «significa que aquests actors poden assumir amb seguretat que les seves campanyes de desestabilització contra la UE no tindran conseqüències».

L’Eurocambra també veu necessàries definicions comunes de les ingerències estrangeres i avaluacions sobre com ha funcionat la legislació al respecte fins avui, així com un sistema d’intel·ligència compartit i alertes primerenques.

El text aprovat recull la preocupació del Parlament davant una «aclaparadora falta de conscienciació sobre la severitat de les actuals amenaces (...) dirigides a soscavar la legitimitat de les autoritats públiques i aprofundint la fragmentació social i política», en concret quan l’amenaça procedeix de Rússia o la Xina.

300 milions d’euros

L’informe del 2020 de l’Aliança per a la Seguretat de la Democràcia advertia que en l’última dècada s’han canalitzat més de 300 milions d’euros a 33 països des de Rússia, la Xina i altres règims autoritaris per interferir en processos democràtics fins un centenar de vegades; la meitat dels casos es refereixen a accions russes a Europa.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil implica el fill d’un ex alt càrrec rus en la trama del procés

Missatge a Puigdemont: «Situació complicada a Moscou»

«Aquest informe ha de ser el full de ruta que marqui l’actuació de les institucions europees i els estats membres perquè és una part essencial de la nostra resposta a l’estratègia agressiva de Rússia», va assenyalar després del vot l’eurodiputat popular Javier Zarzalejos.

El popular va advertir sobre la «insistència» amb què Moscou «ve aprofitant totes les situacions més o menys conflictives», com el Brexit, o el procés a Catalunya, «en la seva estratègia de desestabilització de les democràcies occidentals».